Al·lelopatia: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
referències |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
En [[botànica]], l''''al·lelopatia''' és el fenomen d'interferència química que consisteix en l'alliberament de susbstàncies químiques per part d'una planta (o altres organismes) que són perjudicials per altres plantes competidores. |
En [[botànica]], l''''al·lelopatia''' és el fenomen d'interferència química que consisteix en l'alliberament de susbstàncies químiques per part d'una planta (o altres organismes) que són perjudicials per altres plantes competidores.<ref name="Stamp">{{Citation |doi= 10.1086/367580 |author= Stamp, Nancy |title= Out of the quagmire of plant defense hypotheses |journal= The Quarterly Review of Biology |volume=78 |issue=1 |pages=23–55 |date=March 2003 |pmid= 12661508 |postscript= .}}</ref> |
||
També s'amplia el mateix concepte a les relacions de competència bioquímica entre els altres éssers vius. |
També s'amplia el mateix concepte a les relacions de competència bioquímica entre els altres éssers vius. |
||
El terme al·lelopatia va ser creat l'any [[1937]] pel científic [[Hans Molisch]] a base de les paraules gregues que signifiquen ''perjudici mutu''.<ref name=Willis2007/> Ell va fer servir aquest terme per a descriure les interaccions bioquímiques que inhibeixen el creixement de les plantes veïnes.<ref>{{Citation| title = Allelopathy: a physiological process with ecological implications| year = 2006| publisher = Springer| pages = 1| isbn = 1-4020-4279-5| last1 = Roger | first1 = Manuel Joaquín Reigosa| last2 = Reigosa | first2 = Manuel J.| last3 = Pedrol | first3 = Nuria| last4 = González | first4 = Luís}}</ref> El 1971, Whittaker i Feeny publicaren un estudi a la revista ''Science'', en el qual definien com al·leloquímiques a totes les interaccions entre organismes.<ref name=Willis2007>{{Cite book| title = The History of Allelopathy| url = https://www.google.com/books?id=C-nPBYjDAjYC&pg=PA3&| year = 2007| author = Willis, Rick J.| publisher= Springer| page = 3| isbn = 1-4020-4092-X| accessdate = 2009-08-12}}</ref> |
|||
El terme al·lelopatia va ser creat l'any [[1937]] pel científic [[Hans Molisch]] a base de les paraules gregues que signifiquen ''perjudici mutu''. |
|||
La incompatibilitat que es nota entre algunes espècies és provocada per l'alliberament de susbstàncies volàtils, generalment per les fulles, o per excreció de toxines a través de les arrels. |
La incompatibilitat que es nota entre algunes espècies és provocada per l'alliberament de susbstàncies volàtils, generalment per les fulles, o per excreció de toxines a través de les arrels.<ref name="Stamp" /><ref name="Fraenkel">{{Citation |author= Fraenkel, Gottfried S. |title= The raison d'Etre of secondary plant substances |journal= Science |volume=129 |issue= 3361|pages= 1466–1470|date=May 1959 |pmid= 13658975 |postscript= . |doi=10.1126/science.129.3361.1466}}</ref> |
||
Les interferències al·lelopàtiques acostumen a ser provocades per la combinació de diverses substàncies. |
Les interferències al·lelopàtiques acostumen a ser provocades per la combinació de diverses substàncies. |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
En l'anomenat [[cansament]] de la terra després d'anys de [[monocultiu]] el fenomen al·lelopatic hi té gran part a veure però no de manera exclusiva. |
En l'anomenat [[cansament]] de la terra després d'anys de [[monocultiu]] el fenomen al·lelopatic hi té gran part a veure però no de manera exclusiva. |
||
==Referències== |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 19:48, 13 nov 2017
En botànica, l'al·lelopatia és el fenomen d'interferència química que consisteix en l'alliberament de susbstàncies químiques per part d'una planta (o altres organismes) que són perjudicials per altres plantes competidores.[1]
També s'amplia el mateix concepte a les relacions de competència bioquímica entre els altres éssers vius.
El terme al·lelopatia va ser creat l'any 1937 pel científic Hans Molisch a base de les paraules gregues que signifiquen perjudici mutu.[2] Ell va fer servir aquest terme per a descriure les interaccions bioquímiques que inhibeixen el creixement de les plantes veïnes.[3] El 1971, Whittaker i Feeny publicaren un estudi a la revista Science, en el qual definien com al·leloquímiques a totes les interaccions entre organismes.[2]
La incompatibilitat que es nota entre algunes espècies és provocada per l'alliberament de susbstàncies volàtils, generalment per les fulles, o per excreció de toxines a través de les arrels.[1][4]
Les interferències al·lelopàtiques acostumen a ser provocades per la combinació de diverses substàncies.
Les funcions perjudicades més freqüents són l'assimilació de nutrients, el creixement, la fotosíntesi, la respiració cel·lular (desacoblant la cadena respiratòria mitocondrial), la síntesi de proteïnes, la permabilitat de la membrana cel·lular i l'activitat enzimàtica.
En molts casos l'acció inhibidora és a càrrec de compostos de fenol com per exemple els que fan que el gira-sol dificulti el creixement de la soia o que les fulles del pi interfereixin en el creixement de les pròpies plàntules, així com d'altres plantes .
En l'anomenat cansament de la terra després d'anys de monocultiu el fenomen al·lelopatic hi té gran part a veure però no de manera exclusiva.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Stamp, Nancy (March 2003), "Out of the quagmire of plant defense hypotheses", The Quarterly Review of Biology 78 (1): 23–55, DOI 10.1086/367580
- ↑ 2,0 2,1 Willis, Rick J.. The History of Allelopathy. Springer, 2007, p. 3. ISBN 1-4020-4092-X [Consulta: 12 agost 2009].
- ↑ Roger, Manuel Joaquín Reigosa; Reigosa, Manuel J. & Pedrol, Nuria et al. (2006), Allelopathy: a physiological process with ecological implications, Springer, pàg. 1, ISBN 1-4020-4279-5
- ↑ Fraenkel, Gottfried S. (May 1959), "The raison d'Etre of secondary plant substances", Science 129 (3361): 1466–1470, DOI 10.1126/science.129.3361.1466