Usuari Discussió:PARAULA VIVA- SC MICALET

Hola, PARAULA VIVA- SC MICALET‎! Sigues benvingut/uda a la Viquipèdia i al coneixement lliure. A la columna de la dreta tens els enllaços bàsics per començar. Aquesta pàgina on et trobes ara mateix és la pàgina de discussió del teu compte d'usuari, que et servirà per rebre missatges d'altres col·laboradors. Pots contestar a la pàgina de discussió de l'usuari que t'ha escrit i que trobaràs enllaçada més avall en la seva signatura (recorda signar prement l'icona ). A més, també disposes de la teva pàgina d'usuari, on pots descriure't i presentar-te, posar-hi gustos, interessos, idiomes que parles, etc. Volem veure't sovint per aquí!

Guia bàsica Breu tutorial d'edició Recursos per a novells Documentació i llocs on demanar ajuda Sistema de mentorització Demana a un mentor que t'ajudi Proves La teva pàgina de proves

Don't speak Catalan?

Salutacions cordials.--General Basset (disc.) 17:54, 3 des 2016 (CET) (enraonem)

Pegau una ullada a VP:CI. Gràcies, Pau Cabot · Discussió 18:10, 3 des 2016 (CET)

Proposta d'esborrament de la pàgina «Història de PARAULA VIVA»

Hola PARAULA VIVA- SC MICALET,

S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «Història de PARAULA VIVA», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.

Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal. --Medol (disc.) 18:24, 6 feb 2017 (CET)

Proposta d'esborrament de la pàgina «La (nova) poesia»

Hola PARAULA VIVA- SC MICALET,

S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «La (nova) poesia», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.

Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal. --Medol (disc.) 18:24, 6 feb 2017 (CET)

Les meravelles de la poesia

LA MERAVELLOSA POESIA Alba Sans

La majoria de nosaltres hem sentit parlar de la literatura de Shakespeare, de Cervantes, de Góngora, de Lope De Vega, Almudena Grandes, Carlos Ruiz Zafón... però què en diem de la literatura catalana? Les paraules d’Enric Valor, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, la gran Mercè Rodoreda, Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Salvador Espriu, Rosa Leveroni, i un llarg etcètera. La literatura catalana a més de la gran cultura que transmet per la seua llengua és també una literatura carregada de sentiment i emocions. Les paraules que aquests poetes van escriure anys enrere ens segueixen arribant tant en la manera clàssica del paper com en altres mitjans més moderns com els digitals. “Assumiràs la veu d’un poble i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble”- ens escrivia Vicent Andrés Estellés, “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, em veig sovint per fosques solituds, en prats ignots i munts de llicorella i gorgs pregons que m’aturen, astuts” – versava Foix, “Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà”- recitava Salvador Espriu, “No em preguntis, amor, per què t’estimo, si no trobo raons”- expressava Rosa Leveroni. Aquests versos ja ens arriben des de l’escola i a mesura que el temps va passant agafem el vertader sentit que ens volen transmetre. Els grans poetes no escriuen paraules soltes perquè sí, sinó que tot té una raó de ser. Voler que aquelles paraules arriben al cor de les persones i fer-les sentir, d’alguna manera, les sensacions i els sentiments que ells mateixos estan o estaven sentint a l’hora d’agafar una ploma i gravar en el paper aquelles paraules no és una cosa fàcil d’aconseguir. Però ells ho van fer. És cert, però, que la poesia, en l’àmbit acadèmic, és la part de la literatura més difícil d’entendre, ja que has de posar-te en la pell del poeta i saber tots els sentiments plasmats en aquelles paraules per poder comprendre realment què volen dir totes aquelles paraules juntes. La poesia és un llenguatge que atrapa i que et deixa immers en aquell poemari que tens a les mans i que et porta per les diferents històries de la vida i els sentiments dels poetes, ja siga a través de la imaginació o de la nostra experiència personal.

"Silenciades", Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia

XX HOMENATGE A LA PARAULA (2016). SILENCIADES Arnau Escrivà El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia, ha dut a terme la tasca encomiable de la recuperació d’escriptores desconegudes a través d’un llibre titulat Silenciades i d’una obra teatral, La cara oculta de la Lluna. Aquesta iniciativa palesa la necessitat de recordar i difondre la trajectòria d’aquelles dones intel·lectuals que van viure dins d’una societat patriarcal que les aïllà i les condemnà a un ostracisme perpetu. El títol de l’obra Silenciades esdevé clarificador, i vol retre homenatge des de l’obra literària, de les paraules escrites per un grapat de dones de diverses èpoques pretèrites. La primera escriptora que apareix al llibre és la trobairitz occitana Beatriu de Dia, que va viure des de finals del s. XII fins mitjans s. XIII, època del gènere trobadoresc i l’ús de l’occità en la poesia. Aquesta poeta fascina per la seua singularitat com a dona escriptora dins d’una societat feudal dominada per la noblesa i el clergat masculí, on la dona era relegada a les feines bàsicament domèstiques. Una altra de les dones que es presenten és Christine de Pisan, dona intel·lectual preocupada per la filosofia, en la qual falca el seu compromís en l’obra titulada La Ciutat de les Dames (1405). En aquest llibre reflexiona sobre la gènesi d’Adam i Eva i el pecat de la carn. Una inspiració de defensa de les dones i del seu cos reivindicant, d’aquesta manera, la dignitat que els és negada. Actualment, el terme “feminisme”, és sobradament conegut però què significa? María Lejárraga ens ho explica fa més de 100 anys. L’escriptora apunta que el feminisme vol dir senzillament que les dones aconseguisquen la plenitud de la seua vida, a partir d’aconseguir els mateixos drets i deures socials que els homes. Aquesta explicació té plena vigència, ja que segons les estadístiques, la desigualtat salarial i laboral entre els sexes encara és més que evident. El 2016 es commemorà la figura literària i humana de la figura de Sor Isabel de Villena, com un dels referents més important del s. XV valencià. La seua obra magna és Vita Christi, escrita en un marcat registre col·loquial valencià i destinada a les monges del convent. És una obra de caràcter femení amb protagonistes femenines, on rebutja obertament les teories contra les dones que tan populars foren a l’època. Hi ha indicis per pensar que l’obra és una resposta a la de Jaume Roig l’Espill o llibre de les dones. Isabel de Villena reivindica la dignitat de les dones front a la misogínia de l’obra de Jaume Roig. Per acabar, Tecla de Borja de família benestant i ben coneguda a Gandia, (els Borja), fou una dona universitària, escriptora i intel·lectual, tan important a la seua època que el mateix Ausiàs March li escrigué una demanda poètica, i ella li respongué. Aquesta contestació és l’únic vestigi literari que tenim d’ella. No ens ha arribat massa informació de la seua vida, sabem que era dona de lletres i llengües, per la qual cosa seria un tema interessant de recerca fonamental del s. XV valencià. Per acabar, cal dir que la avantguarda femenina antiga sempre ha sorgit de dones de classe benestant, d’estatus social elevat, aquelles que tenien la possibilitat d’estudiar, ja que la majoria de les dones de l’època no gaudien de l’alfabetisme de les escoles monàstiques o universitàries. Malauradament tenim constància que hi hagué fortes limitacions a les dones i a les classes no privilegiades per accedir a la cultura, així tant per ser dona en una societat patriarcal, com per haver nascut al si d’una família de classe baixa, en una societat estamental, l’accés a la cultura quedava vedat per a les dues condicions i es reservava per als estaments privilegiats.

La poesia segueix i seguirà viva, expressada en mil formes, en mil estils i en tantes altres mètriques, tradicionals o trencadores

La (nova) poesia? Paula Marqués

Són les dotze, em trobe a la meua terrassa, m’encenc un cigarret i em pose música, en concret Boig per tu, de Sau. Tots la coneixem, oi? “A la terra humida escric, nena estic boig per tu ...”. Partint d’aquestes estrofes, em ve en ment una reflexió sobre la poesia i la seua (r)evolució: què entenem avui per poesia? La definició de novel·la està més o menys clara i, segurament, també la de teatre. La poesia, però, ja no inclou només els “nostres grans poetes”, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Josep Carner, Vicent Andrés Estellés! “Lleixant a part l’estil dels trobadors” –deia Ausiàs March. “No hi havia a València dos cames com les teues”– versificava Estellés. “A l’atzar agraeixo tres dons”– escrivia Maria-Mercè Marçal. I J. V. Foix, amb la seua obsessió per Gertrudis ens deixava, en base surrealista, versos en prosa com “M’assegurava que eren dos-cents els joves del poble que tenien un cavall negre com el meu”. Aquests versos són exemples del que s’entén actualment per poesia catalana, des de la més tradicional, rimada, estructurada a la perfecció, fins la més trencadora, com la poesia en prosa de Foix o els poemes visuals d’aquest mateix o de Joan Brossa, o Joan Salvat-Papasseit. Tanmateix, ens quedem curts en exemples. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana diu que la poesia és l”’art d’expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi ...”, així, la poesia és el reflex del nostre interior a través de les paraules, escrites o orals. Aquests mots, traslladats a la realitat més immediata, a l’abast de tothom, també a l’abast de la gent que normalment no llig sovint, vénen expressats a través de les cançons, des d’una música tan “romàntica” com Boig per tu, fins a les cançons que estan més de moda entre els joves, com El món és teu d’Els Catarres o, fins i tot, a través de les cançons del Justin Bieber. La poesia, per tant, segueix i seguirà viva, expressada en mil formes, en mil estils i en tantes altres mètriques, tradicionals o trencadores. La poesia catalana, nascuda amb els trobadors, cantada, segueix avui en dia el seu camí, també cantada, i és, en canvi, més accessible que mai.