Álvaro Galmés de Fuentes

Álvaro Galmés de Fuentes

Biografia
Naixement	11 novembre 1924 Madrid
Mort	5 febrer 2003 (78 anys) Madrid
Formació	Universitat de Madrid
Es coneix per	Membre de la Reial Acadèmia de la Història Acadèmia de la Llengua Asturiana
Activitat
Ocupació	filòleg, dialectòleg i arabista
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (1996–2003)
Família
Parents	Ramón Menéndez Pidal, besoncle
Premis
Premi Nacional d'Investigació Ramón Menéndez Pidal

Álvaro Galmés de Fuentes (Madrid, 11 de novembre de 1924 - 5 de febrer de 2003) fou un filòleg, dialectòleg i arabista espanyol.

Biografia

La seva mare era asturiana de Linares (Ribadesella) i son pare era mallorquí. La seva mare era neboda de Ramón Menéndez Pidal. Començà els estudis de batxillerat a Manacor (Mallorca) i els acabà a Madrid. Alumne d'Emilio García Gómez. La seva tesi doctoral va ser Influencias sintácticas y estilísticas del árabe en la prosa medieval castellana (1954). Després d'un lectorat a Zuric aconseguí la càtedra de Filologia Romànica a la Laguna (Tenerife) el 1957. D'allà es traslladà a Múnic (dirigí l'Instituto Español de Cultura de 1960 a 1964 i va ser docent a la universitat de Múnic) fins que el 1962 s'integrà a la Universitat d'Oviedo, on hi va estar vint-i-quatre anys. Professor convidat a les universitats de Wisconsin (1969) i Princeton (1975-76). El 1987 ocupà la càtedra de Filologia Romànica de la Universitat Complutense de Madrid. Va crear i dirigir la "Colección de Literatura Española Aljamiado-morisca". Va ser acadèmic d'honor de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana.

Obra i trajectòria

Especialista en els estudis àrabs, mossàrabs i romànics. Entre les seves publicacions cal destacar: La vida de un romance en el espacio y el tiempo (1954, El tema de la Boda estorbada(1953) i La vida de un romance (1954), Las sibilantes en la Romania (1962), Historia de los amores de París y Viena"" (1970), Historia de los amores de París y Viena (1970), El libro de las batallas, narraciones caballerescas aljamiado-moriscas (1975), Romancero asturiano (1976) Epica árabe y épica castellana (1978), o Los moriscos desde su misma orilla, Dichos de los Siete Sabios de Grecia. Sentencias morales en verso (1991). Dirigí el Glosario de voces aljamiado-moriscas (1994), El amor cortés en la lírica árabe y en la lírica provenzal(1996), Ramón Llull y la tradición árabe. Amor divino y amor cortés en el «Llibre d'amic e amat (1999), Romania Arabica. Estudios de literatura comparada árabe y romance (1999-2000), Toponimia: mito e historia (1996). Estudià la confluència entre l'àrab i el món romànic, amb una preocupació especial pel mossàrab. El mozárabe levantino en los Libros de los Repartimientos de Mallorca y Valencia (1950). Dialectologia mozárabe (1983), Las jarchas mozárabes. Forma y significado (1994). Sobre la llengua asturiana publicà Un límite lingüístico, sobre la línia divissòria entre /f/ i /j/ a l'orient astur-lleonès, La diptongación en leonés(1954) i Más datos sobre la inflexión metafonética en el Centro-Sur de Asturias. Després amb D. Catalán dirigiren els dos primers toms de Trabajos sobre el dominio lingüístico leonés (1957 y 1960). Els seus hereus varen fer donació (2011) de la seva biblioteca àrabo-islàmica a la Universitat d'Oviedo.

Vegeu també

• Mossàrab
• Llista de topònims balears d'origen mossàrab
• Mossàrab de les Illes Balears

Enllaços externs

• Alvaro Galmés de Fuentes (1926-2003) (nota necrològica de J. R. Fernández citada en la bibliografia)
• Toponimia mozárabe balear

Bibliografia

• José Ramon Fernández Gonzáles, Álvaro Galmés de Fuentes (1926-2003) in: Estudis Romànics 26 (2004), p. 496-507
• Rafael Lapesa, Biografía científica de D. Álvaro Galmés de Fuentes a: Homenaje a Álvaro Galmés de Fuentes (1985). Vol. III. Gredos: Madrid, 1985, p. 9-18. 3 Vol.).
• Antonio Vespertino Rodríguez, Don Álvaro Galmés de Fuentes (1926-2003) in: Aljamía vol. XV (2003), Oviedo, p. 41-60.

Notes

Premis i fites
Precedit per: Julio Caro Baroja	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 20 1996 - 2003	Succeït per: Fernando Díaz Esteban
Precedit per: Primer cop	Premi Nacional d'Investigació Ramón Menéndez Pidal 2002	Succeït per: Francisco Rico Manrique