Vés al contingut

Svabita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSvabita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₅(AsO₄)₃F
EpònimAnton Antonsson Swab Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusHarstigen mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BN.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.8.BN.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.16b Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Grup espacialP6₃/m Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor, groc clar,gris, marró clar.
Exfoliació{1010} dolenta/indistingible
Fracturairregular
Duresa5
Lluïssorsubvítria, resinosa, de cera o greixosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattranslúcida, transparent
Densitat3,5 - 3,8 (mesurada) 3,67 (calculada) [Densitats baixes en continguts baixos en plom i alts en fòsfor]
Índex de refracciónω = 1,706 nε = 1,698
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSva Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La svabita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany al grup de l'apatita. Va ser anomenada per Hjalmar Sjögren en honor d'Anton von Swab (29 de juliol de 1703, Fahlun, Suècia - 18 de gener de 1768, Estocolm, Suècia), un químic i mineròleg. El 1891, Sjögren va anomenar i descriure la svabita com un nou mineral trobat a Harstigen, Värmland, Suècia. El 1892 es va trobar svabita a la mina de Jakobsberg, també a Suècia. En aquella època no es podien diferenciar els minerals pel seu contingut majoritari en flúor o grups OH; això va suposar que posteriorment es comprovés que el mineral trobat a Harstigen no era realment svabita (rica en flúor) sinó que era johnbaumita (rica en grups OH). Per tant alguns autors (Biagioni & Pasero 2013) consideren que la localitat tipus per la svabita hauria de passar de ser Harstigen a ser Jakobsberg.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Svabita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2015].
  2. «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].