Vés al contingut

Clorapatita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralClorapatita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₅(PO₄)₃Cl
Epònimapatita i clor Modifica el valor a Wikidata
DescobridorCarl Rammelsberg Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BN.05
Nickel-Strunz 9a ed.8.BN.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.16a Modifica el valor a Wikidata
Dana41.8.1.2
Heys22.2.3
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 9,5979 Å; c = 6,7762 Å;
Grup puntual6/m - dipiramidal
Grup espacialp6₃/m
Colorblanc
Maclesmacles de contacte rares en {1121}. Pla de maclat {10_13} rar. També s'ha descrit maclat en {1010} i {11_23}.
Exfoliaciópobra/indistingible - {0001}, {1010}
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5
Lluïssorsubvítria, resinosa, mat
Color de la ratllablanc
Densitat3,17 a 3,18 g/cm3 (mesurada); 3,17 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,675 nε = 1,668
Birefringènciaδ = 0,008
Pleocroismeno pleocroica
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i mineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2010 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolClap Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La clorapatita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'apatita. És considerat el mineral anàleg de l'hidroxilapatita (on en lloc de clor s'hi troben grups OH) i la fluorapatita (on en lloc de clor s'hi troba fluor). També és anàleg de la turneaureita, on en lloc de fòsfor s'hi troba arsènic.

El mineral va ser anomenat el 1860 per Karl Friedrich August Rammelsberg; el seu nom precedeix del grec απατείν (enganyar o enganyosa) perquè es confonia fàcilment amb altres minerals com el beril o la milarita.

La seva localitat tipus és a Kragerø, Telemark, Noruega.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la clorapatita pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.

Context geològic

[modifica]

Normalment forma cristalls hexagonals de color blanc presents en vetes encaixades en gabres o també en meteorits. Es pot trobar associat a albita, calcita, ilmenita, rútil i/o titanita.

Als territoris de parla catalana només ha estat descrita al meteorit de Nulles, una condrita ordinària recollida en aquest municipi de la comarca de l'Alt Camp l'any 1851.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Clorapatita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 abril 2015].
  2. «Nulles meteorite, Bell-lloc d'Urgell, Lleida (Lérida), Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].