Vanthoffita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralVanthoffita
Fórmula química Na6Mg(SO4)4
Epònim Jacobus Henricus van 't Hoff
Localitat tipus Wilhelmshall, Halberstadt, Saxònia-Anhalt, Alemanya
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.AC.05
Nickel-Strunz 9a ed. 7.AC.05
Nickel-Strunz 8a ed. VI/A.04
Dana 28.4.1.1
Heys 25.3.8
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 9,781(2) Å; b = 9,196(2) Å; c = 8,197(2) Å; β = 113,61(2)°
Simetria 2/m - prismàtica
Color incolor, fris, groc clar
Fractura irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5
Lluïssor vítria, nacrada
Color de la ratlla incolor
Diafanitat transparent
Densitat 2,694 g/cm3 (mesurada); 2,687 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,486 nβ = 1,488 nγ = 1,489
Birefringència δ = 0,003
Angle 2V mesurat: 83°, calculat: 70°
Dispersió òptica feble r < v
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1902
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La vanthoffita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Jacobus Henricus van't Hoff (1852-1911), professor de química, química física i termodinàmica, fundador de l'estereoquímica, estudiant d'equilibris en solucions salines, i Premi Nobel.

Característiques[modifica]

La vanthoffita és un sulfat de fórmula química Na6Mg(SO4)4. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma granular anèdrica i massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vanthoffita pertany a "07.AC - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: piracmonita, efremovita, langbeinita, manganolangbeinita, yavapaiïta, eldfellita, godovikovita, sabieïta, thenardita, metathenardita i aftitalita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba de manera restringida en dipòsits d'evaporites d'origen oceànic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: weïta, langbeinita, halita o blödita.[2] Va ser descoberta l'any 1902 a Wilhelmshall, Halberstadt, Saxònia-Anhalt, Alemanya.

Referències[modifica]

  1. «Vanthoffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 «Vanthoffite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 1r juliol 2016].