Usuari:Medol/1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Pràctiques[modifica]

Dieta vegetariana[modifica]

La dieta taoista fomenta el dejuni i vegetarianisme.

Rituals[modifica]

Una sala d'adoració del Temple Erwang, un temple taoista de Dujiangyan, Sichuan. Hi ha elements utilitzats per la pràctica religiosa (encens i oferiment d'espelmes).
Una ancestral cerimònia d'adoració dirigida per sacerdots taoistes a la piràmide del Temple Gran de Zhang Hui (张挥公大殿 Zhāng Huī gōng dàdiàn), dedicat al progenitor del llinatge Zhang, a Hebei.

En determinats moments, no es menja com un sacrifici als esperits del difunt o els déus, com durant el Festival Qingming. Això pot incloure també el sacrifici d'animals, com porcs i ànecs, o de fruita. Una altra forma de sacrifici implica la crema de ''bitllets funeraris'' o ''notes per al banc de l'infern'', amb la suposició que les imatges que hi ha als papers reapareixeran com un element real en el món espiritual. En altres moments es pot dur a terme una dieta vegana o un dejuni total.

També en certes festes hi ha defilades al carrer. Són activitats al carrer que inevitablement impliquen focs artificials i carrosses cobertes de flors amb radiodifusió de música tradicional. Sovint també inclouen "balls del lleó'' i ''balls del drac''; titelles ocupats per humans, xamans que tallen la pell amb ganivets, Bajiajiang maquillats de diminois que practiquen el kung-fu en guàrdies d'honor, i palanquins portant imatges divines. Els diversos participants no es consideren actors, sinó posseïts pels déus i esperits.[1]

Endivinar el futur amb mètodes com l'astrologia, o l'Yijing, i altres formes d'endivinació, ha estat considerat durant molt de temps una motiu tradicional de persecució de la pràctica taoista. Els mèdiums sovint són membres d'algunes sectes. Hi ha una distinció acadèmica i social entre formes marcials de mèdiums (com tongji) i el que escriu l'esperit, que sovint es practica a través de l'escriptura sobre planxa.[2]

Manteniment físic[modifica]

Un element recurrent i important del taoisme són els rituals, els exercicis i les substàncies que busquen alinear l'espiritualitat d'un mateix amb les forces còsmiques, emprendre viatges espirituals o millorar la salut física i així ampliar la vida i idealment tendir a un punt d'immortalitat.[3][4] 

Un mètode característic per buscar la longevitat és la pràctica de l'alquímia. Des de les primers documents taoistes, com el Taiping Jing i el Baopuzi apareixen fórmules alquímiques per aconseguir la immortalitat.[5][6]

Nombroses tradicions d'arts marcials, particularment les de la categoria de Neijia (com T'ai Chi Ch'uan, Bagua Zhang i Xing Yi Quan) encarnen els principis taoistes, i alguns practicants consideren el seu art com un mitjà de practicar taoisme.[7]

Societat[modifica]

Partidaris[modifica]

El número de taoistes és difícil de calcular, a causa de les diverses definicions del terme taoísme. Segons una enquesta sobre la religió a Xina de l'any 2010, el número de les persones que practiquen alguna forma religió tradicional xinesa és d'uns 950 milions (70% dels xinesos).[8] Entre aquests, 173 milions (13%) pràctica alguna forma de taoisme tradicional.[8] Més enllà d'aquests, 12 milions de persones han fet alguna iniciació formal al taoisme, o s'hi han adherit.[8]

La majoria de les persones xineses i molts altres han estat influïts d'alguna manera per la tradició taoista. Recentment, hi ha hagut alguns esforços per reviure la pràctica del taoisme. El 1956 es formà l'Associació Xinesa Taoista, i es va aprovar oficialment el 1957. Es va desmembrar durant la Revolució Cultural de Mao, però es va restablir el 1980. La seu de l'Associació és al Baiyun guan, o Temple del Núvol Blanc, de la branca Longmen del taoisme Quanzhen.[9]

Des del 1980, molts monestirs taoises i temples es van reobrir o reconstruïr, la majoria pertanyents a les escoles de Zhengyi o Quanzhen. Per aquestes dues escoles, l'ordenació de membres s'ha tornat a permetre de manera oficial. Tanmateix, "el govern xinès prefereix el model de celibat que... el clergat Quanzhen", mentre que el "clergat Zhengyi sovint és casat i resideix a casa."[10]

La literatura taoista i l'art ha influït les cultures de Corea, Japó i Vietnam. El taoisme organitzat sembla que no acaba d'atraure un gran nombre de no seguidors no xinesos en en l'actualitat. A Taiwan 7,5 milions de persones (33% de la població) s'identifiquen com taoistes.[11] Les dades que es van recollir el 2010 en estudis demogràfics de Hong Kong i Singapur[12] indiquen que, respectivament, el 14% i l'11% de les persones d'aquestes ciutats s'identifiquen com a taoistes.[13]

Art i poesia[modifica]

Sis Persimons, una pintura xinesa del monjo Mu Qi.

La història xinesa està plena d'exemples d'art influenciat per el pensament taoista. Pintors notables influïts pel taoisme n'hi ha com Wu Wei, Huang Gongwang, Mi Fu, Muqi Fachang, Shitao, Ni Zan, T'ang Mi, i Wang Tseng-tsu.[14] Les arts taoistes representen les diverses religions, dialectes i temps que generalment s'han associat amb el taoisme. L'art taoista antic va ser encarregat per l'aristocràcia, però també professors i adeptes a aquesta religió s'han compromès amb les arts.[15]

Aspectes polítics[modifica]

A diferència del Confusianisme, el taoisme afavoreix l'anarquisme filosòfic, el pluralisme i es manté passiu al govern de torn.[16] Laozi ha estat citat com un exemple primerenc del liberalisme.[17][18] D'altra banda, la política mai ha estat un assumpte principal dins taoisme.

Relacions amb altres religions i filosofies[modifica]

References[modifica]

Citations[modifica]

  1. Schipper (1993), p. 28–29.
  2. Silvers (2005), p. 129–132.
  3. Kohn (2000), p. 672.
  4. Robinet (1993) pp. 228 & 103.
  5. Schipper & Verellen (2004), p. 70–71.
  6. Robinet (1997), p. 73.
  7. Silvers (2005), pp. 135–137
  8. 8,0 8,1 8,2 2010 Chinese Spiritual Life Survey conducted by Dr. Yang Fenggang, Purdue University's Center on Religion and Chinese Society.
  9. Error en el títol o la url.«».
  10. Error en el títol o la url.«».
  11. Error en el títol o la url.«».
  12. Error en el títol o la url.«».
  13. Hong Kong Government. 2010 Yearbook – Religion.
  14. Chang, Chung-yuan.
  15. Error en el títol o la url.«».
  16. Taoism, Hansen, Chad, The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Spring 2012 Edition), Edward N. Zalta (ed.
  17. Don't Discount Chinese Liberalism, Liu Junning, Wall Street Journal, July 6, 2011
  18. Lao Tsu, Liberal International

[[Categoria:Taoisme]]