Vandendriesscheïta

Vandendriesscheïta
Fórmula química	Pb1,6(UO₂)10O₆(OH)11·11H₂O
Epònim	Adrien Vandendriessche
Localitat tipus	mina Shinkolobwe (Kasolo Mine), Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.GB.40
Nickel-Strunz 9a ed.	4.GB.40
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.13
Dana	5.8.1.1
Heys	7.16.28
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Color	taronja a marró ambre
Duresa	3
Lluïssor	adamantina
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,780 nβ = 1,850 nγ = 1,860
Birefringència	δ = 0,080
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 40°
Dispersió òptica	r > v diferent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Vdd
Referències

La vandendriesscheïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom per Adrien Vandendriessche (1914-1940), professor de geologia i mineralogia a la Universitat de Gant (Bèlgica).

Característiques

La vandendriesscheïta és un hidròxid de fórmula química Pb_1,6(UO₂)₁₀O₆(OH)₁₁·11H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És un mineral estructuralment relacionat amb la gauthierita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la vandendriesscheïta pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauïta, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, curita, iriginita, uranosferita i holfertita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Shinkolobwe, a la regió de Katanga, a la República Democràtica del Congo. Als territoris de parla catalana únicament ha estat descrita a la mina Eureka, a la localitat de Castell-estaó, al Pallars Jussà, província de Lleida.