Vincenzo Gioberti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVincenzo Gioberti
Vincenzo Gioberti iii.jpg
Biografia
Naixement 5 abril 1801
Torí
Mort 26 octubre 1852 (51 anys)
París
Causa de mort Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament Cementiri monumental de Torí
  Diputat del Regne de Sardenya 

30 juliol 1849 – 20 novembre 1849
  Minister of Public Education of the Kingdom of Sardinia Tradueix 

27 març 1849 – 7 maig 1849
← Carlo CadornaCristoforo Mameli Tradueix →
  Minister without portfolio of the Kingdom of Sardinia Tradueix 

27 març 1849 – 7 maig 1849
  Diputat del Regne de Sardenya 

1r febrer 1849 – 30 març 1849
  Prime Minister of the Kingdom of Sardinia Tradueix 

16 desembre 1848 – 21 febrer 1849
← Ettore Perrone di San MartinoAgostino Chiodo →
  Minister of Foreign Affairs of the Kingdom of Sardinia Tradueix 

16 desembre 1848 – 21 febrer 1849
← Ettore Perrone di San MartinoAgostino Chiodo →
  Minister of Public Education of the Kingdom of Sardinia Tradueix 

27 juliol 1848 – 15 agost 1848
← Carlo Bon Compagni di MombelloFelice Merlo →
  Minister without portfolio of the Kingdom of Sardinia Tradueix 

20 juliol 1848 – 4 agost 1848
  Diputat del Regne de Sardenya 

8 maig 1848 – 30 desembre 1848
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Filòsof, professor i polític
Partit polític Moderate Party Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Vincenzo Gioberti (1801-1853) fou un filòsof i polític de gran influència per a la unificació italiana. Ordenat sacerdot, escrigué diversos tractats demanant l'alliberament d'Itàlia de potències estrangeres, al mateix temps que clamava per una major autoritat papal. Aquesta posició li valgué una condemna a l'exili, temps que aprofità per aprofundir en el coneixement de la filosofia.

Afirmà que només hi ha un ésser que té essència, Déu, creat ex nihilo, mentre que els altres éssers creats per aquesta divinitat tenen solament existència, un pensament que ha estat anomenat ontologisme i que actualitzà el pensament clàssic grec sobre la natura dels cossos i de les idees. El Déu que col·locà al capdamunt de la seva jerarquia d'éssers és el déu catòlic, i d'aquí deduí que la religió havia de tenir un paper central a la vida, com a força de civilització (per això el Papa havia d'assumir el màxim poder terrenal, com a representant humà de la divinitat).

L'home és la criatura que té com a missió participar de la creació, sempre en una posició subordinada. Per aquest motiu la seva vida ha de lligar fe i acció al món, de tal manera que els seus actes contribueixin de manera positiva a l'obra divina. La simple especulació, incloent la filosòfica, no té sentit si no es transforma en aquesta acció vital.

Per les seves idees polítiques assumí càrrecs com a ministre i ambaixador, on intentà plasmar les seves tesis d'uns estats italians sota l'autoritat papal i amb un ideal moral catòlic. Posteriorment atorgà al Piemont el lideratge teòric d'aquests països italians.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vincenzo Gioberti Modifica l'enllaç a Wikidata