Vicenç Llorca i Berrocal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vicenç Llorca)
Infotaula de personaVicenç Llorca i Berrocal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Facebook: LlorcaBerrocal Twitter (X): VicenLlorca Instagram: vicenc_llorca Modifica el valor a Wikidata

Vicenç Llorca i Berrocal (Barcelona, 23 de gener de 1965) és un escriptor català.[1][2]

Des d'una perspectiva acadèmica, Vicenç Llorca va cursar la llicenciatura de Filosofia i Lletres (menció en Filologia Catalana) per la Universitat Autònoma de Barcelona (promoció 1983-1988). Posteriorment va realitzar el magíster de Literatura Catalana de la mateixa Universitat i, finalment, el 2015 es va doctorar en Comunicació Social per la Universitat Pompeu Fabra amb la defensa de la tesi Sota el signe de l'Odissea. El viaggio in Italia del cinema modern: de Rossellini a El menyspreu.

La seva és una vocació literària precoç, ja que va començar a escriure als catorze anys en revistes escolars i literàries, alhora que obtenia els seus primers premis literaris a la dècada dels vuitanta. En llibre, es va donar a conèixer el 1984 a l'antologia de poesia Miscel·lània-6. Cita de poetes a Santa Coloma de Gramenet (Laertes). En el volum, entre altres, va participar Màrius Sampere que, a més, va signar-ne el pròleg. Des d'aleshores, Llorca ha dut a terme ininterrompudament una extensa obra literària composta per una trentena de títols que abracen els gèneres de la poesia, l'assaig i la novel·la, alhora que ha publicat nombrosos articles sobre cultura i literatura. Sovint, l'autor ha declarat que es defineix "com un humanista del segle xxi, és a dir, una persona que intenta fer de la paraula literària i l'amor a la cultura una eina per fer créixer la llibertat i la sensibilitat humanes en el món."[3]

Juntament amb la seva tasca creativa i intel·lectual, ha combinat també la docència i la gestió cultural. És catedràtic d'ensenyament secundari de llengua catalana i literatura, i realitza formació del professorat de llengua i literatura, especialment des del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i des del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. També ha impartit classes a la universitat com a professor associat i de màster a la Universitat Internacional de Catalunya.

Entre els anys 1991 i 1996 va ser elegit secretari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1991-1996) i membre de la Junta de l'European Writers' Council (1994-1996). També va col·laborar en l'impuls de la societat de gestió CEDRO. Tot això li ha permès col·laborar en la defensa dels drets professionals i morals dels escriptors. Així mateix, va realitzar una intensa tasca de gestió cultural des de l'administració pública al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en un període comprès entre el 1996 i el 2004. També forma part del PEN Català i de l'AILLC.[1]

Col·laborador habitual en premsa i mitjans de comunicació, com a crític i columnista ha publicat en diaris i revistes com ara La Vanguardia, Avui, El Punt, El País, Diari de Barcelona, El Sol, El Temps, Serra d'Or, Lletra de Canvi, Leer, Cultura o Faig.[2] Actualment, coordina la secció Tria personal de Serra d'Or i duu a terme el programa Quadern blau (nom del seu blog d'autor) de converses literàries a la plataforma digital de Ràdio Comerç de Barcelona.

La seva faceta de traductor l'ha dut a donar a conèixer en català autors de la literatura contemporània com Jean Craighead George, Carson McCullers, Jean Cocteau i Bernardo Atxaga. També els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Ha participat com a jurat en diversos premis literaris. Entre el 2008 i el 2016 va presidir el jurat dels Premis Recvll de Blanes. En l'actualitat, presideix el jurat dels premis Marià Manent de poesia i Valerià Pujol de narrativa de Premià de Dalt, i és membre del premi de narrativa Vent de Port de Tremp i del Premi Pirineu d'Organyà.

Obres[modifica]

Poesia
  • Miscel·lània-6. Antologia, Editorial Laertes, Barcelona, 1984. Pròleg de Màrius Sampere
  • La pèrdua, Columna Edicions, Barcelona, 1987. Pròleg de Jaume Vidal Alcover
  • Places de mans, Edicions 62, Barcelona,1989 (Premi Salvador Espriu de poesia jove, 1988). Pròleg d'Antoni Marí
  • L'amic desert, Edicions 62, Barcelona, 1992 (Premi Ausiàs March de poesia, 1991). Pròleg de Xavier Pérez Torío
  • Atles d'aigua, 3i4, València, 1995 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1995). Pròleg de Xulio Ricardo trigo
  • Cel subtil, La Magrana, Barcelona, 1999. Pròleg de Josep Romeu i Figueras
  • Paraula del món: antologia 1983-2003, 3i4, València, 2004. Pròleg de Susanna Rafart
  • Ciutats del vers, Perifèric Edicions, València, 2005 (Premi Benvingut Oliver 2004)
  • De les criatures més belles, Edicions Proa, Barcelona, 2006. Pròleg de Màrius Sampere
  • L'últim nord, Edicions Bromera, Alzira, 2008 (Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, 2007)
  • Les places d'Ulisses: poesia reunida (1984-2009), Òmicron, Badalona, 2010. Pròleg de l'autor. Epíleg de Xavier Peréz Torío
  • Calendari d'instints, 3i4, València, 2014. Pròleg de Francesc Parcerisas. Epíleg de Jordi Pàmias
  • Cos de poderosa llum, Meteora, Barcelona, 2019. Pròleg d'Antoni Vidal Ferrando
  • La frase immutable. Poemes escollits (1987-2019), Quaderns de la Font del Cargol/Cossetània, Premià de Dalt, 2019. Pròleg de Josep Maria Ripoll. Epíleg d'Àngels Gregori
  • Cent poemes. Antologia 1984-2023, Base Editorial, Barcelona, 2023. Pròlegs de Montse Rubinat i de l'autor.
  • La llum mirada, Perifèric Edicions, València, 2023 (Premi Manel Garcia Grau. Universitat Jaume I de Castelló). Pròleg de Miquel-Lluís Muntané. Premi de Crítica Serra d'Or de Poesia 2024
Novel·la
  • Tot el soroll del món, 2011
  • Aquell antic missatge de l'amor, 2018
  • Simfonia de tardor, 2021
Narrativa
  • En absència de l'àngel, 2000
  • "Camins de Verdaguer", dins Els camins escrits del Pirineu, Editorial Salòria, 2022
  • "Un jardí vora el mar", dins Escrit al Maresme, Quaderns de la Font del Cargol/Cossetània, 2022
Assaig i estudis literaris
  • Màrius Sampere: assaig de revisió del realisme històric, 1989
  • Salvar-se en la paraula: introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera, 1995. Premi d'assaig Joaquim Xirau 1994
  • L'entusiasme reflexiu, 1997. Pròleg de Sebastià Alzamora
  • Panorama de la literatura catalana (amb Isidor Cònsul, Alexandre Broch i Huesa), 1998
  • Construir la transparència. Antologia de l'obra poètica de Miquel-Lluís Muntané, 2018
Manuals de llibre de text
  • Literatura universal (Matèries Variables Tipificades), amb Susanna Rafart, 1999
  • Literatura universal (Batxillerat. Matèria de modalitat), amb Susanna Rafart, 2008
Biografies
  • Petita història de Josep Maria de Sagarra, 1994 
  • Enric Monjo. La realitat de la figura, 2006
Descripció i viatges
  • Quadres colomencs, 1986
  • Places de Catalunya, 2003
Investigació i divulgació
  • Història dels ulls: la pintura de J.M. Puigmartí, 1996
Traduccions
  • La terra que parla de Jean Craighead George, 1988.
  • Reflexos en un ull daurat de Carson McCullers, 1991.
  • Diari 1942-1945 (selecció) de Jean Cocteau, 1994.
  • Poemes & Híbrids de Bernardo Atxaga, 1994.
Musicacions
  • Cel subtil, amb Xavier Baulies, DiscMedi, Barcelona, 2003.
  • Silenci i port, amb Salvador Pané, Bad Cat, Barcelona, 2017.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Vicenç Llorca i Berrocal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Llorca i Berrocal, Vicenç». Institució de les Lletres Catalanes (ILC) [Consulta: 19 octubre 2016].
  3. «Vicenç Llorca». [Consulta: 26 agost 2018].

Enllaços externs[modifica]