Vés al contingut

Usuari:Pallares/Gabriela Bustelo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

D'altra banda, Bustelo és una de les poques autores espanyoles de ciència-ficció. Situada a Nova York, la seva obra Planeta Femella (RBA, 2001) és una distopía sobre els sectarismes resultants de la revolució sexual, una paròdia del fonamentalisme feminista. La seva tercera novel·la, La història de sempre mai, és una crítica de les elits europees. Igual que en anteriors ocasions, en la seva última obra se serveix d'un subgènere literari com a estructura formal per abordar el contingut. Aquesta simplicitat és un recurs, doncs encobreix una cruel reprovació de la realitat social i política.

Nascuda a Madrid en 1962, és filla del polític Carlos Bustelo i la historiadora Teresa Tortella, que es van conèixer sent nens en el col·legi Estudio, associat a la Institució Lliure d'Ensenyament. Pel costat patern és neboda del segon president de la democràcia espanyola, Leopoldo Calvo-Sotelo, de l'empresari Rafael del Pi i del polític Fernando Morán. Pel costat matern és néta de l'editor i advocat Gabriel Tortella, fundador de l'editorial Tecnos, i neboda del catedràtic emèrit Gabriel Tortella Casessis, Premio Rei Juan Carlos I d'Economia, i del polític Luis Gámir. A causa del treball del seu pare en l'OCDE a París i el FMI a Washington DC, va passar gran part de la seva infància fora d'Espanya. La seva educació, iniciada en el col·legi episcopaliano de Saint Patrick’s de Washington, continuaria a Madrid en el col·legi Basi i en el CEU Sant Pablo.

Després de llicenciar-se en Filologia Anglesa a la Universitat Complutense, va estudiar un màster en Direcció comercial en l'Institut d'empresa, que va completar amb un curs al Centre d'Estudis Econòmics i Comercials (CECO). A mitjan carrera es va estrenar en la seva professió de traductora amb diverses novel·les negres. A la seva traducció en 1987 dels dos volums del llibre de la selva, de Kipling, avui reeditada per una desena de segells espanyols, va seguir una llarga llista de clàssics anglosaxons, rematada amb un assaig inèdit de George Eliot, publicat en 2012. Anaya, Espasa-Calp, Alfaguara, Taurus, Aguilar, Siruela, Aliança Editorial, Planeta, Mondadori, Temes d'Avui, Duomo i Turner són algunes de les editorials en les quals ha col·laborat durant dècades com a editora, traductora i correctora.

Havent treballat en l'empresa privada des de 1987 ―editora i encarregada de drets estrangers en Salvat, editora de la Biblioteca Castro d'autors clàssics espanyols, editora de continguts del Pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal de Sevilla 1992, executiva del departament internacional de Warner i directora editorial de l'Anuari i l'Atles Encarta de Microsoft, labor compaginada amb la traducció de literatura, assaig i cinema− en l'actualitat es dedica a l'escriptura (novel·la, premsa, edició).

Obra[modifica]

Publicacions[modifica]

Narrativa

  • Veo Veo, Anagrama, Barcelona, 1996. [1] [2]
  • Planeta Hembra, RBA, Barcelona, 2001. [3] [4]
  • After Hours: una muestra de 'cult fiction', coordinación de Javier Calvo. Reservoir Books. Mondadori. Abril 1999. [5] [6]
  • Frasco, "El Extramundi. Los Papeles de Iria Flavia", fundada por Camilo José Cela. Diciembre de 1998. [7]
  • La historia de siempre jamás, Ediciones El Andén, Barcelona, 2007. [8][9] [10]
  • Tolerancia. Publicado en La narración que ríe para no llorar. Semana de las Letras en Español. Instituto Cervantes de Roma. 2011. [11] [12]

Traducció

Charles Dickens, Edgar Allan Poe, George Eliot, Rudyard Kipling, Oscar Wilde, Mark Twain, Raymond Chandler, Muriel Spark, Margaret Atwood, entre otros muchos. Últimas publicaciones relevantes:

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

[[Categoria:Escriptors madrilenys]] [[Categoria:Traductors de l'anglès al castellà]]