Belovita-(Ce)

Belovita-(Ce)
Cristall de color verdós (al centre) de belovita-(Ce)
Fórmula química	NaCeSr₃(PO₄)₃F
Epònim	Nikolay Vasilyevich Belov (en) i ceri
Localitat tipus	mont Malyi Punkaruaiv, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BN.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BN.05
Dana	41.8.1.6
Heys	19.5.2
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 9,692Å; c = 7,201Å;
Grup puntual	3 - romboedral
Color	groc mel, groc verdós
Exfoliació	imperfecta
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	subvítria, resinosa, grassa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	4,19 g/cm³ (mesurada); 4,13 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,653 a 1,660 nε = 1,634 a 1,640
Birefringència	δ = 0,019 a 0,020
Pleocroisme	no pleocròica
Fluorescència	no fluorescent
Impureses comunes	K, Mg, Ca, Ba, Fe, Th, Pr, Nd, Sm, Si, P, S
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1954
Símbol	Blv-Ce
Referències

La belovita-(Ce) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la belovita. Va rebre el seu nom l'any 1954 per L. S. Borodin i M. E. Kazakova en honor de Nikolai Vasil'evich Belov (1891-1982), ex cap del departament de cristal·lografia i cristal·loquímica de la Universitat Estatal de Moscou, Rússia.

Característiques

La belovita-(Ce) és un fosfat de fórmula química NaCeSr₃(PO₄)₃F. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És l'anàleg amb ceri de la belovita-(La), l'anàleg amb NaSr₃Ce de la fluorapatita, i l'anàleg amb estronci de la kuannersuïta-(Ce).

Segons la classificació de Nickel-Strunz la belovita-(Ce) pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1954 al mont Malyi Punkaruaiv, al massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita a altres indrets de Rússia, a Sud-àfrica i als Estats Units.