Vanadinita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralVanadinita
7234-vanadinite.png
Cristalls de color vermell de vanadinita sobre barita, de Mibladen, Midelt, Khénifra, Meknès-Tafilalet, Marroc (mida: 92 mm x 62 mm; cristall més gran: 12 mm; pes: 236 g)
Fórmula químicaPb5[Cl (VO4)3]
Epònimvanadi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusZimapán, Mun. de Zimapán, Hidalgo, Mèxic
Classificació
Categoriavanadats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BN.05
Nickel-Strunz 9a ed.8.BN.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.39 Modifica el valor a Wikidata
Dana41.8.4.3
Heys22.2.14
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·lítabular o prismàtic
Estructura cristal·linaa = 10,3174Å; c = 7,3378Å;
Simetria6/m - dipiramidal
Colortaronja-vermell,taronja, vermell-marró, marró, vermell brillant, groc, groc palla clar. Incolor o lleugerament tintat en llum transmesa
Maclesen pot presentar
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3
Lluïssoradamantina, lleugerament greixosa
Color de la ratllablanca a groc clar i lleugerament groguenca o marronosa
Diafanitattransparent, translúcida, opaca
Densitat6,88 g/cm3 (mesurada); 6,95 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 2,416 nε = 2,350
Birefringènciaδ = 0,066
Pleocroismefeble
Impureses comunesP, As, Ca
Altres característiquessoluble en àcids
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1838
Referències[1]

La vanadinita és un mineral de color vermell ataronjat, de vegades groguenc o marronós, que forma part del grup VIII (vanadats), igual que l'apatita. Està composta per clorovanadat de plom, Pb5(VO4)3Cl, encara que sovint presenta impureses de As i P en substitució del vanadi. Forma part d'una sèrie amb la mimetita (Pb5(AsO4)3Cl) i la piromorfita (Pb5(PO4)3Cl). Són molt apreciades les vanadinites de Mibladen (Marroc) i Globe (Arizona).[2]

Propietats[modifica]

La vanadinita cristal·litza en el sistema hexagonal i forma cristalls prismàtics o tabulars de base hexagonal i equidimensionals amb més amplada que alçada. Té una duresa de 3 a l’escala de Mohs, una densitat d’entre 6,8 a 7,1g/cm3 i una lluïssor més aviat adamantina lleugerament greixosa. És translúcid tirant cap a opac i amb un intens color roig ataronjat. A vegades presenta masses fibrorradiades o incrustacions i té la ratlla blanca o groga.

És un mineral semidur, molt pesant, fràgil i no presenta exfol·liació. Cal destacar que és soluble en àcids, i quan afegim una gota de solució d'àcid nítric al mineral i la deixem evaporar, es forma un residu vermell, mentre que el residu que es forma en aplicar aquesta solució als altres minerals del mateix grup és blanc.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vanadinita pertany a "08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO4 = 0,33:1" juntament amb els següents minerals: alforsita, belovita-(Ce), dehrnita, carbonatohidroxilapatita, clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuita-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, stronadelfita, fluorfosfohedifana, miyahisaïta i arctita.

La vanadinita, és un mineral que es troba en un paper secundari en la zona d’oxidació de la muntera dels jaciments de plom com és ara la galena. Es forma a la zona d’oxidació dels minerals de plom, i és una mena del vanadi.

Localització, extracció i ús[modifica]

S’han trobat cristalls molt grans d’aquest mineral que ocupen fins a 5cm de longitud a Sud-àfrica i al Marroc. De menors dimensions però molt bells, s’han trobat a Arizona (EUA), a Argentina i a Mèxic. A Espanya, aquest mineral va ser explotat a Santa Maria (Badajoz). També hi ha jaciments sobre els fosfarseniats de Losacio (Zamora) de color marró clar, una petita proporció amb la galena a Linares (Jaén) i a algunes localitats de Granada com la Sierra de Oria a Baza. Pel que fa a Catalunya, aquest mineral és molt poc freqüent; s'ha descrit a la pedrera i mina Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol, Vallès Occidental- Baix Llobregat) i a la mina Magdalena (Ulldemolins, Priorat).[2]

Generalment, la vanadinita s’utilitza com a mineral industrial útil per a l'extracció de vanadi, que s’usa en al·leacions metal·lúrgiques i a la indústria de colorants i mordents.

Referències[modifica]

  1. «Vanadinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Vanadinite: Vanadinite mineral information and data.». [Consulta: 1r novembre 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vanadinita