Virgil Ivan Grissom

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVirgil Ivan Grissom
(Gus)
VirgilGrissom.NASA.ws.jpg
Virgil Ivan Grissom
Biografia
Naixement 3 d'abril de 1926
Estats Units Estats Units,, Mitchell, Indiana (Estats Units)
Mort 27 de gener de 1967
Estats Units Estats Units, Cap Canaveral
Causa de mort Inhalació de fum
Lloc d'enterrament cementiri nacional d'Arlington 38° 52′ 27″ N, 77° 04′ 16″ O / 38.87418°N,77.07104°O / 38.87418; -77.07104
Nacionalitat Estatunidenc
Educació U.S. Air Force Test Pilot School Tradueix
Purdue University
Activitat
Ocupació militar, pilot, astronauta.
Ocupador NASA
Branca militar Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar tinent coronel
Conflicte Guerra de Corea
Temps a l'espai 5 hores i 7 minuts
Missió espacial Mercury-Redstone 4 i Gemini 3
Insígnia Liberty bell insignia.jpg Gemini3.png
Família
Cònjuge Betty Grissom Tradueix
Premis

IMDB: nm0342628
Modifica les dades a Wikidata

Virgil Ivan Grissom (Mitchell, Indiana, 3 d'abril de 1926 - 27 de gener de 1967) va ser un pilot i astronauta estatunidenc.

"Gus" Grissom va ser el segon astronauta estatunidenc enviat a l'espai durant els vols del Projecte Mercury, i una de les tres primeres víctimes de la carrera espacial estatunidenca, al costat de Edward White i Roger Chaffee en l'incendi del Apollo 1. Es considera el primer home que va volar dues vegades a l'espai.[1]

Carrera militar[modifica]

Grissom va assolir en les forces aèries estatunidenques (USAF) el grau de tinent coronel.[2] Des de l'inici de la seva carrera com a pilot va volar a 100 missions de combat a Corea a bord de caces F-86 del 334 esquadró de caces interceptors. Després de tornar de Corea va passar a treballar com a instructor de vol a Bryan (Texas).

L'agost de 1955, Grissom va entrar en l'Institut de Tecnologia de les Forces Aèries, en la base de Wright-Patterson, Ohio, on va estudiar enginyeria aeronàutica. L'octubre de 1956 va passar a treballar com a pilot de proves en base de les Forces Aèries d'Edwards a Califòrnia, i va tornar Wright-Patterson com a pilot de proves assignat a la secció de caces.

Les tragèdies de Grissom[modifica]

Un vol suborbital el 21 de juliol de 1961, realitzat per l'astronauta Virgil I. Grissom, gairebé acaba en tragèdia. La portella lateral de la càpsula Mercury es va obrir massa aviat després de l'ameratge a l'oceà Atlàntic, i la nau ràpidament es va omplir d'aigua. Grissom va poder escapar nedant.

El 27 de gener de 1967, els estatunidencs Virgil Grissom, Edward White i Roger Chaffee van morir carbonitzats en un simulacre de llançament de l'Apollo 1,[3] sent el primer accident mortal de la carrera espacial. Les versions de l'Apollo qual van ser millorades fins a aterrar en la Lluna el 1969.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virgil Ivan Grissom Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. D'Arc, Joan. Space Travelers and the Genesis of the Human Form (en anglès). Book Tree, 2000, p. .65. ISBN 1585091278. 
  2. Burgess, Colin; Doolan, Kate; Vis, Bert. Fallen Astronauts: Heroes Who Died Reaching for the Moon (en anglès). University of Nebraska Press, 2003, p.78. ISBN 0803262124. 
  3. Orloff, Richard W.; Harland, David Michael. Apollo: The Definitive Sourcebook (en anglès). Springer Science & Business, 2006, p.105. ISBN 0387300430.