Vladímir Vèksler

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVladímir Vèksler
Russia stamp 2000 № 599.jpg
modifica
Biografia
Naixement19 febrer 1907 (Julià) modifica
Jitòmir (Ucraïna) modifica
Mort22 setembre 1966 modifica (59 anys)
Moscou (Rússia) modifica
Lloc d'enterramentCementiri de Novodévitxi, Moscou modifica
Dades personals
FormacióInstitut d'Enginyeria de l'Energia de Moscou modifica
Activitat
Director de tesiYakov Umanskiy (en) Tradueix modifica
Camp de treballFísica de partícules modifica
OcupacióFísic i físic nuclear modifica
OcupadorLebedev Physical Institute (en) Tradueix
Institut de Recerca Nuclear de Dubna modifica
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica modifica
Obra
Estudiant doctoralQ4228332 Tradueix, Vladislav Sarantsev (en) Tradueix i Q28500382 Tradueix modifica
Premis

Vladímir Iósifovitx Vèksler, en rus: Владимир Иосифович Векслер, fou un prominent físic experimental soviètic, nascut el 3 de març del 1907 a Jitòmir (Imperi Rus, actualment dins la República d'Ucraïna) i mort el 22 de setembre del 1966 a Moscou.

La família de Vèksler es va traslladar de Jitòmir a Moscou el 1915. A la capital russa es va graduar a l'Institut de l'Energia el 1931. D'ençà del 1936 va treballar a l'Institut de Física Lèbedev, on es va interessar pel desenvolupament del detector de partícules i per l'estudi dels raigs còsmics. Va participar en diverses expedicions a les muntanyes del Pamir i a l'Elbrús per tal d'estudiar la composició dels raigs còsmics. A partir del 1944 va treballar en el camp de la tècnica de l'acceleració de partícules; es va fer famós per haver formulat els principis bàsics del disseny de l'accelerador de partícules modern, que van propiciar el desenvolupament del sincrotró. El 1956 va fundar i dirigir el Laboratori d'Altes Energies dins l'Institut Unificat de Recerca Nuclear a Dubnà, on va ser un dels impulsors de la construcció d'un dels acceleradors de protons circulars més grans del món d'aleshores, juntament amb el de Protvinó, tots dos a la província de Moscou.

Fou acadèmic corresponent de l'Acadèmia Soviètica de les Ciències des del 1946 i numerari d'ençà del 1958. A partir del 1963 va encapçalar el departament de física nuclear de l'Acadèmia. Del 1965 ençà fou l'editor en cap de la revista Iàdernaia Fízika ('Física Nuclear').

Va rebre nombrosos guardons, entre els quals el Premi Stalin (1951) el Premi Lenin (1959), l'Orde de la Bandera Roja del Treball (1962) i l'Atoms for Peace Award dels Estats Units (1963).