Usuari:Quimpuig12/Uyghur Arabic alphabet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaQuimpuig12/Uyghur Arabic alphabet
Plantilla:Ug-textonly
Sistema pare
Interval UnicodeU+0600 to U+06FF

U+0750 to U+077F
U+FB50 to U+FDFF

U+FE70 to U+FEFF

L'alfabet aràbic uigur (en uigur ئۇيغۇر ئەرەب يېزىقى, Uyghur Ereb Yëziqi, abreujat UEY) és un alfabet d'escriptura aràbiga usat per escriure el uigur, especialment pel poble uigur de la Xina. És un dels diversos alfabets que s'han utilitzat al llarg de la història per representar la llengua uigur i n'ha estat l'alfabet oficial des de 1982.[1]

El primer alfabet aràbic per a l'uigur es va desenvolupar al segle X, quan s'hi va introduir l'islam. Fou la versió utilitzada per escriure el txagatai. Esdevingué la llengua literària regional, ara coneguda com alfabet txagatai. Va ser utilitzat gairebé exclusivament fins a principis de la dècada de 1920. Aleshores van començar a emergir escriptures uigurs alternatives i col·lectivament en gran part va desplaçar el txagatai; el terme Kona Yëziq, que significa "escriptura antiga", ara distingeix aqeusta escriptura i l'UEY de les alternatives que no són derivades de l'Àrab. Entre 1937 i 1954 es va modificar l'alfabet àrab uigur per suprimir lletres redundants i afegir diacrítics per a les vocals.[2][3] Una adaptació de l'alfabet ciríl·lic es va adoptat als anys 1950 i l'alfabet llatí el 1958.[4] El modern alfabet àrab uigur va ser declarat oficial el 1978 i reinstituït pel govern xinès el 1983, amb modificacions per representar les vocals.[5][6][7][8]

L'alfabet d'Àrab utilitzat abans de les modificacions (Kona Yëziq) no representava les vocals uigurs i segons Robert Barkley Shaw, l'ortografia era irregular i les lletres vocals llargues sovint s'escrivien en lloc de les vocals curtes, ja que molts parlants turkis (nom que es donava abans als actuals uigurs) estaven insegurs de la diferència entre vocals llargues i curtes.[9] El pre-alfabet de modificació Àrab utilitzat diacritics (zabar, zer, i pesh) per marcar vocals curtes.[10]

Robert Shaw va escriure que els escriptors turkis "inserien o ometien" les lletres per a les vocals llargues ا, و i ي al seu propi albir, de manera que una mateixa paraula es podia escriure amb ortografies diferents, i el ة s'utilitzava per representar una "a" curta per certs escriptors turkis.[11][12][13]

El modern alfabet àrab uigur reformat va eliminar lletres els sons de les qual només es troben en àrab i escriu els manlleus de l'àrab i el persa (fins i tot paraules religioses islàmiques), tal com es pronuncien en uigur, no com s'escriuen en àrab o persa.

Traçat de teclat del Windows Uigur. En aquest traçat de teclat, les vocals utilitzen l'alfabet més vell del guió d'Àrab, i no les cartes senzilles més noves del Uyghur Ereb Yëziqi alfabet (compost de parells de cartes d'Àrab, començant amb un alef amb hamza que han de ser entrat a per separat en aquest teclat abans de la vocal real). El traçat de teclat és també basat en l'alfabet llatí més vell utilitzat pel Barrejat Uyghur Yëngi Yëziq i no permet entrant a totes les vocals correctament pel guió d'Àrab actual. Més estretament aparella el més vell Chatagai guió, el qual és ara deprecated per Uyghur i és considerat adequat únic pel Kona Yëziq, i.e. "guió vell".
Alphabetical Ordre pel tradicional Perso-Guió d'Àrab (Kona Yëziq) va utilitzar abans del segle XX
Lletra Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly
Llatí Un b p t j ch h kh d r z s sh
Lletra Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly
Llatí ain Gh, Ghain f q k G ng l m n w, o, u h y, e, i
Marques de vocal van utilitzar pel tradicional Perso-Guió d'Àrab utilitzat abans del segle XX
Lletra Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly
Nom zabar zer pesh
Lletra Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly
Nom alif ye wáo
Alphabetical Ordre per reformat modern Uyghur Guió d'Àrab
Lletra Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly
IPA ɑ,un ɛ,æ b p t dʒ tʃ χ,x d r,ɾ z ʒ s ʃ ʁ,ɣ f,ɸ
Lletra Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly Plantilla:Ug-textonly
IPA q k G ŋ l m n h,ɦ o,ɔ u,ʊ ø y,ʏ w,v e i,ɨ j

Moltes d'aquestes alternatives van ser influïdes per les consideracions de política de seguretat de la Unió soviètica o de la República Popular de la Xina. (Les àrees soviètiques uigurs van experimentar diversos no-alfabets d'Àrab, i els països de la CEI anteriors, especialment Kazakhstan, actualment utilitzen principalment una adaptació de l'alfabet ciríl·lic, anomenat Uyghur Siril Yëziqi.)

Un alfabet derivat del pinyin, basat en l'alfabet llatí (amb lletres addicionals manllevades del ciríl·lic), llavors anomenat “escriptura nova” o Uyghur Yëngi Yëziq o UYY, va ser un temps l'alfabet aprovat oficialment com a l'únic utilitzat per a l'uigur a Xinjiang. Va tenir deficiències tècniques i va trobar resistència social; Uyghur Ereb Yëziqi (UEY), una expansió de l'antic txagatai, l'alfabet basat en l'escriptura àrab, és ara reconegut, juntament amb un nou alfabet basat en l'afabet llatí anomenat Uyghur Latin Yëziqi o ULY, reemplaçant l'anterior alfabet derivat derivat del pinyin. Quan s'usa el terme "Kona Yëziq" es refereix de vegades al UEY.[14]

L'alfabet vell comparat a modern[modifica]

Vell Perso-alfabet d'Àrab (Kona Yëziq) va utilitzar abans del segle XX Modern Uyghur alfabet d'Àrab Llatí Significat
بغرا بۇغرا bughra Camell de brau
ارسلان ئارىسلان arislan Lleó
سلطان سۇلتان sultan sultan
يوسف يۈسۈپ Yüsüp Yusuf
حسن ھەسەن Hesen Hassan
خلق خەلق xelq Persones
كافر كاپىر kapir infidel
مسلمان مۇسۇلمان musulman Musulmà
منافق مۇناپىق munapiq hypocrite
اسلام ئىسلام Islam Islam
دين دىن Xivarri Religió
كاشقر قەشقەر Qeshqer Kashgar
ختن خوتەن Xoten Khotan
ينگي حصار يېڭىسار Yëngisar Yangi Hissar
ساريق قول سارىقول Sariqol Sarikol
قيرغيز قىرغىز Qirghiz Kirghiz
دولان دولان Dolan Dolan Persones
كوندوز كۈندۈز kündüz Dia-temps
ساريغ O ساريق سېرىق sériq Groc
مارالباشي مارالبېشى Maralbëshi Maralbexi Comtat
لونگي لۇنگى Lun'gi Lungi
آلتی شهر ئالتە شەھەر Alte sheher Altishahr
آفاق خواجه ئاپاق خوجا Apaq Xoja Afaq Khoja
پيچاق پىچاق pichaq Ganivet

Referències[modifica]

  1. ↑ Govern de XUAR Documenta No. XH-1982-283
  2. ↑ [Quimpuig12/Uyghur Arabic alphabet, p. 166, a Google Books ]. ISBN 978-3-11-017896-8. 
  3. ↑ [Quimpuig12/Uyghur Arabic alphabet, p. 387, a Google Books ]. ISBN 978-0-203-06610-2. 
  4. ↑ [Quimpuig12/Uyghur Arabic alphabet, p. 174, a Google Books ]. ISBN 978-0-7656-4059-8. 
  5. ↑ [Quimpuig12/Uyghur Arabic alphabet, p. 159, a Google Books ]. ISBN 978-0-7007-1026-3. 
  6. ↑ [Quimpuig12/Uyghur Arabic alphabet, p. 195, a Google Books ]. ISBN 978-0-7656-3192-3. 
  7. ↑ [Quimpuig12/Uyghur Arabic alphabet, p. 27, a Google Books ]. ISBN 978-1-134-36096-3. 
  8. ↑ [Quimpuig12/Uyghur Arabic alphabet, p. 236, a Google Books ]. ISBN 978-0-231-13924-3. 
  9. ↑ . 
  10. ↑ . 
  11. ↑ Shaw 1878
  12. ↑ Shaw 1878
  13. ↑ Shaw 1878
  14. ↑ Falta indicar la publicació.

[[Categoria:Pages with unreviewed translations]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Quimpuig12/Uyghur_Arabic_alphabet&oldid=27111008»