De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Altar d'Ulaca
Els vetons (en llatí Vettones ) foren un poble probablement celta de la província de la Lusitània esmentats per diversos escriptors entre ells Cèsar i Plini .[1] [2] Estrabó els hi assigna com a residència la Tarraconense . Aureli Climent Prudenci anomena el seu territori Vettonia (Vetònia ). Aquest territori era creuat pel Tagus (Tajo ) i el riu Duero el separava de la terra dels àsturs ; a l'oest el límit era l'actual Portugal i a l'est els carpetans (des de Simancas a Puente del Arzobispo , Trujillo i a Talavera la Vieja ); al sud tenien la Bètica . Les ciutats principals eren Salmantica (Salamanca ), Cecilionicum (Baños ?), Capara (las Ventas de Capara ), Sentice (prop de Los Santos ), Cottaeobriga (Almeida ) i Mirobriga /Augustobriga (Ciudad Rodrigo ). A aquest territori creixia l'anomenada herba vettonica (herba betònica ), coneguda a betònia.
↑ Álvarez-Sanchís , Jesús R. «Oppida and Celtic society in western Spain ». e-Keltoi: Journal of Interdisciplinary Celtic Studies , Vol. 6 (The Celts in the Iberian Peninsula) , 2005. Arxivat de l'original el 2018-04-10. [Consulta: 3 desembre 2017].
↑ Cremin, The Celts in Europe (1992), p. 57.
Enllaços externs [ modifica ]