Woldemar Bargiel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWoldemar Bargiel
Woldemar Bargiel als Berliner Professor im Jahr 1885.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1828 Modifica el valor a Wikidata
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, pedagog musical i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Arts de Berlín Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSiegfried Wilhelm Dehn, Ignaz Moscheles, Niels Gade i Julius Rietz Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWaldemar von Baußnern Modifica el valor a Wikidata
Família
MareMariane Bargiel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansClara Schumann Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 76c89478-df6a-4b42-82b9-e6ebfe385442 IMSLP: Category:Bargiel,_Woldemar Modifica el valor a Wikidata

Woldemar Bargiel (Berlín, 18291897) fou un compositor alemany.

Estudià a Leipzig amb Moscheles, Hauptmann i Gade, i es va donar a conèixer per les seves obres per a piano i per a orquestra; el 1859 fou nomenat professor del Conservatori de Colònia on tingué entre altres alumnes a Moritz Mayer-Mahr, Ernst Rudorff, Alexandr Alexandrovich Ilyinsky, a Jeanne Becker,[1] Waldemar E von Baußnern,[2] F. W. Francke[3] i l'estatunidenc Ernest Douglas,[4] i mestre de capella més tard a Rotterdam, on tingué per alumne a Theodoor Verhey i on fou succeït en el càrrec per l'alemany Friedrich Gernsheim,[5] més tard es traslladà el 1874 a Berlín, com a professor de l'Hochschule für Musik d'aquesta capital, on va tenir entre altres alumnes en Ernst Wendel,[6] Jakob Rothstein,[7] Fini Henriques,[8] Martin Grabert,[9] i l'anglès Arthur Somervell.[10]

Fou entusiasta admirador de Schumann, al qual l'unien llaços familiars, però en la seva música n'obstant, apareix amb personalitat pròpia. Entre les seves obres descollen les obertures de Medea i Prometeu, les peces corals Nit de Primavera, el Salm XXIII i distintes simfonies, trios, sonates i corals.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Woldemar Bargiel
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 125. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 122. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1115 (ISBN 84-239-4524-3)
  4. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 519 (ISBN 84-239-4574-X)
  5. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 25, pàg. 1457 (ISBN 84-239-4525-1)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1571 (IBSN 84-7291-226-4)
  7. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 52, pàg. 495. (ISBN-84-239-4552-9)
  8. *Enciclopèdia Espasa v. 27, pàg. 1081, (ISBN 84-239-4527-8)
  9. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 26, pàg. 882 (ISBN 84-239-4526-X)
  10. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 327 (ISBN 84 239-4557-X)