Antonio Flores de Lemus
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1876 Jaén (Espanya) |
| Mort | 1941 (64/65 anys) Madrid |
_Version_with_Golden_Fleece_and_Charles_III_Orders.svg){kind=small} Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
| 10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |
| Catedràtic d'universitat | |
| 1904 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Oviedo Universidad de Granada |
| Activitat | |
| Ocupació | economista, escriptor, professor d'universitat, polític, jurista |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat Central |
| Alumnes | Ramón Carande |
Antonio Flores de Lemus (Jaén, 14 de juny de 1876 - 21 de març de 1941) va ser un economista i polític espanyol.
Vida
[modifica]Neix a Jaén, encara que va cursar els seus estudis universitaris de Dret a cavall entre la Universitat de Granada i la Universitat d'Oviedo i va complementar aquesta formació a l'estranger.[1]
Va ser catedràtic d'Economia Política a les universitats de Barcelona (1904) i Madrid (1920), a més d'ocupar diversos càrrecs al Ministeri d'Hisenda.[1]
El seu paper com a economista s'emmarca dins del positivisme. Va tractar d'estudiar el funcionament de l'economia espanyola, i va publicar diverses obres sobre aquest tema i en particular sobre l'agricultura com a motor de l'economia.[1]
També va ser un destacat membre de la vida política espanyola, vinculat al Partit Conservador i amb tendències clarament antiliberals. Va col·laborar tant amb la Dictadura de Primo de Rivera com amb la Segona República Espanyola, sempre en temes relacionats amb l'economia –com la implantació del patró or a Espanya–. Va redactar un dictamen sobre aquest tema que va basar, per primera vegada en la història de la ciència econòmica, en un model economètric que explicava el comportament del conjunt de l'economia d'Espanya.[2][3]
Va mantenir amistat amb polítics de diferents tendències (Indalecio Prieto, José Calvo Sotelo, Francesc Cambó, Antoni Maura…) i va influir en la redacció de la Llei de Reforma Agrària d'Espanya. En esclatar la guerra civil espanyola va mantenir-se lleial i en acabar la guerra marxà a l'exili. Va tornar el 1940 però fou desposseït de tots els seus càrrecs, i es va veure obligat a viure de la seva filla i de la caritat dels seus amics. Va morir de malaltia poc després de tornar de l'exili.[4]
Obras publicadas
[modifica]- La reforma arancelaria, consideraciones y materiales (1905)
- Sobre una dirección fundamental de la producción rural española (1926)
- Sobre el problema económico de España (1928)
- Dictamen de la Comisión para el Estudio de la Implantación del Patrón Oro (1929)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Universidad de Málaga. «Flores de Lemus». Enciclopedia y Biblioteca Virtual de las Ciencias Sociales, Económicas y Jurídicas.
- ↑ Juan Velarde Fuertes: Homenaje y actualidad de Antonio Flores de Lemus, ABC, 20 de setembre de 2010.
- ↑ Flores de Lemus en Biografiasyvidas.com
- ↑ Miguel González Moreno Antonio Flores de Lemus (1876-1941), un economista al servicio del Estado. Hi ha un resum a dialnet
Bibliografia
[modifica]- Aracil Fernández, Mª J. (2001): El profesor Flores de Lemus y los estudios de Hacienda Pública en España. Instituto de Estudios Fiscales, Madrid.
- Fuentes Quintana, E. (2001): “Flores de Lemus en el Ministerio de Hacienda”, en Fuentes Quintana, E. (director): Economía y economistas españoles, tomo 6. Galaxia Gutenberg y Círculo de Lectores, Madrid.
- Serrano Sanz, José Mª (2001): “El <<curriculum vitae>> y la obra de don Antonio Flores de Lemus”, en Fuentes Quintana, E. (director): Economía y economistas españoles, tomo 6. Galaxia Gutenberg y Círculo de Lectores, Madrid.
- Velarde Fuertes, J. (2001): “El legado de Flores de Lemus”, en Fuentes Quintana, E. (director): Economía y economistas españoles, tomo 6. Galaxia Gutenberg y Círculo de Lectores, Madrid.
Vegeu també
[modifica]- Biografía de Flores de Lemus por Antonio Martín Mesa, catedrátic de la Universitat de Jaén.
Enllaços externs
[modifica]- Instituto Flores de Lemus Arxivat 2011-12-08 a Wayback Machine., adscrit a la Universitat Carles III de Madrid.