Fosfohedifana
 Fosfohedifana | |
|---|---|
 Cristalls de fosfohedifana de la mina Bonanza Hill, Nevada, Estats Units | |
| Fórmula química | Ca₂Pb₃(PO₄)₃Cl |
| Epònim | hedifana i fosfat  |
| Localitat tipus | mina Capitana, Província de Copiapó, Regió d'Atacama, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BN.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,857Å; c = 7,13Å; |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Grup espacial | P6₃/m |
| Color | incolor |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 5,92 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,935 nε = 1,928 |
| Birefringència | δ = 1,935 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2005-026 |
| Símbol | Phdy |
| Referències | [1] |
La fosfohedifana és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'hedifana. Rep el seu nom per la seva relació amb l'hedifana i pel seu contingut en fosfat.
Característiques
[modifica]La fosfohedifana és un fosfat de fórmula química Ca₂Pb₃(PO₄)₃Cl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2005. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És l'anàleg amb fosfat de l'hedifana, l'anàleg amb Pb₃Ca₂ de la piromorfita i l'anàleg amb clor de la fluorfosfohedifana.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Capitana, a la província de Copiapó (Regió d'Atacama, Xile).
Als territoris de parla catalana ha estat descrita, per exemple, a la mina “Vigilada” de Bonmatí, a les mines de Vallclara de Sant Fost de Campsentelles o a la mina Pepita de Mont-ras.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Phosphohedyphane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 agost 2016].
- ↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Josep A. Ignacio Herrera · Josep Formiga Bosch «Les mines de Can Magre, Vidreres, la Selva, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 4, 2016, p. 36-37 [Consulta: 27 novembre 2023].