Brigitte Bourguignon

Brigitte Bourguignon
	;
Biografia
Naixement	21 març 1959 (65 anys); Boulogne-sur-Mer (França)
Ministra de Solidaritat i Salut
	16 maig 2022 – 19 juny 2022 ; ← Olivier Véran – François Braun → ; Membre del gabinet: govern Borne
Diputada a l'Assemblea Nacional
	7 juny 2021 – 6 juliol 2021 – Christophe Leclercq (en) → ; Legislatura: quinzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Pas-de-Calais' 6th constituency (en)
Ministra Delegada per a la Independència Personal
	6 juliol 2020 – 16 maig 2022 – Damien Abad → ; Membre del gabinet: govern Jean Castex
Diputada a l'Assemblea Nacional
	21 juny 2017 – 6 agost 2020 – Ludovic Loquet → ; Legislatura: quinzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Pas-de-Calais' 6th constituency (en)
Diputada a l'Assemblea Nacional
	20 juny 2012 – 20 juny 2017 ; Legislatura: catorzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Pas-de-Calais' 6th constituency (en)
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	política, executiu del servei públic
Partit	Partit Socialista de França ; Renaixement
Premis
	(13 juliol 2022) Dama de la Legió d'Honor ;

Brigitte Bourguignon (Boulogne-sur-Mer, 21 de març de 1959) és una política francesa que ocupa el ministeri delegat per l'Autonomia en el govern del Primer ministre Jean Castex des de juliol de 2020. Membre del Partit Socialista (PS) abans d'incorporar-se a La República En Marxa! (REM) el 2017, és membre de l'Assemblea Nacional pel Pas de Calais des de 2012 fins a el seu nomenament com a ministra delegada al Ministeri de Solidaritat i Salut.^[1]

A les Eleccions legislatives franceses de 2017, Bourguignon es va presentar com a candidata per la presidència de l'Assemblea Nacional; en un vot intern dins grup parlamentari del LREM, va perdre davant de François de Rugy.^[2]

En el parlament, Bourguignon va presidir el Comitè d'Afers Socials de 2017 fins al 2020.^[3] El setembre de 2018, amb l'elecció de Richard Ferrand com a President de l'Assemblea Nacional, va presentar-se com a candidata per succeir-lo com a president del grup parlamentari del LREM. Va ser eliminada en la primera ronda, entrant en 5a posició entre 7 candidats, amb 19 vots.

Al final de 2017, aproximadament trenta membres de LREM van formar al voltant de Bourguignon un grup que volia ser la fibra social del grup parlamentari i va ser vist com la seva ala esquerra; a finals de 2018, Sonia Krimi va agafar el lideratge del grup de Bourguignon.^[4]

Posicions polítiques

El maig de 2018, Bourguignon va patrocinar una iniciativa a favor d'una llei de bioètica que estengui a homosexuals i dones soles l'accés lliure a la reproducció artificial com la fecundació in vitro (IVF) sota la seguretat social de França; va ser una de les promeses de campanya del President Emmanuel Macron i marca la primera reforma social important del seu mandat de cinc anys.^[5]

El juliol de 2019, Bourguignon va votar a favor de la ratificació francesa de la Unió Europea Acord Integral d'Economia i Comerç (CETA) amb el Canadà.^[6]

Referències

↑ «Elections législatives 2017» (en francès). Ministry of the Interior. [Consulta: 19 juny 2017].
↑ Guillaume Gendron. «Course au perchoir : quatre Marcheurs dans les starting-blocks». Libération, 26-06-2017.
↑ «Brigitte Bourguignon».
↑ Arnaud Focraud. «L'aile gauche d'En Marche commence à prendre forme». Le Journal du Dimanche, 27-12-2017.
↑ Harriet Agnew. «France moves to extend IVF to gay and single women». Financial Times, 24-09-2019.
↑ Maxime Vaudano. «CETA : qui a voté quoi parmi les députés». Le Monde, 24-07-2019.

[Bio-1] «Elections législatives 2017» (en francès). Ministry of the Interior. [Consulta: 19 juny 2017].

[2] Guillaume Gendron. «Course au perchoir : quatre Marcheurs dans les starting-blocks». Libération, 26-06-2017.

[3] «Brigitte Bourguignon».

[4] Arnaud Focraud. «L'aile gauche d'En Marche commence à prendre forme». Le Journal du Dimanche, 27-12-2017.

[5] Harriet Agnew. «France moves to extend IVF to gay and single women». Financial Times, 24-09-2019.

[6] Maxime Vaudano. «CETA : qui a voté quoi parmi les députés». Le Monde, 24-07-2019.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]