Venceslau Cobergher
 Gravat per Luc Vorsterman d'un retrat d'Antoon van Dyck  | |
| Nom original | (nl) Wenceslas Cobergher |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1560 Anvers |
| Mort | 23 novembre 1634 (73/74 anys) Brussel·les |
| Sepultura | Església dels Mínims (Brussel·les) |
| Dades personals | |
| Residència | Anvers, París, Nàpols, Bruges |
| Nacionalitat | Països Baixos espanyols |
| Religió | Catolicisme |
| Es coneix per | Assecament dels pòlders de De Moeren Basílica de la Mare de Déu de Scherpenheuvel Monts de Pietat |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura |
| Lloc de treball | Brussel·les (1605–1634) Roma (1598–1604) Nàpols (1579 (Gregorià)–1598) Anvers |
| Ocupació | Arquitecte arquiducal Superintendent dels Monts de Pietat |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Altres | |
| Títol | Senyor de Cobergher, Sint-Antheunis i Groenlandt |
| Parella | Michaela Cerf (mort el 1599) Susanna Franckaert |
| Parents | Katharina Raems i pater ignotus |
Venceslau Cobergher (nascut a Anvers el 1557, mort a Brussel·les, el 23 de novembre del 1634) va ser un pintor, arquitecte, gravador, escriptor, arqueòleg, enginyer i banquer dels Països Baixos espanyols, un típic homo universalis del Renaixement. És més conegut per les seves obres d'enginyeria i d'arquitectura, així com per la cadena de monts de pietat que va aixecar i dirigir. Les seves pintures, tot i que van tenir un cert èxit a la seva època, són considerades de qualitat més modesta.[1]
Va començar la seva formació de pintor el 1573 a Anvers amb Martin de Vos, on s'hauria enamorat de la seva filla. L'amor no va ser recíproc i per oblidar hauria fet un viatge cap a Itàlia en passar primer per París on va acabar el seu aprenentatge. Després van instal·lar se a Nàpols a can Joan Franckaert, un artista i compatriota seu, i va casar la seva germana petita Susanna, poc després la mort de la seva primera esposa. A Nàpols va estudiar arquitectura i enginyeria militar. Va tornar a Anvers. Poc després del seu retorn, el 1605, el governador Albert VII d'Àustria va nomenar-lo «enginyer i arquitecte de l'arxiduc».[1]
.jpg)
Molts dels edificis que va dissenyar van desaparèixer. Una de les seves obres majors és l'assecament i la polderització del maresme de De Moeren. Va dissenyar els plans per excavar els canals Bruges-Oostende i Plassendale-Nieuwpoort, per desenclavar el port d'Anvers via l'Escalda i el Canal Gant-Bruges, ja que l'accés directe al mar era bloquejat per l'exèrcit de la República de les Províncies Unides.[2]
Va crear als Països Baixos espanyols una xarxa d'una quinzena de monts de pietat, del qual va ser nomenat superintendent, en inspirar-se en l'exemple italià, on es podia fer préstecs mitjançant penyora. El 1621 va publicar un poema apologètic contra els adversaris del projecte de monts de pietat, un text que queda d'una actualitat remarcable. Hi escriu entre d'altres: «Pocs reben tot, molts no reben res / Els béns del món mal són repartits».[3] Va dissenyar els plans edificis de Gant (1622), Arras (1624), Rijsel (1628) i Sint-Winoksbergen (1633), per altres va transformar edificis existents, com el de Bruges a l'antic casal dels senyors de Gruuthuse. Va optar per a una arquitectura funcional i senzilla, amb uns pocs detalls decoratius i simbòlics per a mostrar la funció de l'edifici, cosa relativament excepcional en aquesta època.[4]
Obres[modifica]
- Escrits[5]
- Opregting van de Berghen van Bermherticheyd (neerlandès) (Sobre la creació dels monts de pietat)
- Apologia ofte Becherm-redenen teghen het kekelen van de onredelijkse vyanden, ende oock de tegenraeders van de Berghen van Bermherticheyd (Apologia dels monts de pietat) (eBook gratuït) (en neerlandès). Mechelen: Heyndrick Iaye, 1621, p. 58.[Enllaç no actiu] (en versos)
- Tractatus de pictura antiqua (llatí)
- Altres obres
-
Basílica de Scherpenheuvel -
Assecament i pòlderització de De Moeren -
-
Ecce Homo -
Funeral de Jesus
_-_KMSK_Brussel_25-02-2011_13-27-13.jpg)
| « | Tegen de vijanden van de Berg van Barmhartigheid (extret de l'original en neerlandès antic) Want doen men had ontdeckt de goude mijn
Men siet nu da in desen ysren tijdt,
Weynich nu crijgen al, al crijgen niet,
De rijcke meest de armen neder drucken,
|
Contra els enemics dels Monts de Pietat (1621) (traducció) Quan es va descobrir la mina d'or, Arreu l'avidesa es va mostrar rapaç, Per aquest verí molt contagiós, Molts generosos es van tornar cobejosos, Cap comerç no progressava sense mentida, I l'avidesa enganyava la saviesa. Ara es veu en aquest temps de ferro:
Pocs reben tot, molts no reben res,
Els rics solen oprimir els pobres,
|
» |
| — Venceslau Cobergher, Apologia[3] | |||
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venceslau Cobergher |
- Moreel, Léon. Un génie oublié de la Renaissance. Wenceslas Cobergher, 1557-1634 (en francès). París: Editions Internationales, 1952, p. 31.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Siret. «Cobergher, Wenceslas». A: Allgemeine Deutsche Biographie. vol. 4, 1876, p. 371-372.
- ↑ Masschalck, Eddy «The Port of Ostend originated in the sixteenth century» (en anglès). BIMCC Newsletter, No 40, abril 2011, pàg. 18-23.
- ↑ 3,0 3,1 Apologia (extret) , 1621, p. 11-12.
- ↑ Schoy, A. Wenceslas Coebergher (en francès). Brussel·les: F. Hayez, 1878, p. 6 (Les grands architectes de la renaissance aux Pays-Bas).
- ↑ D'Haene, Koen (ed.). «Cobergher (ook: Coebergher) Wenceslaus». A: Lexicon van West-Vlaamse Schrijvers (Lèxic dels escriptors de Flandes Occidental (pdf). Brugge: Vereniging van West-Vlaamse Schrijvers, 2008-2013.