Víctor Valverde

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaVíctor Valverde
Dades biogràfiques
Naixement 23 de març de 1938 (79 anys)
Mataró
Activitat professional
Ocupació Actor

IMDB: nm0885486
Modifica dades a Wikidata

Carmel Valverde i Mellado, conegut artísticament como Víctor Valverde, (Mataró, 23 de març de 1938) és un actor de cinema, televisió i teatre català, afincat des de fa molts a Madrid. També fa doblatge de pel·lícules.

Trajectòria[modifica]

S'inicia en la interpretació amb tan sols setze anys treballant en grups de teatre aficionat a Catalunya. En 1956 s'instal·la a Barcelona, iniciant estudis en l'Institut del Teatre i debutant sobre les taules amb l'obra Anna Christie. En els següents anys participa en diversos muntatges a Catalunya, entre altres a Gigi al costat de Núria Espert, fins que en 1959 es trasllada a Madrid.

A la capital la seva carrera es desenvolupa compaginant cinema, teatre i televisió. Sobre els escenaris participa en aclamats muntatges com Medida por medida i El rey Lear (1967), ambdues de William Shakespeare Cuarenta quilates, Un domingo en Nueva York, El zapato de raso (1965), de Paul Claudel, El rufián castrucho (1968), de Lope de Vega,[1] Pato a la naranja (1972), de William Douglas-Home, Historias íntimas del Paraíso (1978), de Jaume Salom i Vidal, Numancia (1966), de Miguel de Cervantes, Las mocedades del Cid (1968), de Guillem de Castro,[2] Medida por medida (1969), de William Shakespeare, Marta la piadosa (1973), de Tirso de Molina,[3] Salvad a los delfines (1979), amb direcció de José Luis Alonso Mañés, La vieja señorita del paraíso (1980), Isabel reina de corazones (1983), de Ricardo López Aranda, Usted puede ser un asesino (1994), d'Alfonso Paso, Un marido ideal (1996), d'Oscar Wilde, La heredera (1997), de Ruth i August Goetz o La loba (2012), de Lillian Hellman.[4]

La seva trajectòria al cinema li porta a treballar sota les ódenes de directors com Josefina Molina, José Luis Sáenz de Heredia, Mario Camus, Manuel Gutiérrez Aragón, Pilar Miró o José Luis Garci en una carrera que no obstant això no ha estat massa prolixa. Entre els títols en els quals va participar figuren Margarita se llama mi amor (1961), El corazón del bosque (1979), Gary Cooper, que estás en los cielos (1980) o Sesión continua (1984).

En 1983 fou nominat al Fotogramas de Plata com a millor actor per la seva actuació a Hablamos esta noche.

Per contra, el mitjà televisiu ho ha freqüentat amb molta major profusió des dels anys seixanta i gairebé en exclusiva en l'última etapa de la seva carrera. Finalment, s'ha dedicat també al doblatge de pel·lícules i sèries de televisió.

Està casat amb l'actriu Pilar Puchol i tenen un fill nascut en 1966. En 2004 va cursar estudis d'Història a la Universitat Autònoma de Madrid.

Trajectòria en TV[modifica]

  • Las doce caras de Juan
    • Cáncer (4 de novembre de 1967)
    • Tauro (11 de novembre de 1967)
    • Aries (2 de desembre de 1967)
  • Historias de hoy
    • Una noche en el paraíso (7 de març de 1967)
  • Estudio 1
  • Telecomedia de humor
  • Tengo un libro en las manos
    • Santes Creus (15 de setembre de 1966)
  • Hermenegildo Pérez, para servirle
    • Ojos que no ven (9 de setembre de 1966)
  • Encuentros, Los
    • La estrella de cinco puntas (23 de juliol de 1966)
    • Metáfora de soledad (27 d'agost de 1966)
  • Novela
    • El hombre del cuadro (25 de maig de 1964)
    • Leopoldo (26 de juliol de 1965)
    • La casa de la Troya (20 de desembre de 1965)
    • Orgullo y prejuicio (25 d'abril de 1966)
    • Concierto para un vagabundo (20 de juny de 1966)
    • Los candelabros del emperador (19 de setembre de 1966)
    • El alba y la noche (10 d'octubre de 1966)
    • El retrato (23 de juny de 1969)
    • Aguas estancadas (30 de juny de 1969)
    • Enrique de Legardere (26 de juliol de 1971)
    • El diamante luna (29 de novembre de 1971)
    • Persuasión (14 de febrer de 1972)
    • Romance en noche de lluvia (27 de novembre de 1972)
    • La feria de las vanidades (23 d'abril de 1973)
    • La casa de las locas (21 de gener de 1974)
    • Selma Lagerlöf (29 de juliol de 1974)
    • El secreto (30 de setembre de 1974)
    • La pródiga (6 d'octubre de 1975) Guillermo
    • Los oscuros domingos (9 de maig de 1977)
    • BelAmi (18 de setembre de 1978) George
  • Primera Fila
  • Historias de mi barrio
    • La ventana y la guerra (29 d'abril de 1964)

Filmografia[modifica]

  • 1962. Trigo limpio. Director: Ignacio F. Iquino
  • 1962. La ruta de los narcoticos. Director: Josep Maria Forn
  • 1962. Trampa mortal. Director: Antonio Santillán
  • 1962. Senda torcida. Director: Antonio Santillán.
  • 1963. Crimen.
  • 1963. José María.
  • 1963. Los farsantes.
  • 1965. La familia y uno más.
  • 1973. Vera, un cuento cruel.
  • 1974. Onofre. Director: José Luis Delgado
  • 1975. Sensualidad. Director: Germán Lorente
  • 1980. Gary Cooper, que estás en los cielos. Directora: Pilar Miró
  • 1982. Hablamos esta noche. Directora: Pilar Miró.
  • 1984. Sesión continua. Director: José Luis Garci
  • 1994. Cuernos de mujer.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]