Joseph Plateau: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula científic | nom = Joseph Antoine Ferdinand Plateau | imatge = PSM V36 D594 Joseph Antoine Ferdinand Plateau.jpg |...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 20:11, 1 ago 2016
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 octubre 1801 Brussel·les (Primera República Francesa) |
Mort | 15 setembre 1883 (81 anys) Gant (Bèlgica) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Lieja Universitat de Gant |
Tesi acadèmica | Dissertation sur quelques propriétés des impressions produites par la lumière sur l'organe de la vue (1829) |
Es coneix per | Òptica fisiològica Tensió superficial |
Activitat | |
Camp de treball | Física teòrica |
Ocupació | matemàtic, acadèmic, físic, professor d'universitat |
Activitat | (Floruit: 2003 ) |
Ocupador | Universitat de Gant |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Fills | Félix Plateau |
Premis Orde de Leopold (1841) |
Joseph Antoine Ferdinand Plateau (1801-1883) fou un físic, òptic i matemàtic belga.
Vida i Obra
Plateau va quedar orfe als catorze anys i un oncle seu, que era advocat, es va fer càrrec d'ell i els seus germans. A partir de 1817 va estudiar al Athenaeum de Brussel·les, om va tenir de professor Adolphe Quételet, amb qui mantindrà una forta relació tota la seva vida.[1] El 1822 ingressa a la universitat de Lieja on es gradua en lleis, seguint el desig del seu oncle; però anys més tard, el 1829, obté el seu doctorat en ciències.[2]
Els primer interessos científics de Plateau va estar en l'òptica fisiològica i, concretament, en l'estudi de les sensacions provocades en l'ull humà per una font de llum mòbil o fixa.[3] El mètode experimental el va portar a observar el Sol de forma directa, cosa que possiblement li va provocar la ceguera absoluta anys més tard (1843). En un article de 1832 titulat Sur un nouveau genre d’illusions optiques, va descriure el fenaquistoscopi, antecedent del nostre cinema actual; per aquest motiu els premis cinematogràfics de Bèlgica porten el seu nom.
De 1830 a 1835 va donar classes al institut Gaggia de Brussel·les, mentre de nit treballba amb Quételet al Observatori astronòmic. El 1835 va ser nomenat professor adjunt de Física a la universitat de Gant,[4] on va ser professor titular a partir de 1844 i fins la seva jubilació.
En els anys 40's es va començar a interessar per l'estudi de los forces moleculars, el que el va portar al descobriment de la tensió superficial dels líquids. També va publicar alguna obra sobre magnetisme i sobre aritmètica.
Plateau va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de Bèlgica, de la de França i de la Royal Society.
Referències
Bibliografia
- Grosjean, Carl C.; Rassias, Themistocles M. «Joseph Plateau and his works». A: Themistocles M. Rassias (ed.). The Problem of Plateau (en (anglès)). World Scientific Publishing, 1992. ISBN 981-02-0556-2.
- Nitsche, Johannes C. C. «Plateau's Problems and their Modern Ramifications» (en (anglès)). The American Mathematical Monthly, Vol. 81, Num. 9, 1974, pàg. 945-968. ISSN: 0002-9890.
- Verriest, Guy. «Life, eye disease and work of Joseph Plateau». A: H.E.Henkes; Cl.Zrenner (eds.). History of Ophthalmology (en (anglès)). Springer, 1990, p. 9-20. ISBN 978-94-009-0641-9.
- Wautier, Kristel; Jonckheere, Alexander; Segers, Danny «The Life and Work of Joseph Plateau: Father of Film and Discoverer of Surface Tension» (en (anglès)). Physics in Perspective, Vol. 14, Num. 3, 2012, pàg. 258-278. DOI: 10.1007/s00016-012-0087-8. ISSN: 1422-6944.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Joseph Plateau» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Koppelman, Elaine. «Plateau, Joseph Antoine Ferdinand». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 juliol 2016].
- «Joseph Plateau (1801 - 1883)». Museu d'Història de la Ciència de Gant. [Consulta: 31 juliol 2016].