Determinant antigènic: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: « thumb|250px|Estructura tridimensional dels epítops de la [[gliadina, mediadors de la Malaltia celíaca.]] Un '''epítop'...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 09:39, 20 oct 2015
Un epítop o determinant antigènic es la porció d’una macromolècula que és reconeguda pel sistema immunitari, específicament la seqüència a la qual s’uneixen els anticossos,[1] que són els receptors de limfòcits, cèl·lules B o de les cèl·lules T, en estat soluble. Es creu que els epítops provenen de proteïnes no pròpies, però les seqüències que s’obtenen de l’hoste poden ser reconegudes poden ser també classificades com epítops.
Classificació
Els epítops antígens de proteïnes es divideixen en dues categories: Epítops conformacionals i epítops linears, basant-se en la seva estructura i interacció amb el paratop.[2] Un epítop conformacional està composat per seccions discontínues de la seqüència d’aminoàcids
En contrast, els epítops linears interactuen amb al paratop basant-se en la seva estructura primària. Un epítop linear està format per una seqüència contínua d’aminoàcids de l’antigen.
Bioquímica
Els anticossos. ja siguin lliures o fixats a la matriu extracel·lular, s’uneixen a molècules antigèniques en una superfície d’unió, per formar així complexos antigen-anticòs. Aquestes superfícies d’unió sobre les macromolècules consten de seqüències complexes específiques anomenades determinants antigènics o epítops.[3] La part d’un anticòs que reconeix l’epítop s’anomena paratop.[3] L’excepció són els epítops linials, que són determinats per la seqüència d’aminoàcids (l’estructura primària) en lloc de per la forma 3D (estructura terciària) d’una proteïna.
Inmunologia
Els epítops de les cèl·lules T es presenten a la superfície d’una cèl·lula presentadora d’antigen, concretament a través de molècules del MHC. Els epítops de les cèl·lules T presentats per molècules MHC classe I són típicament pèptids d’entre 8 i 15 aminoàcids de longitud, memtre que las molèlules MHC classe II presenten pèptids més llargs i les molècules MHC no clàssiques també presenten epítops no peptídics com els glucolípids.
Els epítops poden ser traçats usant microarrays de proteïnes, i amb les tècniques ELISPOT o ELISA.
Els epítops de vegades tenen reactivitat creuada. Aquesta propietat és explotada pel sistema inmunitari en la regulació per anticossos anti-idiotípics (nom que va proposar originàriament el premi Nobel Niels Kai Jerne).[4].
Actualment se estan realitzant recerques intensives per tal de dissenyar eines fiables que prediran epítops en proteïnes.
Bases de dades d’epítops
- MHCBN: Una base de dades d’epítops aglutinants MHC/TAP i cèl·lules T
- Bcipep: Una base de dades de epítops de cèl·lules B
- SYFPEITHI - Primera base de dades en línia d’epítops de cèl·lules T
- IEDB - Base de dades de epítops de cèl·lules T i B amb anotacions del context de reconeixement
- ANTIJEN - Base de dades de epítops de cèl·lules T i B del Jenner Institute, Regne Unit
- IMGT/3Dstructure-DB - Estructures tridimensionals d’epítops de cèl·lules B i T amb anotació de IG i TR - IMGT, Montpellier, França
Referències
- ↑ National Institutes of Health (Estats Units). «Epítopo» (en castellà), febrero 2008. [Consulta: 16 enero 2010].
- ↑ Huang, J.; Honda, W. «CED: a conformational epitope database». BMC Immunology, vol. 7, 2006, pàg. 7. DOI: 10.1186/1471-2172-7-7. PMC: 1513601. PMID: 16603068 [Consulta: April 8, 2010].
- ↑ 3,0 3,1 Male, David. Inmunología. 7. Elsevier, Espanya, 2007, p. 68.
- ↑ Lefkovits, Ivan; Niels Kaj Jerne. A Portrait of the Immune System: Scientific Publications of N K Jerne. World Scientific, 1996, p. 598.