Verola del mico

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaVerola del mico
Lesions típiques de la verola del simi modifica
Tipusinfecció vírica, infecció per Poxviridae, zoonosi i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Epònimmico Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesbutllofa, febre, cefalàlgia, miàlgia, mal de coll, limfadenopatia i pruïja Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, microscopi òptic, microscopi electrònic i reacció en cadena de la polimerasa Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
metisazona i tecovirimat Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió aèria, transmissió per contacte, transmissió per secrecions respiratòries i transmissió per superfície contaminada Modifica el valor a Wikidata
Causat perMonkeypox virus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111E71 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B04 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9059.01 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA76 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
eMedicine1134714 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD045908 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0276180 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3292 Modifica el valor a Wikidata

La verola del mico, verola del simi[1] o pigota del simi[2] és una malaltia vírica poc freqüent que apareix principalment en l'Àfrica Central i en l'Occidental. És produïda per un virus de la mateixa família que el de la verola. Afecta principalment els animals, però pot passar a l'ésser humà; ço és, és una zoonosi. La malaltia pot tenir una clínica semblant a la de la varicel·la,[3] i té una durada habitual dels símptomes de 2 a 4 setmanes.[4] Els casos poden ser greus, especialment en nens, en gestants i en immunodeficients.[5]

L'any 2022 se'n va detectar un brot a Europa, que ja havia tingut antecedents a l'Àfrica.

Origen[modifica]

Es coneix com a verola del simi pel fet que va ser identificada per primera vegada el 1958 en simis de laboratori.[6] Posteriorment, els exàmens de sang d'animals a l'Àfrica van revelar que altres animals també la podien contraure. Els científics van descobrir el virus que causa la pigota del simi en un esquirol africà, i van postular que equests tipus d'esquirols podrien ser els hostes habituals de la malaltia.[7] Les rates, els ratolins i els conills també poden contraure la malaltia. La primera infecció humana va ser descrita el 1970 a la República Democràtica del Congo. D'ençà d'aquell moment la majoria dels casos i dels brots s'han produït en aquest país.[8]

El 2022 es produeix un brot de pigota del simi a Europa. El cas índex fou un britànic, que va presentar símptomes de la malaltia havent visitar Nigèria. El brot s'ha estès per diversos països, incloent-hi els Països Catalans.[9]

Signes i símptomes[modifica]

L'evolució de les lesions de la verola del simi

Els primers símptomes inclouen cefalea, miàlgies, febre i fatiga.[10][11] És difícil de distingir la malaltia de la varicel·la, del xarampió i de la verola en estadis primerencs, però un signe clau són la presència de limfadenopaties,[10][11] les quals solen aparèixer a prop de les orelles i de la mandíbula, al coll o als engonals, abans de l'aparició de l'erupció cutània.[3] Al cap de pocs dies del començament de la febre, apareixen lesions a la cara i, després, en altres llocs com els palmells de les mans i les plantes dels peus, en una distribució centrífuga.[10][11]

Tres quartes parts de les persones afectades tenen lesions als palmells de les mans i a les plantes dels peus, més de dos terços a la boca, un terç als genitals i una de cada cinc té lesions als ulls.[10] Comencen com a petites taques planes, abans de convertir-se en pàpules, primer de contingut serós (transsudat) i més endavant de contingut purulent (exsudat), que posteriorment esclaten i formen crostes.[12][11] El nombre i la mida de les lesions és molt variable entre individus.[10]

A cada part del cos afectada, les lesions evolucionen en la mateixa etapa,[13] El seu aspecte és idèntic al de la granellada de la verola.[14] La persona afectada pot romandre indisposada de dues a quatre setmanes.[12] a diferència del que passa en la varicel·la. Després de guarir, les lesions poden deixar marques pàl·lides abans de tornar-se fosques.[13]

En les zones endèmiques de l'Àfrica hom ha notificat un contagi limitat de persona a persona.[15]

Causa[modifica]

Article principal: Virus de la verola del mico

La malaltia és causada per un virus que pertany al mateix grup que el virus de la verola (VARV), el virus usat en el vaccí contra la verola (VACV) i el virus de la verola bovina (CPX).

Transmissió[modifica]

La pigota del simi pot ser transmesa per la manipulació de carn de bosc, per una mossegada o per esgarrapada d'animal, mitjançant líquids corporals, per objectes contaminats o mitjançant el contacte proper amb una persona infectada. Hom creu que el virus circula normalment entre certs rosegadors de l'Àfrica.[16]

Quadre clínic[modifica]

Aproximadament 12 dies després d'infectar-se, les persones tenen els primers símptomes, els quals inclouen mal de cap, miàlgies, febre i fatiga.[17][18] La malaltia pot ser indistingible inicialment d'altres virasis, però la presència de limfadenopaties orienta el quadre cap a verola del simi.[17][18] Al cap de pocs dies, apareix una erupció cutània de manera característica a la cara abans d'aparèixer en altres llocs, com ara els palmells de les mans i les plantes dels peus.[17][18]

Prevenció[modifica]

Vacunes[modifica]

A l'estiu de 2022, hi ha dues vacunes previstes:[19]

  • Imvanex: dues dosis amb interval mínim de 28 dies. Vacuna autoritzada per l'AEM.
  • Jynneos: dues dosis amb interval mínim de 28 dies. Vacuna autoritzada per la FDA als Estats Units.

Referències[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] https://www.clinicbarcelona.org/ca/noticies/com-es-contagia-la-verola-del-simi
  2. ↑ [enllaç sense format] https://ib3.org/com-actuar-en-cas-de-tenir-la-pigota-del-simi
  3. ↑ 3,0 3,1 McCollum, A.M., Damon, I.K. «Human monkeypox». Clinical Infectious Diseases, 58, 2, 15-01-2014, pàg. 260–267. DOI: 10.1093/cid/cit703. ISSN: 1058-4838. PMID: 24158414.
  4. ↑ «Signs and Symptoms Monkeypox» (en anglès americà), 11-05-2015. Arxivat de l'original el 15 octubre 2017. [Consulta: 15 octubre 2017].
  5. ↑ «Multi-country monkeypox outbreak in non-endemic countries», 21-05-2022. [Consulta: 25 maig 2022].
  6. ↑ «About Monkeypox | Monkeypox| Poxvirus | CDC», 15-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-15. [Consulta: 18 maig 2022].
  7. ↑ «Transmission | Monkeypox | Poxvirus | CDC» (en anglès americà), 16-07-2021. [Consulta: 18 maig 2022].
  8. ↑ Reina, J., Reina, N. «¿Deberíamos empezar a preocuparnos por la viruela de los monos?En España los casos se han empezado a notificar, ¿será esta una nueva pandemia o no?» (en castellà). Medicina Clínica, 151, 8, 23-10-2018, pàg. 320–322. DOI: 10.1016/j.medcli.2018.03.025. ISSN: 0025-7753 [Consulta: 19 maig 2022].
  9. ↑ «Portugal, España y Reino Unido identifican nuevas infecciones por viruela del mono». Forbes México, 18-05-2022 [Consulta: 19 maig 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Monkeypox» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Kantele, A.; Chickering, K.; Vapalahti, O.; Rimoin, A.W. «Emerging diseases—the monkeypox epidemic in the Democratic Republic of the Congo» (en anglès). Clinical Microbiology and Infection, 22, 8, 2016-08, pàg. 658–659. DOI: 10.1016/j.cmi.2016.07.004.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Signs and Symptoms | Monkeypox | Poxvirus | CDC» (en anglès americà), 16-07-2021. [Consulta: 27 maig 2022].
  13. ↑ 13,0 13,1 Petersen, Brett W.; Damon, Inger K. «348. Smallpox, monkeypox and other poxvirus infections». A: Goldman-Cecil Medicine (en anglès). 2. 26th. Elsevier, 2020, p. 2183. ISBN 978-0-323-53266-2. 
  14. ↑ Barlow, Gavin; Irving, William L.; Moss, Peter J. «20. Infectious disease». A: Kumar and Clark's Clinical Medicine (en anglès). 10th. Elsevier, 2020, p. 517. ISBN 978-0-7020-7870-5 [Consulta: 9 maig 2022]. 
  15. ↑ «Outbreak of human monkeypox, Democratic Republic of Congo, 1996 to 1997». Emerging Infectious Diseases, 7, 3, 2001, pàg. 434–438. DOI: 10.3201/eid0703.010311. PMC: 2631782. PMID: 11384521.
  16. ↑ «Transmission Monkeypox» (en anglès-us), 11-05-2015. Arxivat de l'original el 15 octubre 2017. [Consulta: 15 octubre 2017].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «Monkeypox» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 22 maig 2022].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «Emerging diseases-the monkeypox epidemic in the Democratic Republic of the Congo». Clinical Microbiology and Infection, 22, 8, agost 2016, pàg. 658–659. DOI: 10.1016/j.cmi.2016.07.004. PMID: 27404372.
  19. ↑ «Guia sobre la vacuna contra la verola del mico a Catalunya». [Consulta: 25 juliol 2022].

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Verola_del_mico&oldid=33185444»