Primer l'habitatge: diferència entre les revisions
m →Cas dels Estats Units: retocs |
Ampliació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
{{FR|data=2014}} |
{{FR|data=2014}} |
||
{{MF|data=2014}} |
{{MF|data=2014}} |
||
'''Primer l'habitatge''' (en anglès ''housing first'') és una innovació en programes de política social relacionats amb el tractament de les persones sense llar des de fa anys i que no es vinculen als recursos existents.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article='Primer la llar', un programa per refer la vida|publicació=Ara|url=http://www.ara.cat/barcelona/llar-programa-refer-vida_0_1489651125.html|consulta=22-11-2016|data=21-12-2015|pàgines=}}</ref> El model va |
'''Primer l'habitatge''' (en anglès ''housing first'') és una innovació en programes de política social relacionats amb el tractament de les persones sense llar des de fa anys i que no es vinculen als recursos existents.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article='Primer la llar', un programa per refer la vida|publicació=Ara|url=http://www.ara.cat/barcelona/llar-programa-refer-vida_0_1489651125.html |consulta=22-11-2016 |data=21-12-2015|pàgines=}}</ref> El model va néixer a Nova York el 1994 de la mà de l'organització ''Pathways to Housing'' i fou adoptada per [[Philip Mangano]] en l'administració de [[George W. Bush]] en [[2004]],<ref>{{Citar publicació |cognom=Mackay |nom=Douglas |article=The Abolitionist |url=http://www.theatlantic.com/magazine/archive/2004/06/the-abolitionist/302969/ |llengua=anglès |consulta=22/11/2016 |publicació=The Atlantic |volum= |exemplar= |data=Juny de 2004 |pàgines= }}</ref> i tracta de donar l'ajuda necessària a la persona sense sostre perquè adquireixi el seu propi apartament de manera estable,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Garcia Morera|nom=Auri|article=Nou model d’ajut als sensesostre: oferir-los un pis ja d’entrada|publicació=Ara|url=http://www.ara.cat/premium/societat/Pisos-persones-model-resultats-millors_0_1114688664.html|consulta=22-11-2016|data=5-4-2014|pàgines=}}</ref> apostant per conferir-li un habitatge digne, individual i permanent i dona sempre suport a la persona. |
||
== El programa == |
|||
En general, el model de «primer l'habitatge» s'adreça a persones que fa temps que viuen al carrer |
En general, el model de «primer l'habitatge» s'adreça a persones que fa temps que viuen al carrer i especialment a aquelles en situació cronificada que poden o no tenir malaltia mental o problemes d'addicció. Aquest procés requereix que la persona en qüestió accepti unes condicions bàsiques que seran acceptar una visita setmanal de l'equip professional, no causar problemes entre els veïns i que destini el 30% dels seus ingressos a l'organització que l'estigui ajudant per ajudar a sufragar les despeses del pis.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cidal|nom=Fernando|article='Housing First': una revolución para personas sin hogar|publicació=El País |llengua=castellà |url=http://elpais.com/elpais/2015/10/08/3500_millones/1444280400_144428.html|data=2015-10-08| consulta = 22-11-2016}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Barcelona adjudica un nuevo servicio para facilitar un hogar a los sintecho|publicació=La Vanguardia|llengua=castellà|url=http://www.lavanguardia.com/vida/20150503/54430378014/barcelona-adjudica-un-nuevo-servicio-para-facilitar-un-hogar-a-los-sintecho.html|consulta=22-11-2016|data=3-5-2015|pàgines=}}</ref> Quan cal, un equip format per voluntaris, treballadors i educadors socials, personal sanitari i sobretot persones que també han viscut al carrer proveeix suport a la persona en qüestions mèdiques, socials, pràctiques... |
||
El |
El programa no implica pas centrar-se només en l'habitatge, ni viure en pisos compartits (si no és decisió de la persona) ni haver de canviar d'habitatge sovint per qüestions logístiques. En el cas de persones amb addiccions, no se'ls obliga a deixar de beure o consumir. Primer el sostre, després es treballaran aquestes qüestions. |
||
== Principis{{CC|data=novembre de 2016}} == |
|||
La idea va sorgir ara fa dues dècades als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], de la mà de l'organització ''Pathways to Housing''. Des d'aleshores, aquesta entitat ha allotjat 3.000 persones sense sostre i amb malaltia mental en diverses ciutats nord-americanes i quantifica l'èxit del 90%. Es tracta de proporcionar la dignitat d'una llar i amb molta menys despesa econòmica, expliquen. Segons dades de l'any 2012, el cost d'una nit en un pis de Housing First era de 57 dòlars, mentre que passar la nit a un alberg costava 77 dòlars, a la presó 232 dòlars, i a l'hospital fins a 1.200 dòlars. |
|||
| ⚫ | Als països on s'ha aplicat el 85% de les persones no torna al carrer.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bosch|nom=Rosa M.|article=Habitatge sense condicions|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20161019/411106947940/habitatge-sense-condicions.html|consulta=22-11-2016|data=19-10-2016|pàgines=}}</ref> De totes les persones que estan als pisos, el 99% han reduït les visites a urgències d'hospitals. També s'han reduït els conflictes amb la policia i ha millorat la integració en la comunitat. Això fa que millori l'autoestima i la salut. |
||
| ⚫ | |||
== Principis == |
|||
* L'habitatge és un dret humà. |
* L'habitatge és un dret humà. |
||
* Respecte per totes les persones usuàries. |
* Respecte per totes les persones usuàries. |
||
| Línia 24: | Línia 19: | ||
* Reducció de danys (per minimitzar les conseqüències de la vida al carrer). |
* Reducció de danys (per minimitzar les conseqüències de la vida al carrer). |
||
== |
== Resultats == |
||
| ⚫ | |||
L'enfocament de ''primer l'habitatge'' per adults sense llar amb malalties mentals greus ha guanyat suport com alternativa al corrent principal ''primer el tractament'', i sembla que els primers presenten taxes significativament més baixes de consum i abús de substàncies, i son significativament menys propensos a abandonar el seu programa. L'impacte positiu dels programes ''primer l'habitatge'' contrasten amb les dificultats per retenir als usuaris que tenen els programes ''primer el tractament'' i en evitar l'ús de substàncies i la possible recaiguda.<ref>{{Citar publicació |cognom=Padgett |nom=Deborah K. |cognom2=Stanhope |nom2=Victoria |cognom3=Henwood |nom3=Ben F. |cognom4=Stefancic |nom4=Ana |article=Substance Use Outcomes Among Homeless Clients with Serious Mental Illness: Comparing Housing First with Treatment First Programs |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2916946/ |llengua=anglès |consulta=22/11/2016 |publicació=Community Ment Health J. |volum=2 |exemplar=47 |data=2011 |pàgines=227–232 }}</ref> |
|||
| ⚫ | Als països on s'ha aplicat el 85% de les persones no torna al carrer.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bosch|nom=Rosa M.|article=Habitatge sense condicions|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20161019/411106947940/habitatge-sense-condicions.html|consulta=22-11-2016|data=19-10-2016|pàgines=}}</ref> De totes les persones que estan als pisos, el 99% han reduït les visites a urgències d'hospitals.{{CC|data=novembre de 2016}} També s'han reduït els conflictes amb la policia i ha millorat la integració en la comunitat.{{CC|data=novembre de 2016}} Això fa que millori l'autoestima i la salut.{{CC|data=novembre de 2016}} |
||
== Cas d'Espanya {{CC|data=novembre de 2016}}== |
|||
Actualment, el model que segueix a l'Estat espanyol està format per graons que la persona ha d'anar superant a poc a poc: del carrer es passa a un alberg, de l'alberg a un allotjament temporal i després l'habitatge permanent. Un procés llarg en el qual, en qualsevol moment, la persona pot tornar al carrer . |
Actualment, el model que segueix a l'Estat espanyol està format per graons que la persona ha d'anar superant a poc a poc: del carrer es passa a un alberg, de l'alberg a un allotjament temporal i després l'habitatge permanent. Un procés llarg en el qual, en qualsevol moment, la persona pot tornar al carrer . |
||
== Visió Fundació Arrels == |
== Visió Fundació Arrels {{CC|data=novembre de 2016}}== |
||
Quan Arrels coneixia una persona sense llar |
Quan Arrels coneixia una persona sense llar la [[dècada de 1990]], l'objectiu era aconseguir que dormís en una pensió. Amb els anys, es va veure que aquest tipus d'allotjament era més car que tenir pisos i que la majoria de les persones que vivien al carrer preferien anar abans a un pis que a una pensió. Arrels ha comprovat que quan a una persona que dorm al carrer li ofereixes un sostre, en poc temps comença a millorar. Per això s'ha fixat en «Primer l'habitatge», que funciona des de fa vint anys als Estats Units i ja s'està adoptant en la Unió Europea. La idea és molt senzilla: perquè una persona sense llar millori primer cal oferir un habitatge digne on viure, la resta vindrà després. Si tothom pot accedir a una dutxa sense cap condició, per què no a una llar? |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 20:32, 22 nov 2016
 |
Vegeu els tres passos a l'ajuda. Seguiu aquest enllaç per a crear-ne la plana de discussió; i aviseu l'usuari amb
{{subst:Esborrar3|Primer l'habitatge}}--~~~~Motiu: sense referències d'admissbilitat |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
Primer l'habitatge (en anglès housing first) és una innovació en programes de política social relacionats amb el tractament de les persones sense llar des de fa anys i que no es vinculen als recursos existents.[1] El model va néixer a Nova York el 1994 de la mà de l'organització Pathways to Housing i fou adoptada per Philip Mangano en l'administració de George W. Bush en 2004,[2] i tracta de donar l'ajuda necessària a la persona sense sostre perquè adquireixi el seu propi apartament de manera estable,[3] apostant per conferir-li un habitatge digne, individual i permanent i dona sempre suport a la persona.
El programa
En general, el model de «primer l'habitatge» s'adreça a persones que fa temps que viuen al carrer i especialment a aquelles en situació cronificada que poden o no tenir malaltia mental o problemes d'addicció. Aquest procés requereix que la persona en qüestió accepti unes condicions bàsiques que seran acceptar una visita setmanal de l'equip professional, no causar problemes entre els veïns i que destini el 30% dels seus ingressos a l'organització que l'estigui ajudant per ajudar a sufragar les despeses del pis.[4][5] Quan cal, un equip format per voluntaris, treballadors i educadors socials, personal sanitari i sobretot persones que també han viscut al carrer proveeix suport a la persona en qüestions mèdiques, socials, pràctiques...
El programa no implica pas centrar-se només en l'habitatge, ni viure en pisos compartits (si no és decisió de la persona) ni haver de canviar d'habitatge sovint per qüestions logístiques. En el cas de persones amb addiccions, no se'ls obliga a deixar de beure o consumir. Primer el sostre, després es treballaran aquestes qüestions.
Principis
- L'habitatge és un dret humà.
- Respecte per totes les persones usuàries.
- Compromís de treballar amb la persona fins que ho necessiti.
- Habitatge individual i independent.
- Separació d'habitatge i tractament.
- Dret a decidir de la persona.
- Orientat cap a la recuperació de l'usuari.
- Reducció de danys (per minimitzar les conseqüències de la vida al carrer).
Resultats
L'enfocament de primer l'habitatge per adults sense llar amb malalties mentals greus ha guanyat suport com alternativa al corrent principal primer el tractament, i sembla que els primers presenten taxes significativament més baixes de consum i abús de substàncies, i son significativament menys propensos a abandonar el seu programa. L'impacte positiu dels programes primer l'habitatge contrasten amb les dificultats per retenir als usuaris que tenen els programes primer el tractament i en evitar l'ús de substàncies i la possible recaiguda.[6]
Als països on s'ha aplicat el 85% de les persones no torna al carrer.[7] De totes les persones que estan als pisos, el 99% han reduït les visites a urgències d'hospitals. També s'han reduït els conflictes amb la policia i ha millorat la integració en la comunitat. Això fa que millori l'autoestima i la salut.
Cas d'Espanya
Actualment, el model que segueix a l'Estat espanyol està format per graons que la persona ha d'anar superant a poc a poc: del carrer es passa a un alberg, de l'alberg a un allotjament temporal i després l'habitatge permanent. Un procés llarg en el qual, en qualsevol moment, la persona pot tornar al carrer .
Visió Fundació Arrels
Quan Arrels coneixia una persona sense llar la dècada de 1990, l'objectiu era aconseguir que dormís en una pensió. Amb els anys, es va veure que aquest tipus d'allotjament era més car que tenir pisos i que la majoria de les persones que vivien al carrer preferien anar abans a un pis que a una pensió. Arrels ha comprovat que quan a una persona que dorm al carrer li ofereixes un sostre, en poc temps comença a millorar. Per això s'ha fixat en «Primer l'habitatge», que funciona des de fa vint anys als Estats Units i ja s'està adoptant en la Unió Europea. La idea és molt senzilla: perquè una persona sense llar millori primer cal oferir un habitatge digne on viure, la resta vindrà després. Si tothom pot accedir a una dutxa sense cap condició, per què no a una llar?
Referències
- ↑ «'Primer la llar', un programa per refer la vida». Ara, 21-12-2015 [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Mackay, Douglas «The Abolitionist» (en anglès). The Atlantic, Juny 2004 [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Garcia Morera, Auri «Nou model d’ajut als sensesostre: oferir-los un pis ja d’entrada». Ara, 05-04-2014 [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Cidal, Fernando «'Housing First': una revolución para personas sin hogar» (en castellà). El País, 08-10-2015 [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «Barcelona adjudica un nuevo servicio para facilitar un hogar a los sintecho» (en castellà). La Vanguardia, 03-05-2015 [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Padgett, Deborah K.; Stanhope, Victoria; Henwood, Ben F.; Stefancic, Ana «Substance Use Outcomes Among Homeless Clients with Serious Mental Illness: Comparing Housing First with Treatment First Programs» (en anglès). Community Ment Health J., 2, 47, 2011, pàg. 227–232 [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Bosch, Rosa M. «Habitatge sense condicions». La Vanguardia, 19-10-2016 [Consulta: 22 novembre 2016].
Bibliografia
- Bassuk, Ellen L.; Geller, Stephanie «The Role of Housing and Services in Ending Family Homelessness». Housing Policy Debate, 17, 4, 2006, pàg. 781–806. DOI: 10.1080/10511482.2006.9521590.
- Tsemberis, Sam; Eisenberg, Ronda R. «Pathways to Housing: Supported Housing for Street-Dwelling Homeless Individuals with Psychiatric Disabilities». Psychiatric Services, 51, 4, 2000, pàg. 487–93. DOI: 10.1176/appi.ps.51.4.487. PMID: 10737824.
- Tsemberis, Sam; Stefancic, Ana «Housing First for Long-Term Shelter Dwellers in a Suburban County: Traditional Housing and Treatment Services». The Journal of Primary Prevention, 28, 3, 2007, pàg. 265–279.