Usuari:Ric Beltran/Artemis III
 Summary of the Artemis 3 mission plan | |
| Tipus de missió | Crewed lunar landing |
|---|---|
| Propietats de la nau | |
| Nau espacial | Orion 004 Starship HLS |
| Fabricant |
|
| Mòdul de descens a Moon | |
| Lloc d'aterratge | South polar region |
Artemis III està previst que sigui la primera missió d'aterratge a la Lluna amb tripulació del programa Artemis i el primer vol tripulat de l'aterrador HLS Starship.
Es preveu que Artemis III sigui la segona missió Artemis tripulada i el primer aterratge lunar amb tripulació nord-americana des de l'Apol·lo 17 el desembre de 1972.
El desembre de 2023, el Government Accountability Office va informar que la missió no és probable que es produeixi abans del 2027.
La pròpia NASA preveu que la missió Artemis III no es llançarà a l'espai abans del setembre de 2026, a causa de problemes amb les vàlvules del sistema de suport vital d'Orion.
Visió general[modifica]
L'objectiu d'Artemis III és fer aterrar una tripulació de dos astronautes a la regió polar sud de la Lluna per a una estada d'aproximadament una setmana.
També pretén ser la primera missió per aterrar una dona i una persona de pell negre a la Lluna.
La previsió és llançar fins a quatre astronautes a bord de l'Orió, dels quals només dos aterraran a la superfície a bord de l'Starship HLS, i els altres romandran a bord de l'Orió. Els dos astronautes que aterraran a la Lluna realitzaran fins a quatre passejades espacials a la seva superfície, realitzant una varietat d'observacions científiques, inclosa el mostreig de gel d'aigua.
Abans de l'aterratge de l'Artemis III, s'enviaran a la superfície alguns equips addicionals, entre ells, un rover sense pressió perquè els astronautes l'utilitzin durant les seves excursions lunars. Aquest rover tindrà la capacitat de ser controlat a distància. Amb ell, es podria arribar a diverses regions permanentment ombrejades mitjançant incursions curtes de 5 a 15 quilòmetres.
Nau espacial[modifica]
Sistema de llançament espacial[modifica]
El Sistema de Llançament Espacial (SLS) és un llançador d'elevació súper pesada utilitzat per llançar la nau espacial Orion des de la Terra fins a una òrbita translunar. En les tres primeres missions d'Artemis (I, II i III) s'utilitzarà el coet accelerador SLS Block 1. Després, des d'Artemis IV fins a Artemis VIII, les missions utilitzaran el bloc SLS 1B, amb una etapa superior superior d'explotació més capaç i una bodega per transportar altres càrregues útils.
Orió[modifica]
Orion és el vehicle de transport de la tripulació que s'utilitzarà en totes les missions del programa Artemis. Transportarà la tripulació de la Terra a l'òrbita lunar, atracarà amb Starship HLS i tornarà la tripulació a la Terra.
Starship HLS, dipòsit i vaixells cisterna[modifica]
El 16 d'abril de 2021, la NASA va seleccionar SpaceX per desenvolupar Starship HLS i lliurar-lo a una òrbita d'halo gairebé rectilínia (NRHO) abans de l'arribada de la tripulació per utilitzar-la a la missió Artemis III. El lliurament requereix que, abans de pujar a l'NRHO, la Starship HLS s'hagi de repostar a l'òrbita terrestre. Aquest avituallament requereix un dipòsit de propelent preposicionat a l'òrbita terrestre que s'omple per múltiples (almenys 14) vols de cisterna.
Una vegada arribin a l'òrbita lunar, dos astronautes es transferiran d'Orió a Starship HLS, que baixarà a la superfície lunar. Allí romandran diversos dies abans que Starship HLS s'enlairi de la Lluna per retornar-los a la nau Orió. Després del retorn dels astronautes, Starship HLS serà eliminat enviant-lo a l'òrbita heliocèntrica.
Desenvolupament[modifica]
Amb la ratificació el desembre de 2017 de la Directiva de política espacial 1 de l'administració Trump, es va establir un programa lunar tripulat, més tard conegut com el programa Artemis, que utilitzarà el vehicle multipropòsit Orion (MPCV) i una estació espacial en òrbita lunar.
Originalment anunciada com a Exploration Mission-3 (EM-3), l'objectiu de la missió era enviar quatre astronautes a una òrbita d'halo gairebé rectilini al voltant de la Lluna i lliurar l'ESPRIT i el mòdul d'utilització dels EUA a l'estació espacial lunar, coneguda com a Gateway.
Tanmateix, el maig de 2019, es va preveure que ESPRIT i el mòdul d'utilització dels EUA, ara anomenat HALO, volessin per separat en un vehicle de llançament comercial.
Artemis III es va reprogramar per accelerar el primer aterratge lunar tripulat del programa Artemis, amb la previsió que l'Orion MPCV es trobaria amb una mínima estació espacial Gateway formada només per l'Element de potència i propulsió i un petit hàbitat/ node d'acoblament, amb un aterrador lunar conegut com a Human Landing System (HLS).
A principis de 2020, quan es va conèixer que el lliurament del Gateway seria posterior al llançament de la missió Artemis III, els plans perquè Orion i l'HLS es trobessin amb el Gateway es van abandonar a favor de l'acoblament directe d'Orion i HLS.
El 10 d'agost de 2021, es va constatar que els nous vestits espacials que utilitzarà la tripulació de les missions Artemis no estarien preparats fins a l'abril de 2025 com a molt aviat, cosa que retardaria la missió des de la data de llançament prevista, en principi, per a finals de 2024.
Posteriorment, després de diversos anuncia que apuntaven en aquesta direcció, el gener de 2024 la NASA va confirmar oficialment que el llançament de la missió Artemis III no es produirà abans del setembre de 2026. Fins i tot, hi ha un organisme nord-americà que va informar que la missió era poc probable que es produís abans de 2027.
El març de 2024, la NASA va anunciar que els instruments científics que s'havien d'incloure a la missió eren un conjunt compacte i autònom de sismòmetres anomenada Lunar Environment Monitoring Station (Estació de Monitorització del Medi Ambient Lunar), o LEMS per les seves sigles en anglès. LEMS estudiarà l'estructura regional de l'escorça i el mantell de la Lluna per informar el desenvolupament de models de formació i evolució lunars. Un altre instrument que s'enviarà és Lunar Effects on Agricultural Flora (Efectes de la Lluna sobre la Flora Agrícola) , també conegut com LEAF per les seves sigles en anglès. LEAF investigarà l'impacte de l'entorn de la superfície lunar en els cultius espacials. El tercer instrument és el Lunar Dielectric Analyzer (Analitzador Dielèctric Lunar), o en anglès LDA, una càrrega útil aportada per la comunitat internacional per mesurar la capacitat de la regolita per propagar un camp elèctric.
[[Categoria:Exploració de la Lluna]]
- ↑ Berger, Eric «NASA selects SpaceX as its sole provider for a lunar lander - "We looked at what's the best value to the government".». Ars Technica, 16-04-2021.
- ↑ Brown, Katherine. «As Artemis Moves Forward, NASA Picks SpaceX to Land Next Americans on Moon». NASA, 16-04-2021. Arxivat de l'original el 16 April 2021. [Consulta: 17 abril 2021].
Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
