Verola del mico
![]() | |
Tipus | infecció vírica, infecció per Poxviridae, zoonosi i malaltia (individual) ![]() |
---|---|
Especialitat | infectologia ![]() |
Clínica-tractament | |
Símptomes | butllofa, febre, cefalàlgia, miàlgia, mal de coll, limfadenopatia i pruïja ![]() |
Exàmens | exploració física, microscopi òptic, microscopi electrònic i reacció en cadena de la polimerasa ![]() |
Medicació | |
Patogènia | |
Transmissió patògena | transmissió aèria, transmissió per contacte, transmissió per secrecions respiratòries i transmissió per superfície contaminada ![]() |
Causat per | Monkeypox virus ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | 1E71 ![]() |
CIM-10 | B04 ![]() |
CIM-9 | 059.01 ![]() |
CIAP | A76 ![]() |
Recursos externs | |
eMedicine | 1134714 ![]() |
MeSH | D045908 ![]() |
UMLS CUI | C0276180 ![]() |
DOID | DOID:3292 ![]() |
La verola del mico, verola del simi[1] o pigota del simi[2] és una malaltia vírica poc freqüent que apareix principalment en l'Àfrica Central i en l'Occidental. És produïda per un virus de la mateixa família que el de la verola. Afecta principalment els animals, però pot passar a l'ésser humà; ço és, és una zoonosi. La malaltia pot tenir una clínica semblant a la de la varicel·la,[3] i té una durada habitual dels símptomes de 2 a 4 setmanes.[4] Els casos poden ser greus, especialment en nens, en gestants i en immunodeficients.[5]
L'any 2022 se'n va detectar un brot a Europa, que ja havia tingut antecedents a l'Àfrica.
Origen[modifica]
Es coneix com a verola del simi pel fet que va ser identificada per primera vegada el 1958 en simis de laboratori.[6] Posteriorment, els exàmens de sang d'animals a l'Àfrica van revelar que altres animals també la podien contraure. Els científics van descobrir el virus que causa la pigota del simi en un esquirol africà, i van postular que equests tipus d'esquirols podrien ser els hostes habituals de la malaltia.[7] Les rates, els ratolins i els conills també poden contraure la malaltia. La primera infecció humana va ser descrita el 1970 a la República Democràtica del Congo. D'ençà d'aquell moment la majoria dels casos i dels brots s'han produït en aquest país.[8]
El 2022 es produeix un brot de pigota del simi a Europa. El cas índex fou un britànic, que va presentar símptomes de la malaltia havent visitar Nigèria. El brot s'ha estès per diversos països, incloent-hi els Països Catalans.[9]
Signes i símptomes[modifica]

Els primers símptomes inclouen cefalea, miàlgies, febre i fatiga.[10][11] És difícil de distingir la malaltia de la varicel·la, del xarampió i de la verola en estadis primerencs, però un signe clau són la presència de limfadenopaties,[10][11] les quals solen aparèixer a prop de les orelles i de la mandíbula, al coll o als engonals, abans de l'aparició de l'erupció cutània.[3] Al cap de pocs dies del començament de la febre, apareixen lesions a la cara i, després, en altres llocs com els palmells de les mans i les plantes dels peus, en una distribució centrífuga.[10][11]
Tres quartes parts de les persones afectades tenen lesions als palmells de les mans i a les plantes dels peus, més de dos terços a la boca, un terç als genitals i una de cada cinc té lesions als ulls.[10] Comencen com a petites taques planes, abans de convertir-se en pàpules, primer de contingut serós (transsudat) i més endavant de contingut purulent (exsudat), que posteriorment esclaten i formen crostes.[12][11] El nombre i la mida de les lesions és molt variable entre individus.[10]
A cada part del cos afectada, les lesions evolucionen en la mateixa etapa,[13] El seu aspecte és idèntic al de la granellada de la verola.[14] La persona afectada pot romandre indisposada de dues a quatre setmanes.[12] a diferència del que passa en la varicel·la. Després de guarir, les lesions poden deixar marques pàl·lides abans de tornar-se fosques.[13]
En les zones endèmiques de l'Àfrica hom ha notificat un contagi limitat de persona a persona.[15]
Causa[modifica]
La malaltia és causada per un virus que pertany al mateix grup que el virus de la verola (VARV), el virus usat en el vaccí contra la verola (VACV) i el virus de la verola bovina (CPX).
Transmissió[modifica]
La pigota del simi pot ser transmesa per la manipulació de carn de bosc, per una mossegada o per esgarrapada d'animal, mitjançant fluids corporals, per objectes contaminats o mitjançant el contacte proper amb una persona infectada. Hom creu que el virus circula normalment entre certs rosegadors de l'Àfrica.[16]
Quadre clínic[modifica]
Aproximadament 12 dies després d'infectar-se, les persones tenen els primers símptomes, els quals inclouen mal de cap, miàlgies, febre i fatiga.[17][18] La malaltia pot ser indistingible inicialment d'altres virasis, però la presència de limfadenopaties orienta el quadre cap a verola del simi.[17][18] Al cap de pocs dies, apareix una erupció cutània de manera característica a la cara abans d'aparèixer en altres llocs, com ara els palmells de les mans i les plantes dels peus.[17][18]
Prevenció[modifica]
Vacunes[modifica]
A l'estiu de 2022, hi ha dues vacunes previstes:[19]
- Imvanex: dues dosis amb interval mínim de 28 dies. Vacuna autoritzada per l'AEM.
- Jynneos: dues dosis amb interval mínim de 28 dies. Vacuna autoritzada per la FDA a EUA.
Referències[modifica]
- ↑ https://www.clinicbarcelona.org/ca/noticies/com-es-contagia-la-verola-del-simi
- ↑ https://ib3.org/com-actuar-en-cas-de-tenir-la-pigota-del-simi
- ↑ 3,0 3,1 McCollum, A.M., Damon, I.K. «Human monkeypox». Clinical Infectious Diseases, 58, 2, 15-01-2014, pàg. 260–267. DOI: 10.1093/cid/cit703. ISSN: 1058-4838. PMID: 24158414.
- ↑ «Signs and Symptoms Monkeypox» (en anglès americà), 11-05-2015. Arxivat de l'original el 15 octubre 2017.
- ↑ «Multi-country monkeypox outbreak in non-endemic countries», 21-05-2022.
- ↑ «About Monkeypox | Monkeypox| Poxvirus | CDC», 15-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-15. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ «Transmission | Monkeypox | Poxvirus | CDC» (en anglès americà), 16-07-2021. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ Reina, J., Reina, N. «¿Deberíamos empezar a preocuparnos por la viruela de los monos?En España los casos se han empezado a notificar , ¿será esta una nueva pandemia o no?» (en castellà). Medicina Clínica, 151, 8, 23-10-2018, pàg. 320–322. DOI: 10.1016/j.medcli.2018.03.025. ISSN: 0025-7753 [Consulta: 19 maig 2022].
- ↑ «Portugal, España y Reino Unido identifican nuevas infecciones por viruela del mono». Forbes México, 18-05-2022 [Consulta: 19 maig 2022].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Monkeypox» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Kantele, A.; Chickering, K.; Vapalahti, O.; Rimoin, A.W. «Emerging diseases—the monkeypox epidemic in the Democratic Republic of the Congo» (en anglès). Clinical Microbiology and Infection, 22, 8, 2016-08, pàg. 658–659. DOI: 10.1016/j.cmi.2016.07.004.
- ↑ 12,0 12,1 «Signs and Symptoms | Monkeypox | Poxvirus | CDC» (en anglès americà), 16-07-2021. [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ 13,0 13,1 Petersen, Brett W.; Damon, Inger K. «348. Smallpox, monkeypox and other poxvirus infections». A: Goldman-Cecil Medicine (en anglès). 2. 26th. Elsevier, 2020, p. 2183. ISBN 978-0-323-53266-2.
- ↑ Barlow, Gavin; Irving, William L.; Moss, Peter J. «20. Infectious disease». A: Kumar and Clark's Clinical Medicine (en anglès). 10th. Elsevier, 2020, p. 517. ISBN 978-0-7020-7870-5.
- ↑ «Outbreak of human monkeypox, Democratic Republic of Congo, 1996 to 1997». Emerging Infectious Diseases, 7, 3, 2001, pàg. 434–438. DOI: 10.3201/eid0703.010311. PMC: 2631782. PMID: 11384521.
- ↑ «Transmission Monkeypox» (en anglès-us), 11-05-2015. Arxivat de l'original el 15 octubre 2017.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 «Monkeypox» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 22 maig 2022].
- ↑ 18,0 18,1 18,2 «Emerging diseases-the monkeypox epidemic in the Democratic Republic of the Congo». Clinical Microbiology and Infection, 22, 8, agost 2016, pàg. 658–659. DOI: 10.1016/j.cmi.2016.07.004. PMID: 27404372.
- ↑ «Guia sobre la vacuna contra la verola del mico a Catalunya». [Consulta: 25 juliol 2022].