Kuannersuïta-(Ce)
Kuannersuïta-(Ce) | |
---|---|
Fórmula química | NaCeBa₃(PO₄)₃F0.5Cl0.5 |
Epònim | Kvanefjeld (en) |
Localitat tipus | albitita amb contingut de tugtupita, Altiplà Kuannersuit (Kvanefjeld), complex Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BN.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.39 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 9,909Å; c = 7,402Å; |
Grup puntual | 3 - romboèdrica |
Color | vermell clar |
Exfoliació | dolenta/indistingible - en {001} i {100} |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 4,5 a 5,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 4,51 g/cm³ (mesurada); 4,66 g/cm³ (calculada) |
Fluorescència | no en té |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2002-013 |
Símbol | Kua-Ce |
Referències | [1] |
La kuannersuïta-(Ce) és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la belovita. Va ser anomenada en honor de l'altiplà Kuannersuit (Kvanefield), on va ser descoberta.
Característiques[modifica]
La kuannersuïta-(Ce) és un fosfat de fórmula química NaCeBa₃(PO₄)₃F0.5Cl0.5. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4,5 a 5,5. Es considerada l'anàleg mineral amb bari de la belovita-(Ce), també està relacionada amb la fluorapatita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kuannersuïta-(Ce) pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: alforsita, belovita-(Ce), dehrnita, carbonatohidroxilapatita, clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, hidroxilapatita-M, fosfohedifana, stronadelfita, fluorfosfohedifana, miyahisaïta i arctita.
Formació i jaciments[modifica]
La kuannersuïta-(Ce) va ser descoberta a albitita amb contingut de tugtupita, a l'altiplà Kuannersuit (Kvanefjeld) (complex Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita en un altre indret del mateix altiplà.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Kuannersuite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].