Vés al contingut

V1291 de l'Àguila

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicV1291 de l'Àguila
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)ApEuCrSr[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióÀguila Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra85,2893 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre3.900.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,619 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.506 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi11,7248 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)14,186 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)21,578 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar49 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−21,7 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial8.100 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 53m 18.7357s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-4° 53' 7.9347''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat1[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

V1291 de l'Àguila (V1291 Aquilae) és un estel variable de magnitud aparent mitjana +5,63 situada a la constel·lació de l'Àguila.[8][9] S'hi troba a 277 anys llum de distància del sistema solar.

V1291 de l'Àguila és un estel blanc de tipus espectral A5p amb una temperatura efectiva aproximada de 8.580 K. Té una lluminositat 35,5 vegades major que la lluminositat solar i una massa 2,2 vegades major que la del Sol.[8][9][10] La seva edat s'estima en 630 milions d'anys.[11] Posseeix un radi ~ 4,5 vegades més gran que el radi solar[12] i, encara que gira sobre si mateixa tan lentament que la mesura de la seva velocitat de rotació projectada és de 0 km/s, el seu període de rotació és de 224 dies.[13]

V1291 de l'Àguila és un estel químicament peculiar -semblant a α Circini o Alioth (ε Ursae Majoris)- que presenta en la seva superfície continguts molt alts d'estronci, crom i europi. Quant al seu índex de metal·licitat, aquest és només un 28% més elevat que el solar.[14] La seva lluentor és variable, fluctuant 0,06 magnituds conforme l'estel rota, i està classificada com a variable Alfa² Canum Venaticorum.[15]

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  4. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  5. 5,0 5,1 5,2 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
  6. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. 8,0 8,1 «V1291 Aquilae - Variable Star of alpha2 CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 maig 2021].
  9. 9,0 9,1 V1291 Aquilae Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  10. Netopil, M.; Paunzen, E.; Maitzen, H. M.; North, P.; Hubrig, S. «Chemically peculiar stars and their temperature calibration». Astronomy and Astrophysics, 491, 2, 2008. pp. 545-554.
  11. Kochukhov, O.; Bagnulo, S. «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 763-775.
  12. V1291 Aquilae Catalogue of Stellar Diameters (CADARS)
  13. Romanyuk, I. I.; Kudryavtsev, D. O.; Semenko, E. A. «Magnetic fields of chemically peculiar stars. II: Magnetic fields and rotation of stars with strong and weak anomalies in the continuum energy distribution». Astrophysical Bulletin, 64, 3, 2009. pp. 239-262.
  14. Cenarro, A. J.; Peletier, R. F.; Sánchez-Blázquez, P.; Selam, S. O.; Toloba, E.; Cardiel, N.; Falcón-Barroso, J.; Gorgas, J.; Jiménez-Vicente, J.; Vazdekis, A. «Medium-resolution Isaac Newton Telescope library of empirical spectra - II. The stellar atmospheric parameters». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 374, 2, 2007. pp. 664-690.
  15. V1291 Aquilae (General Catalogue of Variable Stars)