Tauló
Un tauló (diminutiu de taula, al seu torn provinent del llatí: tabula ) és una peça de fusta plana, allargada i rectangular, de cares paral·leles, més alta o llarga que ampla, emprada en la construcció de cases, ponts, etc.[2] També s'empra en la construcció de vaixells, especialment per a cobertes i folres.[3] (En aquest darrer cas, el terme genèric per a denominar una filera de taulons és filada.[4] La primera filada propera a la quilla s’anomena “traca”)..[5][6] Sol ser de fusta serrada, amb més de 40 mm de gruix, i d'una amplada normalment superior a 63 mm. Si l'amplada és inferior a 63 mm i el gruix menor de 38 mm se'n diu post.
Usos
[modifica]De temps molt antics s'usen troncs tallats en forma de "tauló" per a construir ponts, passarel·les, vaixells o cases de fusta, inclosos sòls, revestiments i mobles. També serveix com a suport per a formar taules o prestatgeries (per emmagatzemar aliments, objectes, etc.). El seu té origen en l'hàbitat de la casa neolítica, els empraven els pastors per curar els formatges (els deixaven assecar sobre taulons).
En la construcció naval, traca és el terme tècnic[5][6] amb què es designen les posts emprades per fer el folre del buc dels vaixells de fusta. En ser de fusta suren a l'aigua i són fàcils de mecanitzar, de manera que, històricament, han estat la "matèria primera bàsica" en la construcció de vaixells. Modernament, han estat substituïdes per altres materials (acer, alumini, fibra de vidre, etc.). Tanmateix, es continuen emprant en la restauració i conservació de vaixells antics i, encara, en la construcció de rèpliques de vaixells històrics fets amb la tècnica clàssica.
Etimologia de traca com terme nàutic
[modifica]El terme nàutic traca prové en un primer terme de l'anglès antic strake, transmès per mitjà del francès antic estraque, després étraque.[7]
Terminologia relacionada amb folre
[modifica]La denominació genèrica de cada filera de taulons és “filada” o “traca”. Hi ha discrepàncies en aquest tema segons diversos diccionaris i obres especialitzades.
Pel que fa a les peces que integren una filada, la seva denominació també varia (en teoria) segons el gruix de la peça. Per a simplificar es pot acceptar que cada peça pot ser un tauló, una post o una llata.
En les barques mallorquines, valencianes i catalanes, cada banda de la barca està formada, generalment, per cinc filades que tenen un nom específic:
Exemples
[modifica]-
Pont fet amb dos taulons -
Pont fet amb un tauló -
Pont fet amb diversos taulons -
Pont fet amb diversos taulons -
Substitució de les traques del folre exterior del buc del quetx Johanne Regina a Tailàndia el 1978.
_-_Caulking_new_planks_in_Thailand_1978.jpg)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Desy, Margherita M.; Monea, Kate. «Walking the Plank», 08-10-2015.
- ↑ Karen Bush Gibson. Plank Houses. Capstone Press, 1 gener 2005, p. 5–. ISBN 9780736837255 [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ Esteban, J.H.. Escritos recobrados (en portuguès). J. Herrero, 2007, p. 214. ISBN 978-84-612-1079-4.
- ↑ Ribó Golovart, A.; Catalans, I.E.; de Ciències i Tecnologia, S. Els Bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX: Alexandre Ribó Golovart ; [l'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Salvador Alegret i Sanromà]. Institut d'Estudis Catalans, 2012, p. 238. ISBN 978-84-9965-149-1.
- ↑ 5,0 5,1 Salvador, Jordi. Paraules de mar. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010, Darrera actualització: 30-04-2021 [Consulta: 22 novembre 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Alcover, Antoni Maria; Moll; Francesc de Borja. «Traca 3». A: Institut d'Estudis Catalans. Diccionari valenià-català-balear. Editorial Moll [Consulta: 22 novembre 2021].
- ↑ Coromines, Joan. «traca, pàg. 685, col. b, lín. 17-33». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-2001. ISBN 84-7256-173-9.
- ↑ «paralla».
- ↑ «sobreparalla».
- ↑ «embó».
- ↑ DCVB: Embó.
- ↑ «Paraules de mar».
- ↑ «bocal».