Ysaora Thibus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaYsaora Thibus

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 agost 1991 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Les Abymes (Guadalupe) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióESCP Europe - gestió (2013–)
Universitat de París I Panteó-Sorbona - economia, management science (en) Tradueix (2009–2012)
INSEP Modifica el valor a Wikidata
Alçada174 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótiradora Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarsergent Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esportesgrima (1998–) Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivafloret Modifica el valor a Wikidata
Participà en
juny 20222022 European Fencing Championships (en) Tradueix
29 juliol 2021fencing at the 2020 Summer Olympics – women's team foil (en) Tradueix (2a) (medalla d'argent olímpica)
25 juliol 2021fencing at the 2020 Summer Olympics – women's individual foil (en) Tradueix (9a)
10 agost 2016Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 - Floret individual femení (5a)
2012fencing at the 2012 Summer Olympics – women's team foil (en) Tradueix (4a)
2012Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - Floret individual femení (16a)
2011Universíada d'estiu de 2011 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRace Imboden Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: thibusysaora Twitter (X): YsaoraT Instagram: ysaorathibus LinkedIn: ysaora-thibus-86006ab2 Olympics.com: ysaora-thibus Modifica el valor a Wikidata

Ysaora Thibus (Les Abymes, Guadalupe, 22 d'agost de 1991) és una esportista francocaribenya que competeix en esgrima, especialista en la modalitat de floret. Ha participat en 3 Olimpíades, aconseguint 1 medalla de plata en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020.[1] A més, ha aconseguit 9 medalles (1 d'or) en els Campionats del Món i 12 medalles en els Campionats d'Europa.

Biografia[modifica]

Ysaora Thibus va començar a practicar l'esgrima amb 7 anys a Guadalupe. El 2008, amb 17 anys es va traslladar a la ciutat occitana d'Ais de Provença i un any més tard es va unir a l'equip nacional francès d'entrenament d'esgrima a París.[2] Estudià a l'Escola Superior de Comerç de París (ESCP Europe)[3] i l'any 2013, rebé el premi Bernard Destremau de l'Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques, que premia un esportista d'alt nivell que concilia la competició i l'educació superior.[4]

Inicis 2011 - 2016[modifica]

Thibus va començar a destacar en el món de l'esgrima professional el 2011, amb 20 anys, quan va guanyar el Campionat de França sènior (ja ho havia fet en les categories inferiors)[5] i la medalla de bronze en el Campionat del Món Júnior en la prova individual.[6]

El 2012 aconsegueix classificar-se per primera vegada pel Campionat d'Europa celebrat a Legnano, guanyant la medalla de plata en la prova per equips. Això li va permetre anar als Jocs Olímpics de Londres, on va quedar en la 16a posició en la prova individual de floret i en 4a posició en la prova per equips.[7] Un any més tard, obté la seva primera medalla (de plata) en un Campionat del Món, celebrat a Budapest[8] i també per primera vegada, aconsegueix una medalla de bronze en una prova individual sènior al Campionat d'Europa celebrat a Zagreb.[9] Des del 2014 al 2016 aconsegueix 2 medalles de bronze als Campionats del Món i 3 medalles de bronze en els Campionats d'Europa, totes amb l'equip de França.

Aquell mateix any va tornar a classificar-se pels Jocs Olímpics de Rio 2016, tot i que només va participar en la prova individual (ja que la prova de floret per equips no es va incloure en aquesta edició) aconseguint la 5a posició.[10] Thibus va finançar part dels seus preparatius per als Jocs Olímpics de Rio 2016 mitjançant una campanya de micromecenatge llançada en col·laboració amb Powerade a la plataforma de crowdfunding esportiu Sponsorise.Me.[11]

Grans èxits professionals 2017 - 2022[modifica]

El 2017, a Leipzig va guanyar la seva primera medalla de bronze individual en un Campionat del Món[12] i un any més tard aconseguiria la medalla de plata a Wuxi, després de perdre la final contra la italiana Alice Volpi (15-12).[13] L'any 2019 aconseguia la medalla de plata en la prova per equips i la de bronze en la individual en el Campionat d'Europa celebrat a Düsseldorf. El 2020, a pocs mesos dels Jocs Olímpics, va haver d'aturar la competició esportiva degut a la pandèmia de la Covid-19.[14] En els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, que es van celebrar un any després, aconseguiria la seva primera medalla olímpica (plata), després de perdre la final d'equips contra la selecció de Rússia per 45 - 34.[15] Finalitzades les Olimpíades, Thibus va declarar en una entrevista que havia tingut problemes psicològics de pressió i va haver de deixar els entrenaments durant 4 mesos.[16] Tot i això, l'any 2022 aconseguia el seu major èxit professional, amb 30 anys, guanyant per primera vegada el Campionat del Món que es va celebrar al Caire, després de derrotar a la final a la italiana Arianna Errigo (15 - 10).[17]

El 2023 aconseguia la medalla de plata per equips, en els Jocs Europeus celebrats a Cracòvia. En el Campionat del Món de Milà, defensava el títol de campiona tot i que no va poder passar dels vuitens de final, en perdre contra la italiana Arianna Errigo per 15 - 10.[18]

Vida personal[modifica]

Ysaora Thibus també és coneguda per la seva defensa de les lluites contra el racisme i a favor dels valors del feminisme.[19] Així doncs, va participar activament en les manifestacions contra l'assassinat de George Floyd a mans d'un policia de Minneapolis[20] i l'any 2020 va crear una plataforma virtual on donava a conèixer la història de diferents atletes femenines, amb la intenció de sensibilitzar sobre la igualtat a dins de l'esport d'elit.[21]

Thibus està compromesa amb el també esgrimidor de floret estatunidenc, Race Imboden.[22]

Trajectòria professional[modifica]

Jocs Olímpics
Any Seu Posició Categoria
2012 Regne Unit Londres 16a posició Floret individual
4a posició Floret per equips
2016 Brasil Rio de Janeiro 5a posició Floret individual
2020 Japó Tòquio 9a posició Floret individual
2 Floret per equips
Campionat del Món
2013 Hongria Budapest 9a posició Floret individual
2 Floret per equips
2014 Rússia Kazan 10a posició Floret individual
3 Floret per equips
2015 Rússia Moscou 6a posició Floret individual
3 Floret per equips
2017 Alemanya Leipzig 3 Floret individual
5a posició Floret per equips
2018 Xina Wuxi 2 Floret individual
3 Floret per equips
2019 Hongria Budapest 11a posició Floret individual
4a posició Floret per equips
2022 Egipte El Caire 1 Floret individual
3 Floret per equips
2023 Itàlia Milà 12a posició Floret individual
Campionat d'Europa
2012 Itàlia Legnano 8a posició Floret individual
2 Floret per equips
2013 Croàcia Zagreb 3 Floret individual
2 Floret per equips
2014 França Estrasburg 13a posició Floret individual
3 Floret per equips
2015 Suïssa Montreux 13a posició Floret individual
3 Floret per equips
2016 Polònia Torun 6a posició Floret individual
3 Floret per equips
2017 Geòrgia Tbilissi 3 Floret individual
5a posició Floret per equips
2018 Sèrbia Novi Sad 22a posició Floret individual
3 Floret per equips
2019 Alemanya Düsseldorf 3 Floret individual
2 Floret per equips
2022 Turquia Antalya 3 Floret individual
2 Floret per equips
2023 Bulgària Plovdiv 11a posició Floret individual
Polònia Cracòvia 2 Floret per equips

Referències[modifica]

  1. ↑ «Perfil olímpic» (en anglès). olympics.com. [Consulta: 27 juliol 2023].
  2. ↑ «Perfil oficial» (en anglès). Federació Internacional d'Esgrima. [Consulta: 26 juliol 2023].
  3. ↑ «Ysaora Thibus, étudiante en management, est un espoir de l'escrime aux jeux Olympiques». L'Étudiant, 17-05-2016. [Consulta: 9 gener 2018].
  4. ↑ «Du podium à la Coupole». Fédération française d'escrime, 19-11-2013. Arxivat de l'original el 23 de novembre 2013. [Consulta: 9 gener 2018].
  5. ↑ «Ysaora et Blandine en or aux championnats de France senior» (en francès). BLR92, 01-06-2011.
  6. ↑ «Ysaora Thibus en bronze» (en francès). Domactu, 03-04-2011.
  7. ↑ «La Guadeloupéenne Ysaora Thibus éliminée en 8e de finale» (en francès). France Antilles, 28-07-2012.
  8. ↑ «L'escrime française sur le long chemin de la reconstruction» (en francès). eurosport, 12-08-2013.
  9. ↑ «Ysaora Thibus, la folle ascension» (en francès). France antilles, 24-06-2013.
  10. ↑ «Ysaora Thibus gagne son billet pour Rio». Francetv Sport, février 2016. [Consulta: 9 gener 2018].
  11. ↑ «UNE TOUCHE VERS RIO !». Sponsorise.me. [Consulta: 9 gener 2018].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ «Ysaora Thibus en bronze aux championnats du monde» (en francès). Antilles Sport, 21-07-2017.
  13. ↑ «Ysaora Thibus est vice-championne du monde de fleuret» (en francès). ouest france, 23-07-2018.
  14. ↑ «Ysaora Thibus: Being an Olympian during Covid-19» (en anglès). Crwnmag, 05-08-2020.
  15. ↑ «ROC team beats France to earn Olympic women's team foil gold» (en anglès). Inside the games, 29-07-2021.
  16. ↑ «"J’étais seule, je pleurais, je m’interrogeais sur ces cinq années durant lesquelles je m’étais investie pour rien", témoigne Ysaora Thibus au sujet de sa défaite aux JO de Tokyo» (en francès). France TV, 26-11-2021.
  17. ↑ «Ysaora Thibus sacrée championne du monde du fleuret au Caire» (en francès). L'equipe, 19-07-2022.
  18. ↑ «Ysaora Thibus éliminée en 8es aux Mondiaux, journée noire pour le fleuret féminin» (en francès). L'equipe, 26-07-2023.
  19. ↑ «Olympic fencer Ysaora Thibus: "I'm an athlete, but first i'm a woman, I'm a Black woman» (en anglès). CNN, 22-10-2020.
  20. ↑ «Police Violence: "Racism is also a Pandemic", says fencer Isaora Thibus» (en anglès). Archyde, 04-06-2020.
  21. ↑ «Ysaora Thibus: "Concrete action" needed to move forward with gender equality» (en anglès). olympics.com, 27-06-2023.
  22. ↑ «Olympic Fencers Race Imboden and Ysaora Thibus Are Engaged! All about his creative proposal» (en anglès). People, 13-09-2021.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ysaora_Thibus&oldid=33374022»