Woldemar Bargiel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Woldemar George Louis August Bargiel  3 octubre 1828 Berlín | ||
| Mort | 23 febrer 1897 (68 anys) Berlín | ||
| Sepultura | Dreifaltigkeitskirchhof II (en)  | ||
| Mestre de capella | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Conservatori de Leipzig (1846–1849) Joachimsthalsches Gymnasium | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, pedagog musical, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat de les Arts de Berlín, catedràtic (1874–1897) Maatschappij tot Bevordering der Toonkunst (en) , director (1865–1874) Hochschule für Musik und Tanz Köln, professor de música (1859–1865) | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Professors | Siegfried Wilhelm Dehn, Ignaz Moscheles, Niels Gade i Julius Rietz | ||
| Alumnes | Waldemar von Baußnern | ||
| Veu | Soprano | ||
| Instrument | Veu, piano, orgue i violí | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Hermine Bargiel (1870–) | ||
| Fills | Clementine Bargiel, Clara Schmiedel | ||
| Pares | August Adolf Bargiel i Mariane Bargiel | ||
| Germans | Clara Schumann Cäcilie Bargiel Alwin Wieck Gustav Wieck | ||
    | |||
Woldemar Bargiel (Berlín, 1829 – 1897) fou un compositor alemany.
Estudià a Leipzig amb Moscheles, Hauptmann i Gade, i es va donar a conèixer per les seves obres per a piano i per a orquestra; el 1859 fou nomenat professor del Conservatori de Colònia on tingué entre altres alumnes a Moritz Mayer-Mahr, Ernst Rudorff, Natalia Janotha, Alexandr Alexandrovich Ilyinsky, a Jeanne Becker,[1] Waldemar E von Baußnern,[2] F. W. Francke[3] i l'estatunidenc Ernest Douglas,[4] i mestre de capella més tard a Rotterdam, on tingué per alumne a Theodoor Verhey i on fou succeït en el càrrec per l'alemany Friedrich Gernsheim,[5] més tard es traslladà el 1874 a Berlín, com a professor de l'Hochschule für Musik d'aquesta capital, on va tenir entre altres alumnes en Ernst Wendel,[6] Jakob Rothstein,[7] Fini Henriques,[8] Martin Grabert[9] i l'anglès Arthur Somervell[10]
Fou entusiasta admirador de Schumann, al qual l'unien llaços familiars, però en la seva música n'obstant, apareix amb personalitat pròpia. Entre les seves obres descollen les obertures de Medea i Prometeu, les peces corals Nit de Primavera, el Salm XXIII i distintes simfonies, trios, sonates i corals.
Referències
[modifica]- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 125. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 122. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1115 (ISBN 84-239-4524-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 519 (ISBN 84-239-4574-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 25, pàg. 1457 (ISBN 84-239-4525-1)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1571 (IBSN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 52, pàg. 495. (ISBN-84-239-4552-9)
- ↑
- Enciclopèdia Espasa v. 27, pàg. 1081, (ISBN 84-239-4527-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 26, pàg. 882 (ISBN 84-239-4526-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 327 (ISBN 84 239-4557-X)
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 2 (ISBN 84-239-4510-3)