Varroa destructor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Varroa destructor
Varroa destructor, Foto de Scott Bauer
Varroa destructor, Foto de Scott Bauer
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Subclasse: Acari
Ordre: Parasitiformes
Subordre: Mesostigmata
Família: Varroidae
Gènere: Varroa
Espècie: V. destructor
Nom binomial
Varroa destructor
Anderson & Trueman, 2000
Imatge al microscopi (LTSEM) de Varroa destructor sobre una abella
Varroa sobre pupes
Varroa sobre pupes
Varroa destructor sobre larva d'abella.

Varroa destructor és un àcar paràsit extern que ataca les abelles Apis cerana i Apis mellifera. La malaltia causada se'n diu varroosi i és la principal malaltia que actualment afecta les abelles, està estesa per la major part de les zones amb apicultura del món.

La varroa era només un paràsit habitual de l'abella asiàtica (Apis cerana). Al segle XIX, a l'est de Rússia, les abelles habituals de l'apicultura (Apis mellifera) portades a aquesta zona, entraren en contacte amb les asiàtiques i el paràsit passà d'unes a les altres. Els eixams infectats, en traslladar-se, han estès la varroa a gran part del món. Per ara no han arribat a Austràlia.

Varroa destructor només es pot multiplicar en colònies d'abelles. Ataca el cos de l'abella i la debiliten xuclar-li l'hemolimfa. En aquest procés l'àcar esten virus ARN com és el virus de deformació de les ales a l'abella. Una infestació significant porta a la mort de tota la colònia d'abelles, això passa normalment de finals de tardor fins el principi de primavera. La varroa és el paràsit de més importància econòmica en l'apicultura. Pot contribuir a l'anomenat “desordre del col·lapse de la colònia” que amenaça els ruscos de tota Amèrica del Nord.

Descripció física[modifica | modifica el codi]

L'adult de la varroa és de color marró vermellós amb una forma aplanada, fa de 1-1.8 mm de llarg i de 1.5-2 mm d'amplada; té vuit potes.

Reproducció, infecció i mortalitat de la colònia[modifica | modifica el codi]

La varroa es reprodueix en cicles de 10 dies. La femella de la varroa entra a una cel·la de cria d'abella. Tan aviat com les abelles tapen la cel·la, la varroa pon ous a la larva d'abella, principalment en mascles, (abellots). Les varroes joves surten de l'ou aproximadament en el mateix temps que les joves abelles es desenvolupen i deixen la cel·la i les varroes es van estenent entre altres abelles adultes i larves. Els adults xuclen la "sang" (hemolimfa) de les abelles adultes per alimentar-se, deixant ferides obertes. Les abelles atacades són més propenses a infeccions. Amb l'excepció d'algunes línies genètiques d'abelles (de Rússia o del Magreb per exemple) les abelles de l'espècie dominant en l'apicultura mundial Apis mellifera són quasi completament indefenses enfront d'aquests paràsits (Les abelles de Rússia, segurament per haver entrat en contacte amb el paràsit des de fa doscents anys, són d'un terç a un 50% menys susceptible a la reproducció aquest àcar[1]). L'abella asiàtica Apis cerana, que ha estat en contacte amb la varroa durant mil·lennis, ha desenvolupat estratègies de neteja contra el paràsit de manera que la vida de la colònia no corre perill.

En dotze setmanes el nombre de varroes es pot multiplicar per dotze. Quan arriba la tardor i deixa d'haver-hi abelles mascles, la varroa pon ous en les abelles femelles i pot eliminar tota la colònia.

Dates d'introducció de la varroa[modifica | modifica el codi]

Identificació[modifica | modifica el codi]

Varroa destructor fins fa poc s'identificava amb Varroa jacobsoni[1][2][3]. Les dues espècies ataquen a Apis cerana. fins l'any 2000 no es van considerar com espècies separades, però la que parasita Apis mellifera és Varroa destructor.

Control o mesures preventives[modifica | modifica el codi]

Alguns sistemes, molt intensius en l'ús de mà d'obra, permeten fer que l'àcar faci la posta en un lloc preparat i poder destruir-la amb mitjans fisics.

La lluita quimica té dos problemes principals: deixar residus en la mel i l'aparició de resistències al producte químic per part del paràsit que acaben fent-lo inútil.

Productes químics naturals: Àcid oxàlic i timol (extret de la farigola). El timol mata pràcticament el 100% de la varroa sense afectar gairebé les abelles.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ^ Anderson, D & Trueman, J. W. H. (2000). "Varroa jacobsoni (Acari: Varroidae) is more than one species." Experimental & Applied Acarology, 24, 165-189.
  2. ^ ZHANG, ZHI-QIANG Notes on Varroa destructor (Acari: Varroidae) parasitic on honeybees in New Zealand Systematic & Applied Acarology Special Publications (2000) 5, 9-14
  3. ^ Delaplane, Keith S. Varroa destructor: Revolution in the Making University of Georgia; Bee World; 2001; 82(4): 157-159

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.sciencenews.org/pages/sn_arc98/8_8_98/fob1.htm
  2. Varroa Mite | MAF Biosecurity New Zealand
  3. Images in the news - chicagotribune.com
  4. starbulletin.com | Business | /2007/04/25/
  5. Mark Ward. «Almond farmers seek healthy bees». bbc.co.uk, March 08 2006. [Consulta: 2009-05-02].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Varroa destructor

The Swiss Bee Research Centre scientifically investigated the life cycle of the varroa in the capped cell and described it in a paper (A Look under the cap).