Éric Dupond-Moretti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÉric Dupond-Moretti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Éric Dupond Modifica el valor a Wikidata
20 abril 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Maubeuge (França) Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Justícia de França
6 juliol 2020 –
← Nicole Belloubet
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat (1984–), actor, polític, jurista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHélène Dupond-Moretti (en) Tradueix (1991–2016) Modifica el valor a Wikidata
ParellaIsabelle Boulay (2016–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRaphaël Dupond-Moretti (en) Tradueix
 ( Hélène Dupond-Moretti (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2164826 Allocine: 641687 TMDB.org: 1366485
Twitter (X): E_DupondM Goodreads author: 7492668 Modifica el valor a Wikidata

Éric Dupond-Moretti (Maubeuge, 20 d'abril de 1961) és un advocat penalista i polític francès, famós pel seu nombre rècord d'absolucions.[1][2] El 6 de juliol de 2020 es va convertir en ministre de Justícia de França al govern del primer ministre Jean Castex.[3]

Origen[modifica]

Dupond és l'únic fill de Jean-Pierre Dupond, un treballador del metall d'Avesnois i Elena Moretti, una dona d'Itàlia. Els seus avis paterns, Achille i Louise, també eren obrers. Orfe de pare als quatre anys, la seva mare el va criar sol.[4] Com molts famosos advocats penalistes sense pare (Robert Badinter, Georges Kiejman, Hervé Temime), la seva infància li va atorgar un sentiment d'injustícia.[5] Va cursar l'educació secundària al liceu catòlic Notre-Dame de Valenciennes on va obtenir el batxillerat.[6]

Trajectòria[modifica]

Després de prestar jurament com a advocat l'11 de desembre de 1984 a Douai, es va inscriure al Col·legi de l'Advocacia de Lilla.[7] Treballant per a un despatx d'advocats de Lilla, va començar la seva carrera a les Corts laborals i, després com a advocat, nomenat per un tribunal sota la tutoria de l'advocat de Lilla Jean Descamps i l'advocat de Tolosa de Llenguadoc, Alain Furbury.[8] Pels seus resultats (més de 145 absolucions el 2019), va rebre el sobrenom d'«Acquittator» (acquittor + matador) als tribunals.[9]

El febrer de 2006 va obtenir l'absolució de Jean Castela, acusat de ser col·laborador necessari de l'assassinat del prefecte Claude Érignac, a Còrsega, quan en primera instància va ser condemnat a trenta anys de presó.[10]

El 2013 va rebutjar la condecoració de la Legió d'Honor.[11]

Cinema[modifica]

Va interpretar-se a si mateix a la pel·lícula de 2013 de Claire Denis Bastards. Anys després, al 2017, Va interpretar el paper d'un jutge a la pel·lícula de Claude Lelouch, Chacun sa vie.

Política[modifica]

Va presidir el comitè de suport a Martine Aubry a les eleccions municipals de 2008 a Lilla.[12] També va signar una carta a favor seu a Libération abans de les primàries presidencials del Partit Socialista de 2011.[13]

El maig de 2015 va declarar el seu suport a la prohibició del Front Nacional.[14]

El 6 de juliol de 2020 va ser nomenat ministre de Justícia francès (Garde des Sceaux) pel president Emmanuel Macron al govern del primer ministre Jean Castex.

Vida personal[modifica]

El 1991 es va casar amb Hélène, una exadvocada que havia conegut durant un judici, i van tenir dos fills.

Caçador apassionat, posseeix una masia flamenca amb gossos cobradors i ocells entrenats per a la falconeria.[10]

Posteriorment es va divorciar i des d'abril de 2016 manté una relació amb la cantant Isabelle Boulay.[15]

Publicacions[modifica]

  • Bête noire, éditions Michel Lafon, 2012 (amb Stéphane Durand-Souffland)
  • Le Calvaire et le Pardon, éditions Michel Lafon, 2013 (amb Loïc Sécher)
  • Directs du droit, éditions Michel Lafon, 2017 (amb Stéphane Durand-Souffland)
  • Le Droit d'être libre, éditions de l'Aube, 2018 (amb Denis Lafay)
  • Ma Liberté, éditions de l'Aube, 2019 (amb Denis Lafay)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Éric Dupond-Moretti
  1. «Maître Dupont Moretti: avocat français de renom» (en francès). Web-Libre.org. Arxivat de l'original el 2010-01-12. [Consulta: 10 març 2017].
  2. «Le frère de Merah prend Dupond-Moretti» (en francès). LeFigaro.fr, 28-06-2012. [Consulta: 10 març 2017].
  3. «Gouvernement Castex en direct: Darmanin nommé ministre de l'intérieur, Dupond-Moretti garde des sceaux et Bachelot à la culture» (en francès). LeMonde.fr, 06-07-2020.
  4. «Justice: comment est née la vocation de l'avocat Eric Dupond-Moretti» (en francès). FranceTVinfo.fr, 12-12-2015. [Consulta: 10 març 2017].
  5. Trapier, Patrice. «Eric Dupond-Moretti, en rage et noir» (en francès). LeJDD.fr. Arxivat de l'original el 2017-03-18. [Consulta: 10 març 2017].
  6. Esther Leneman: «"Les petites voix" on Éric Dupond-Moretti», emès a Europe 1, 2 agost 2014, 2 min. 35 s.
  7. «Direct du droit» (en francès). Liberation.fr. Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 10 març 2017].
  8. «L'avocat Eric Dupond-Moretti: cour toujours» (en francès), 27-04-2012. [Consulta: 10 març 2017].
  9. Porcher, Joëlle. «Jacques Viguier, deux fois acquitté» (en francès), 06-04-2010. Arxivat de l'original el 15 juny 2010. [Consulta: 10 març 2017].
  10. 10,0 10,1 Pivois, Marc. «Direct du droit» (en francès). Libération.fr, 31-03-2006. Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 11 juliol 2020].
  11. «Eric Dupond-Moretti, l'enragé» (en francès), 10-03-2017. [Consulta: 10 març 2017].
  12. «Aubry officiellement candidate en 2014: quels acteurs de la société civile lilloise autour de Martine?» (en francès). DailyNord. Arxivat de l'original el 12 març 2013. [Consulta: 10 març 2017].
  13. «La présomption d'innocence est un leurre» (en francès). Lexpress.fr, 10-03-2017. [Consulta: 10 març 2017].
  14. «"Il faut interdire le Front national", estime l'avocat Eric Dupont-Moretti» (en francès). , 05-05-2015 [Consulta: 10 març 2017].
  15. «Isabelle Boulay et Eric Dupond-Moretti rapprochés par les bonnes choses» (en francès). LeGossip.net, 19-10-2016. [Consulta: 10 març 2017].

/