Vertmetal
(es) Vertmetal SA 
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | carrosser | ||||
| Indústria | indústria automotriu | ||||
| Forma jurídica | societat anònima | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Carrosseries Vert | ||||
| Creació | dècada del 1940 | ||||
| Fundador | Josep Vert i Planas | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1980 | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | autobús i personalització d'automòbils | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
Vertmetal fou una empresa carrossera catalana amb seu a Torroella de Montgrí, Baix Empordà, que tingué activitat des de la dècada de 1940 fins al 1980.[1][2] Era la continuadora de Carrosseries Vert, una empresa familiar dedicada a la construcció de carruatges que datava del segle xix, amb diverses generacions dedicades a construir carros i tartanes a Torroella.
Fundada per Josep Vert, Vertmetal es dedicà al carrossat de vehicles de motor, inicialment autobusos i furgons i més tard automòbils, especialment clàssics.[3] El 1962, l'empresa traslladà les seves instal·lacions a unes noves naus industrials de Girona[4] des d'on llançà fins i tot una marca pròpia d'automòbils clàssics, Gerion, però a mitjan dècada de 1970 deixà de fabricar-los i passà a dedicar-se en exclusiva a la reparació de xapa i pintura tradicional, fins que tancà el 30 d'abril de 1980 en jubilar-se Josep Vert.[4]
Història[modifica]
Josep Vert (1914 - 2002) havia nascut al si d'una família de constructors de carruatges. Un cop hagué après l'ofici familiar, va cursar estudis de disseny i construcció de carrosseries per a automòbils i vehicles industrials i fou un dels primers carrossers de la península Ibèrica a aplicar les noves tècniques apreses.
Els autobusos[modifica]
Després de la guerra civil espanyola, Vert es va dedicar a reparar els cotxes de la zona destrossats pel conflicte. Més tard, s'abocà a la construcció de carrosseries d'autobusos i furgons fins que aquesta activitat minvà quan, a finals de la dècada de 1950, els principals fabricants com ara Pegaso, Barreiros i Nazar començaren a construir completament els seus propis autocars. D'ençà d'aleshores, Vert va començar a treballar per a Salvador Claret, qui des de Sils comerciava amb automòbils abandonats prèviament restaurats per Vert. Arran d'això, Vertmetal va crear una activitat paral·lela a la de les carrosseries d'autobusos: la construcció de carrosseries per a vehicles antics.[3]
L'època d'Hispano-Suiza[modifica]
Després de treballar un temps per a Claret i altres col·leccionistes de la zona, a començaments de la dècada de 1960 Vertmetal es va especialitzar a vendre cotxes d'època, els quals construïa a partir d'un lot de 16 furgonetes Hispano-Suiza de l'Alsina Graells que havia recuperat de la ferralla. Va produir un total de 14 cotxes amb diferents carrosseries "torpede" de 2 o 4 places a gust del comprador.[3]
L'època de Rolls i Bentley[modifica]
Després de l'etapa dels Hispano-Suiza, Vertmetal va fer carrosseries per a 18 Rolls Royce i 4 Bentley, gairebé totes elles de tipus obert torpede descapotable. Els cotxes els comprava com a ferralla a Anglaterra John Smart, un americà establert a Lloret de Mar que col·laborava amb Vert. La majoria d'aquests cotxes es varen vendre a col·leccionistes estrangers.[3]
La partida malmesa[modifica]
Al tombant de dècada de 1970, Vert adquirí una partida de 8 cotxes de diferents marques per a un promotor francès, però en no poder acabar-los dins el període concedit per duanes va haver de pagar aranzels, amb el resultat que el francès trencà el tracte i Vert se'ls va haver de quedar.[3]
Gerion[modifica]
Vertmetal rebia sovint encàrrecs únics. Michel Urman, representant d'un importador francès d'Aston Martin i Austin, li demanà de carrossar un Aston Martin de 1932 que després fou exposat al Saló de París de 1967.[3] Més tard va reconstruir un Bugatti Tipo 37 per al seu proveïdor de recanvis francès. En veure aquesta obra, John Smart i Michel Urman proposaren a Vert de produirne-ne rèpliques en sèrie, cosa que originà l'efímera marca Gerion (1970 - 1975).
La publicitat obtinguda amb els Gerion provocà que diversos marxants i col·leccionistes de cotxes clàssics demanessin noves rèpliques a Vertmetal, però Vert declinà les propostes per no perjudicar el seu negoci principal, que en aquells moments ja era la reparació de xapa i pintura de cotxes de sèrie, i abandonà definitivament la restauració de cotxes antics.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Carrosseries construïdes per en Josep Vert i Planas de Torroella de Montgrí (i III)». historiatransportcat.blogspot.com. Històries del transport per carretera de Catalunya, 08-03-2013. [Consulta: 24 març 2016].
- ↑ «Els dos tallers de Carrosseries Vert a Torroella de Montgrí (Baix Empordà)». historiatransportcat.blogspot.com. Històries del transport per carretera de Catalunya, 13-03-2013. [Consulta: 24 març 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Pallás, Lluís. «GERION (1.970 - 1.975)» (en castellà). autopasion18.com. Astudillo, Josep (ed.). [Consulta: 24 març 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Altres carrosseries d'autocars construïdes per en Josep Vert i Planas a Girona (VII).». historiatransportcat.blogspot.com. Històries del transport per carretera de Catalunya, 13-11-2011. [Consulta: 24 març 2016].
Bibliografia[modifica]
- Vert i Planas, Josep. Carros, tartanes i galeres: carreters i ferrers : oficis en el record : carros, tartanes i útils de pagesia des de final del segle xix a principi del XX. Vol. I. Torroella de Montgrí: Museu del Montgrí i del Baix Ter, 1992 (Un Segle de carrosseries gironines: oficis en el record). ISBN 8486377919.
- Vert i Planas, Josep. Història de les carrosseries per al transport de viatgers ; L'òmnibus, la seva mecànica i legislació al llarg del segle ; Recull sobre la seva construcció (de l'Arxiu de Carrosseries Vert, de Torroella de Montgrí). Vol. II. Torroella de Montgrí: Museu del Montgrí i del Baix Ter, 1992 (Un Segle de carrosseries gironines: oficis en el record). D.L. Gi. 1169-1992. ISBN 8480670029.[Enllaç no actiu]
- Vert i Planas, Josep. Els transports a Girona ; Història dels tartaners, ordinaris i empreses de transport de viatgers de la província : organització, sistemes, constitucions i estructures respecte al transport, gamma bàsica des dels vells ordinaris gironins fins a les prepotents empreses. Vol. III. Torroella de Montgrí: Museu del Montgrí i del Baix Ter, 1994 (Un Segle de carrosseries gironines: oficis en el record). D.L. Gi. 1794-1994. ISBN 8480670401.
- Vert i Planas, Josep. Veteranos y Clásicos (en castellà). Platja d'Aro: Edicions Benzina, 2001. D.L. GI-1013/2001.
