Vassilis Alexakis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVassilis Alexakis
Vassilis Alexakis.jpg
Biografia
Naixement 25 desembre 1943 (75 anys)
Atenes
Grup ètnic Grecs
Formació Lille school of journalism - École supérieure de journalisme de Lille Tradueix
Activitat
Ocupació Escriptor, periodista, director de cinema i guionista

IMDB: nm0018222
Modifica les dades a Wikidata

Vassilis Alexakis (en grec, Βασίλης Αλεξάκης; Atenes, 1943) és un escriptor gregofrancès que ha publicat en grec i francès. Ha estat col·laborador del diari francès Le Monde i France Culture durant anys.[1]

Biografia[modifica]

Alexakis va néixer a Grècia el 1943, fill de l'actor Giannis Alexakis. Va viure a França per primer cop el 1961 per estudiar periodisme a la Universitat de Lille, però se'n tornà a Grècia el 1964. Es va exiliar a París el 1968 a causa de la junta militar; a partir de llavors s'hi va quedar. Avui dia, passa gran part del seu temps a París, però viatja regularment a Grècia.[2]

Va publicar el seu primer llibre, Le Sandwich, el 1974, escrit en francès. Anys després, el 1981, va publicar el seu primer llibre en grec titulat Talgo. Escrivint Talgo i més tard La langue maternelle directament en grec, volia provar si era capaç d'escriure encara en la seva llengua materna.[3] Després d'autotraduir-se Talgo al francès, Vasilis ha escrit cadascun dels seus llibres en francès i grec.[4] Combina l'autobiografia, la història, la fantasia i el suspens en la seva prosa d'humor negre.[5]

L'any 2006 es va traduir la seva primera novel·la a l'anglès, Les mots étrangers, amb el nom Foreign Words per la traductora Alyson Waters. Va rebre el prestigiós Prix Médicis per La langue maternelle el 1995 i el Grand Prix du roman de l'Académie française per Ap. J.-C. el 2007.[6]

L'any 2013 es va publicar Talgo, traduït per Montse Navarro Ferrer i publicat per edicions Alrevés.[1]

Escriptura[modifica]

La seva obra, la trobem entre dues cultures, i està impregnada d'ironia tendra que converteix en el cor de la història íntima i universal. Sobre l'ús de les dues llengües en la seva obra, Vasilis Alexakis ha assenyalat que:

« S'ha produït el primer període francès. Vaig escriure en francès les tres primeres novel·les, en què el contacte amb la llengua és encara relativament llunyà. És més fàcil per a mi fer broma en francès. Hi ha llavors un gir amb Talgo, la primera obra escrita en grec, en què provo a veure si la meva escriptura és la mateixa quan canvia d'un idioma a un altre, que no traeixi cap dels dos idiomes ni cap me'n traeixi a mi »
— Vasilis Alexakis[7]

En la lògica del seu reclam d'una doble cultura, es va oposar recentment a les restriccions que afecten la immigració a França:

« La identitat francesa és el producte d'un diàleg amb el món que va començar molt abans del naixement de la mateixa França i és tan antiga com la mateixa paraula "diàleg". L'afecte que he tingut per aquest país quan era un adolescent es va deure en part als estrangers, o almenys als francesos d'origen estranger: Van Gogh, Salvador Dalí, Kopa, Piantoni, Beckett i Ionesco. (...) En un país on un terç de la població és d'origen immigrant, impedir l'arribada del nou estranger és una manera compromesa de no guardar la identitat »
— Vasilis Alexakis[8]

Obra[modifica]

En francès[modifica]

  • 1974: Le Sandwich. París: Julliard.
  • 1975: Les Girls de City-Boum-Boum. París: Julliard.
  • 1978: La Tête du chat. París: Le Seuil.
  • 1978: Mon amour! Città Armoniosa.
  • 1985: Contrôle d’Identité. París: Le Seuil.
  • 1987: Le fils de King Kong. Geneva: Les Yeux ouverts.
  • 1989: París-Athènes. París: Le Seuil.
  • 1992: Avant. París: Le Seuil. (Prix Albert Camus, Prix Charles-Exbrayat, [rix Alexandre-Vialatte)
  • 1995: La lange maternelle. París: Fayard. (autotraducció de Η Μητρική γλώσσα, Prix Médicis)
  • 1997: Papa. París: Fayard. (Erzählung, Prix de la Nouvelle de l’Académie française)
  • 1997: L’invention du baiser. Ginebra: Nomades.
  • 1999: Le colin d’Alaska
  • 2002: Les mots étrangers. París: Stock.
  • 2005: Je t’oublierai tous les jours. París: Stock.
  • 2007: Ap. J.-C. París: Stock. (Grand Prix du roman de l'Académie française)
  • 2010: Le premier mot París: Stock.
  • 2012: L'enfant grec. París: Stock.

En grec[modifica]

  • 1980: Tάλγκο. Athenes: Exantas.
  • 1995: Η Μητρική γλώσσα
  • 1999: Η καρδιά

Traduccions al català[modifica]

  • Alexakis, Vasilis. Abans [«Avant»]. 1a ed.. Barcelona: La Campana, 1994. ISBN 8486491835. 
  • Alexakis, Vasilis; trad. Montse Navarro Ferrer. Talgo [«Tάλγκο»]. Barcelona: Alrevés, 2013. ISBN 9788415900023. 

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vassilis Alexakis Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Vassilis Alexakis: 'Els homes pensem en dones, constantment'». , Vilaweb [Consulta: 19 gener 2014].
  2. «Recueno, Maria (2010): Vassilis Alexakis' Language. The Confusion between Language and Identity.». [Consulta: 3 agost 2011].
  3. «Kantcheff, Christophe (1995): Vassilis Alexakis. Croquis d'un Grec. In: Le Matricule des anges 14.». [Consulta: 3 agost 2011].
  4. Bessy, Marianne (2011): Vassilis Alexakis: Exorciser L'exil. Rodopi. [Consulta: 3 agost 2011]. 
  5. «Vassilis Alexakis: Ecrivain et dessinateur grec». Evene. [Consulta: 14 juliol 2011].
  6. «France Info (2007): Vassilis Alexakis reçoit le grand prix du roman de l'académie». [Consulta: 3 agost 2011].
  7. La Grèce en héritage, entretien avec Thierry Guichard, publié dans Le Matricule des anges, N° 85, juillet-août 2007, pp.18-23
  8. Le Monde, 07.12.2007