Valentino Gerratana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 febrer 1916  Scicli (Sicília) |
| Mort | 16 juny 2000 (84 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, periodista |
| Període | Filosofia contemporània |
| Influències | |
Valentino Gerratana (Scicli, 14 de febrer de 1916 - Roma, 16 de juny de 2000) fou un filòsof italià.[1]
Biografia[modifica]
Va estudiar a Modica, Salern i Roma. En aquesta darrera ciutat va ser ajudant a la càtedra de Filosofia del Dret ocupada per Giorgio Del Vecchio. Entre 1938 i 1942 publicà els seus primers escrits acadèmics a la Rivista internazionale di filosofia politica e sociale i al Bolletino dell'Istituto di filosofia del diritto de la Universitat de Roma.
Va participar en la Resistència italiana antifeixista a Roma essent molt jove, a les files del Gruppi di Azione Patriottica, unint-se a Carlo Salinari i Giaime Pintor. Després de la caiguda del feixisme va participar en la reconstrucció del Partit Comunista Italià a Roma i es va llicenciar en Dret a la universitat de la capital. Col·laborador de nombroses revistes polítiques i teòriques (Rinascita, Società, Il Contemporaneo, Crítica marxista, Il Calendario del Popolo), esdevingué redactor en cap de l'Unità i entrà en contacte amb els intel·lectuals associats amb l'editorial Giulio Einaudi Editore. Professor a la Universitat de Salern des de finals dels anys 1960, després es va traslladar a la Universitat de Siena, per a tornar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Salern el 1976.
Va ser un erudit sobri i rigorós del marxisme, va editar l'edició crítica dels escrits polítics d'Antonio Labriola, però és recordat sobretot per la seva innovadora edició crítica dels Quaderni del carcere d'Antonio Gramsci.[2] La seva edició, amb una reconstrucció cronològica precisa, va decantar definitivament l'edició temàtica editada per Palmiro Togliatti i Felice Platone i publicada per Einaudi entre 1948 i 1951. L'obra de Gerratana va contribuir a destacar l'estil «fragmentari i antidogmàtic» de Gramsci. Va estar entre els promotors de la International Gramsci Society i entre els fundadors i primer president de la International Gramsci Society Italy, que des del 2003 ha mantingut un guardó a la seva memòria.[3]
Obres principals[modifica]
- L'eresia di Jean-Jacques Rousseau, Roma, Editori Riuniti, 1968
- Ricerche di storia del marxismo, Roma, Editori Riuniti, 1972
- Antonio Labriola di fronte al socialismo giuridico, Milano, Giuffrè editore, 1975
- Gramsci. Problemi di metodo, Roma, Editori Riuniti, 1997
Referències[modifica]
- ↑ Reichlin, Alfredo. «A la resistència romana». Catarsi Magazín, 28-06-2020.
- ↑ Floridia, Antonio. «Valentino Gerratana: el filósofo militante que nos devolvió a Gramsci» (en castellà). Sin Permiso, 31-07-2019. [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ Fernández Buey, Francisco. «Recuerdo de Valentino Gerratana» (en castellà). El Viejo Topo, 16-06-2019. [Consulta: 28 juny 2020].