Usuari:Pallares/Escapada a l'Oest

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure




Producció[modifica]

Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès


Guió[modifica]

Tria dels actors[modifica]



Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès


Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Part eqüestre[modifica]

Un cavall lipizzan (com  aquesta euga) nomenat Napolitano fa tots les escenes a l'aire lliure.
Un poney Connemara d'origen irlandès, com aquest, ha estat escollit per rodar les escenes a l'oceà Atlàntic.

Joëlle Baland guarda un bon record del rodatge, dels subtilités de la posta n'escena amb els cavalls, dels riscos presos i de la complicitat de les dues més joves actors amb els animals.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Muntatge[modifica]

Techniquement, el film ha pujat ràpidament i multiplica els plànols curts amb la finalitat de ménager el suspens, sobre el modela del relat d'aventures i del western. Encara que es tractés d'un film dita « 

Modificacions[modifica]

El film ha evitat una prohibició als joves nens no acompanyats per la BBFC, quan a una escena la paraula « fuck » ha #estar reemplaçat per la paraula « flip » abans la seva sortida. A un manteniment, Ciarán Fitzgerald ha parlat d'aquesta escena i dita que a les Estats Units, el film hi hauria #estar prohibit als més joves nens.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Acollida i postérité[modifica]

El film és en principi sortit al cinema a Irlanda i al Regne Unit gràcies a Entertainment Film Distributors, en 1992. Als Estats Units, és Miramax Films qui permet de veure-ho sobre les pantalles l'any 1993. Surt a França un any més tard, amb MKL Distribució.[1] El títol francès, El Cavall vingut de la mar, no és pas la traducció del títol anglès Into the West (la qual seria més aviat « A l'Oest »). És probablement basat en el joc de paraules i la homophonie entra

La sortida cinema concerneix de nombrós uns altres països, dels quals l'Austràlia, l'Alemanya, la Corea del Sud, la Suècia, els Països-Baixos, el Portugal i la Finlàndia[2].

Acollida critica[modifica]

El Cavall vingut de la mar ha rebut una acollida més aviat positiva. Sobre Rotten Tomatoes, obté un resultat de 70 % i un part d'audiència de 73 ; sobre el Internet Movie Database, la seva anota és de 6.7/10, i sobre Allociné la mitjana de les notes donades pel públic es puja a 3,4/5.[3][4][5] Roger Ebert del Xicago Sun-Times assegura que « els nens van segurament adorar aquest film, però els adultes hauran un poc més de mal ».[6] Desson Howe del Washington Lloc l'ha qualificat de

El Cavall vingut de la mar posseeix un « encant rugueux més pròxim dels films britànics del passat (com aquell de

Entre les escenes mémorables, els critiques aixequen aquella on el cavall blanc sort amb els dos nens del ascenseur del seu immoble, i aquella on mira Retorn cap al futur III a una sala de cinema, sempre en companyia dels nens.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Parers positius[modifica]

{{Citació|Grâce à un Gabriel Byrne d’une intense mélancolie et à deux enfants proprement désarmants, le Cheval venu de la mer, picaresque, drôlatique, émouvant, est aussi totalement dépourvu de sentimentalisme. Et la fantasmagorie a d’autant plus de force qu’elle prend racine dans l'Irlande d’aujourd’hui.|Henri Béhar|Le Monde, 10 mars 1994Error de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref> El tractament dels costums dels travellers pel realitzador ha #estar saludat, de mateix que la bellesa dels paisatges irlandais posats n'escena : Bernard Génin, critica en Télérama, afirma a la sortida francesa del film que

Finalment, el joc dels dos més joves actors, Ciarán Fitzgerald i Rúaidhrí Conroy, ha #estar assenyalat per la seva gran convicció i la posta en valor de la seva relació fraternelle,.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Parers negatius[modifica]

L'equip de Variety ha declarat que

La multiplicitat dels temes és de vegades mal recaptada, la presentació qui és feta policíacs i l'hostilitat testificada a les travellers no quadrant pas sempre amb el tema central del film, qui és la investigació de la mare desapareguda. La qualitat i la coherència del guió divideixen : alguns critiques afirmen que el script és

Box-ofici[modifica]

Segons l'observatori europeu de l'audiovisual, el film ha fet 471 690 entrades a França des de 1996, sabent que ha sortit l'any 1994, ha totalisé 647 956 entrades a aquest país.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Ha informat 4 790 801 $ al box-ofici als Estats Units[7], dels quals 1 410 414 $ el primer cap de setmana qui ha seguit la seva sortida a 550 sales de cinema.[8] Al món, les receptes del film es pugen a 4 790 801 $, el que ho/ho plaça al 5 723e rang mundial general. L'èxit del Cavall vingut de la mar és ben més gran a Irlanda i a les Estats Units que a la resta del món, en raó sens dubte de la presència d'elements parlants pels Irlandais, com dels graffitis pro-ANIRÀ a Dublín. Ha classificat setè millor film irlandais dels anys 1990[9], i es tracta del més gros èxit de l'any 1992 a Irlanda.[10]

Distincions[modifica]

Any Cerimònia on recompensa Preu Lauréat(ets)
1993 Festival internacional del film per nens de Oulu Preu Starboy Mike Newell
Festival internacional del film de Cleveland Preu del públic del millor film[11] Mike Newell
1994 Festival del cinema néerlandais Gouden Kalf del millor film europeu Mike Newell
Young Artist Award Preu del millor film familial estranger[12] Mike Newell
Preu dels millors actors a un film familial,[13][14] Rúaidhrí Conroy i Ciarán Fitzgerald


El film ha estat rediffusé a la televisió francesa i alemanya en el marc d'una tarda Thema de Arte, « Els animals tenen la paraula », el 2 de gener de 2005.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

« Si je vous dis que Le Cheval venu de la mer parle de deux enfants et d'un cheval blanc enchanté, vous pourriez penser, sans doute, qu'il s'agit d'un film pour les enfants. Mais c'est beaucoup plus que cela, même si, bien sûr, les enfants vont l'adorer. »
Roger Ebert, Video companion[15]

En raó de la seva riquesa temàtica i simbòlica, El Cavall vingut de la mar és regularment projectat a escoles (de cinema sobretot) i explotat amb la finalitat que els eleves en facin anàlisis : un competeixo organitzat per TéléScope i Télérama proposava a collégiens de redactar-ne una critica.[16] De nombrosos temes es entrecroisent a aquest film tocant els nens com els adultes : aventura pura, implicacions socials, situació de les famílies monoparentales i posa del mite a la vida moderna... Finalment, el missatge portat pel film és aquell de l'enllaç a si-fins i tot, de la no-dependència cap a l'Estat, dels viatges formant la joventut i de la importància dels ritus, la figura de la mare desapareguda apareixent com aquella d'un poderós desig nostalgique.[17]

El film no és pas sí simple a abordar amb la multiplicitat dels seus temes. La investigació de la mare desapareguda, la cerca dels orígens, i el retorn de l'estima de si gràcies al viatge initiatique, a les aventures i a les errances lliures dels seus protagonistes són temes existencials. Encara que posseint el déroulement typique del conte meravellós, el film aborda també la condició de la gent del viatge a Irlanda de manera molt realista, gairebé com un film documental.[18]

La identitat i la cultura irlandaise han evocat en permanència al Cavall vingut de la mar : el guionista i els actors són de nacionalitat irlandaise, la música ha cantat en irlandais, la mitologia del país serveix de tela de fons a la història, fins i tot els personatges reaccionen typiquement com de la gent del país.[19]

Amélie Tsaag Valren, de Cavall Saber, ha realitzat un comparatiu entra El Cavall vingut de la mar i Crin-Blanc, un film francès presentant de nombrosos punts comuns : la presència d'un cavall blanc i de la mar, dels nens « sauvageons », el tema del viatge, el mite del cow-boy on encara aquell de la illa meravellosa a arribar a. De mateix, els dos films han girat durant períodes de fort desenvolupament econòmic als seus països respectius, i els dos contrées mostrades (Connemara i Camargue) són gairebé considerades com exotiques.[20]

La condició de les travellers a Irlanda[modifica]

Travellers irlandais en 1946.

Els travellers on tinkers (significant « rétameurs », una referència a aquest nom figura a l'escena on Tito repara un chaudron), gent del viatge de l'Irlanda, són molt presents amb els seus problemes socials i conflictes communautaires, ancoren el film al real. Tenen en comú el rebuig de la propietat i de la sédentarité, així com la importància de la cultura oral (John Riley és analphabète, i Ward és un conteur réputé). Aquestes particularitats estenen a fer d'ells dels marginals a la societat irlandaise,, són mateixa víctimes de racisme des dels començaments de la formació de la república d'Irlanda, encara que siguin ells-mateixes de les irlandais d'origen,.[21] La seva dependència a les ajudes socials i el seu aïllament troben el seu origen a un conjunt de mesures preses al començament dels anys 1960 ; el film presenta situacions semblants a la realitat històrica. Al film, la família de John Riley és en marge tant pel que fa als habitants de Dublín a parla dels seus orígens, que pel que fa als altres travellers quedats nòmades : els nòmades sédentarisés són n'efecte considerats com dels traïdors. Aquest tema del racisme a Irlanda podria venir, en Sheridan, del seu admiració pels films de John Ford, sobretot L'Home tranquil i sobretot La presonera del desert, qui posa n'escena la discriminació cap a les amérindiens.

El Cavall vingut de la mar posa també en relief la pèrdua d'identitat de les travellers, encara accentuada pel desenvolupament de la televisió mostrant d'uns altres modes de vida. Kathleen encarna el seu costat lliure i orgullós, i és qui contribueix el més al retorn dels Riley cap al nomadisme. La manera de la qual Sheridan presenta les travellers fa d'ells l'encarnació de

« l'animisme primitif et de la magie païenne »

la , un poble quedat en contacte amb la naturalesa i les forces surnaturelles.[22]

Relatàvem entra els personatges[modifica]

El film posa en relief l'evolució de la relació entra John Riley i els seus dos fils, Ossie i Tito, però també el seu retorn a les velles tradicions. Al començament, viuen tots tres al suburbi de Dublín i són desgraciat : John Riley és un borratxo violen négligeant els seus nens i actiu fins als fer passar per aquells dels Murphy amb la finalitat d'aprofitar prestacions socials. Ossie i Tito es débrouillent sols, el gran germà juga un poc el paper d'una mare pel seu cadet. Hi ha conflicte entra ells ja que Ossie reprotxa al seu pare d'haver-hi deixat els policíacs portar el cavall, i més tard John Riley acusa el seu bonic-pare d'haver-hi provocat la fugida dels seus nens contant-los de les llegendes. És probablement el seu abocament de les tradicions nòmades qui l'ha empès as sédentariser després de la mort de la seva dona, sense complir el ritual permetent d'alliberar el seu ànima ; n'efecte, acusa el rebuig de la medicina moderna per les travellers de ser la causa de la mort de Mary.[23][24] Els dos joves nois fugen un entorn particularment difícil, ja que fan l'escola buissonnière i mendient als carrers. L'escapada a la campanya irlandaise és libératrice després de la misèria que han coneguda.

Els retrouvailles sobre la platja del Connemara mostren al contrari una família apaivagada : John Riley promet als seus nens de no mai els portar a un pis, Kathleen s'ajunta seus i tots fan el dol de Mary posant el foc a la seva roulotte. El cavall, qui ha jugat el seu paper permetent a la família de trobar-se, desapareix llavors definitivament a la mar.

Un western irlandais[modifica]

Cow-boy a cavall acompanyat del seu gos al Montana, 1942.

Pel seu títol original (Into the West), pel seu anuncia en versió original jugant amb el famós wanted tot com pel seu intriga (el film posa n'evidència l'imaginari dels dos germans Ossie i Tito, marcats pel mite del Far West tal que ho/ho recapten a la televisió), El Cavall vingut de la mar fet referencia

« aux thèmes et aux icônes des westerns d'Hollywood pour clarifier ou complexifier une mythologie irlandaise très différente »

de  »,. Els dos nois són fora de-la-llei i es llancen a l'aventura a la campanya, en cerca de llibertat. Són

« un lien avec les légendes populaires anciennes directement sorti d'un écran de cinéma moderne »

 ». Ossie i Tito esdevenen dos cow-boys irlandais moderns i la

« pierre angulaire du mythe »

. Els westerns que veuen a la televisió han presentat com la seva sola

« porte de sortie »

al començament del film, fins al moment on el cavall blanc els emporta a la seva persegueix i dóna una realitat al seu somni. La imaginació dels nens ha alimentat tant per les històries mythiques del seu avi, transmeses per la gent del viatge de generació en generació, que per la seva cultura televisiva. L'una de les últimes escenes del film mostra Tito demanant al seu pare si els travellers són Indis on dels cow-boys. Una resposta a l'ambigüitat d'aquesta qüestió figura a l'escena on Kathleen aixeca un marquage al sòl efectuat pels dos nens dient

« ils n'ont pas oublié les ruses des travellers »

 : aquesta tècnica reexpedeix a les amérindiens.[25] El Cavall vingut de la mar posa en valor l'enllaç històric entra les poblacions d'Irlanda, de les Estats Units, i d'Anglaterra, agafant els films americans Dansa amb els llops i L'Ànima dels guerrers, qui presenten els pobles amérindiens (a posar en paral·lela amb les travellers) com els hereus d'una cultura ancestral prat-industrial utopique, exercint una fascinació quasi-religiosa sobre la civilització occidental.[26][27]

L'oposició oest-és[modifica]

Vell home recaptant déchets a Dublín amb un vehicle hippomobile. El Cavall vingut de la mar posa en relief el décalage entra la urbanització de Dublín i la utilització de la tracció hippomobile per les travellers.

El cavall blanc Tír na nÓg, qui marca el film per la seva presència del començament al fi, ha tractat com un personatge a part sencer, impressió encara accentuada pel títol francès, qui contràriament al títol original fet del cavall el personatge principal.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Cadascuna de les seves preses de decisions ha materialitzat per un gros plànol on apareix el seu œil.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Aixeca de l'imaginari i del meravellós pel seu aparició i pel seu nom reexpedint a l'Altre Món, és el « gran cavall blanc del mite originel, guiant els nens cap al misteri del seu naixement, de la mar a la mare », l'animal de les tenebres i dels poders magiques, l'arquetip de la mare empenyent els personatges a sobresortir el record nostalgique de la seva felicitat passada amb la défunte Mary.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Lligat als elements primers (a l'aigua ben segur, però també al foc que pot franquejar sense dany), Tír na nÓg posa en valor la importància del cavall com muntura privilegiada de la cerca initiatique, permetent de retre possible una utopia i de

Per Henri Béhar, critica al Món,

Per en un altre lloc, sense que l'enllaç no hi hagi #estar establert a les anàlisis del film, l'Irlanda coneix mites i llegendes posant n'escena dels cavalls aquatiques com la kelpie, qui prenen la forma d'un cavall blanc i acaben per ofegar el seu cavaller.

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pallares/Escapada a l'Oest a Internet Movie Database (anglès)(anglès)
  2. Pallares/Escapada a l'Oest a Internet Movie Database (anglès)(anglès)
  3. (anglès) Error en el títol o la url.«».
  4. (anglès) Error en el títol o la url.«».
  5. Error en el títol o la url.«».
  6. (anglès) Error en el títol o la url.«».
  7. (en)Plantilla:Unité
  8. (anglès) Error en el títol o la url.«».
  9. Pettitt 2000, p. 286
  10. (anglès) Clifford Thompson, Current Biography Yearbook: 1999, édition 60, Hw Wilson Co, 1999, ISBN 9780824209889, 701 p.
  11. (anglès) « Into the West », clevelandfilm.org (consulté le 28 novembre 2010)
    «Into the West». clevelandfilm.org. [Consulta: 28 novembre 2010].
  12. (anglès) « Young Award Award - Outstanding Family Foreign Film », imdb.com (consulté le 28 novembre 2010)
    «Young Award Award - Outstanding Family Foreign Film». imdb.com. [Consulta: 28 novembre 2010].
  13. (anglès) « Awards for Into the West », imdb.com/ (consulté le 28 novembre 2010)
    «Awards for Into the West». imdb.com/. [Consulta: 28 novembre 2010].
  14. (anglès) «Young Artist Award - Outstanding Youth Actor in a Family Foreign Film». imdb.com. [Consulta: 28 novembre 2010].
  15. (anglès) Roger Ebert, Roger Ebert's video companion, Andrews and McMeel, 1995, ISBN 9780836204575, p. 355
  16. «Le Cheval venu de la mer». [Consulta: 22 maig 2011].
  17. Cleary 2007, p. 197
  18. «Le cheval venu de la mer». [Consulta: 22 maig 2011].
  19. Error en el títol o la url.«».
  20. Tsaag Valren 2012
  21. Error en el títol o la url.«»..
  22. Cleary 2007, p. 196
  23. Cleary 2007, p. 187
  24. Cleary 2007, p. 198
  25. Error en el títol o la url.«».
  26. Pettitt 2000, p. 127
  27. Cleary 2007, p. 199