Vaira Vīķe-Freiberga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVaira Vīķe-Freiberga
Vaira Vīķe-Freiberga, Davos.jpg
Biografia
Naixement 1r desembre 1937 (81 anys)
Riga
  Presidenta de Letònia 

8 juliol 1999 – 8 juliol 2007
← Guntis UlmanisValdis Zatlers →
Dades personals
Educació Victoria University Tradueix
Universitat McGill
Activitat
Ocupació Política, professora i psicòloga
Ocupador Universitat de Montreal (1965–1998)
Partit sense valor
Família
Cònjuge Imants Freibergs Tradueix (1960–)
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Vaira Vīķe-Freiberga (1 de desembre de 1937 a Riga, Letònia) és una política letona. Fou elegida presidenta de Letònia el 1999 i fou reelegida el 2003. El 8 de juliol de 2007 fou reemplaçada per Valdis Zatlers.

Biografia[modifica]

Els pares de Vaira Vīķe-Freiberga es van convertir en refugiats a la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'entrada de l'exèrcit soviètic a Letònia. Van marxar el dia d'any nou de 1945 i van viure a Alemanya, Marroc i, finalment, Canadà. Vaira va estudiar a la Universitat de Toronto i en la Universitat de McGill, i es va graduar com a psicòloga en 1965. Va treballar com a professora de psicologia en la Universitat de Montreal entre 1965 i 1998. En setembre de 2006, la Universitat d'Ottawa li va concedir un doctorat honorari. El 1998 va tornar a Letònia per a dirigir l'Institut Letó, una organització dedicada a promoure el coneixement del letó a l'exterior. Un any més tard, en juny de 1999, va ser escollida president de Letònia. No era candidata a la presidència, però quan el parlament letó no va poder triar un president en la primera volta, Vaira Vīķi-Freiberga va ser escollida president, ja que gaudia d'un gran respecte en el país però no era afiliada a cap partit polític.

A través dels seus dos mandats presidencials, ha estat molt popular a Letònia; el seu grau d'aprovació s'ha estès entre el 70% i el 85%. És coneguda perquè sota la seva presidència, en 2004, Letònia va assolir entrar a la UE. És partidària ferma de la política dels Estats Units a Iraq. L'abril de 2005, el secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan va nomenar Vīķi-Freiberga com a membre del seu equip de líders polítics globals que ajudaven a promoure la seva agenda comprensiva de reforma.

Vaira Vīķe-Freiberga amb el president dels Estats Units, George Walker Bush, amb l'expresident d'Estònia, Arnold Rüütel i el president de Lituània, Valdas Adamkus.

Després dels mesos d'especulació que Vīķi-Freiberga seria la pròxima secretària general de les Nacions Unides, els tres estats bàltics van anunciar finalment en comú la seva candidatura el 16 de setembre de 2006. Quan es va dirigir a l'Assemblea General, va prometre que ella plantaria cara "als desafiaments plantejats a la reforma de l'ONU i promovent els drets humans, la llibertat i la democràcia, incloent igualtat de gènere". Rússia, membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU, va indicar que no donaria suport a cap candidat europeu de l'est. Vīķi-Freiberga va rebre el suport del president dels Estats Units, George Walker Bush i de la Secretària d'Estat d'aquest país, Condoleezza Rice. Es pensa que Riga va ser triada per a ser seu de la cimera de l'OTAN en 2006 gràcies a les seves relacions amb Bush i amb Rice.

Està casada amb Imants Freibergs, professor d'informàtica, que és actualment el president de l'Associació Letona de Tecnologia d'Informació i Comunicacions (LIKTA). Es van conèixer a la Toronto, on ell era també un exiliat letó i van tenir unes noces senzilles en aquesta ciutat. Tenen dos fills, Kārlis i Indra.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Guntis Ulmanis
President de Letònia
Flag of the President of Latvia.svg

19992007
Succeït per:
Valdis Zatlers