Vés al contingut

Aneurisma de l'aorta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 27: Línia 27:


L'ús perllongat de [[Quinolona|fluoroquinolones]] té un efecte advers sobre el col·lagen i ha estat relacionat amb la gènesi de diverses patologies, com ara les ruptures [[Tendó|tendinoses]] o els [[Despreniment de retina|despreniments de retina]]. L'aorta és un estructura amb una elevada presència de col·lagen tipus I i III i alguns estudis indiquen que, en determinades circumstàncies, l'exposició a dits fàrmacs comporta un risc -baix, però estadísticament significatiu- de desenvolupar un aneurisma aòrtic [[Iatrogènia|iatrogènic]], amb dissecció consegüent o sense ella.<ref>{{ref-publicació|cognom=Singh S, Nautiyal A|títol=Aortic Dissection and Aortic Aneurysms Associated with Fluoroquinolones: A Systematic Review and Meta-Analysis|publicació=Am J Med|pàgines=pp: 1449-1457.e9|volum=2017 Des; 130 (12)|pmid= 28739200 |issn= 1555-7162 |doi=10.1016/j.amjmed.2017.06.029|url=http://www.amjmed.com/article/S0002-9343(17)30718-0/fulltext| llengua=anglès|consulta= 2 març 2018|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Lee CC, Lee MT, Chen YS3, Lee SH, ''et al''|títol=Risk of Aortic Dissection and Aortic Aneurysm in Patients Taking Oral Fluoroquinolone|publicació=JAMA Intern Med|pàgines=pp: 1839-1847|volum=2015 Nov; 175 (11)|pmid= 26436523 |issn= 2168-6114 |doi=10.1001/jamainternmed.2015.5389|url=https://jamanetwork.com/journals/jamainternalmedicine/fullarticle/2451282| llengua=anglès|consulta= 2 març 2018|}}</ref>
L'ús perllongat de [[Quinolona|fluoroquinolones]] té un efecte advers sobre el col·lagen i ha estat relacionat amb la gènesi de diverses patologies, com ara les ruptures [[Tendó|tendinoses]] o els [[Despreniment de retina|despreniments de retina]]. L'aorta és un estructura amb una elevada presència de col·lagen tipus I i III i alguns estudis indiquen que, en determinades circumstàncies, l'exposició a dits fàrmacs comporta un risc -baix, però estadísticament significatiu- de desenvolupar un aneurisma aòrtic [[Iatrogènia|iatrogènic]], amb dissecció consegüent o sense ella.<ref>{{ref-publicació|cognom=Singh S, Nautiyal A|títol=Aortic Dissection and Aortic Aneurysms Associated with Fluoroquinolones: A Systematic Review and Meta-Analysis|publicació=Am J Med|pàgines=pp: 1449-1457.e9|volum=2017 Des; 130 (12)|pmid= 28739200 |issn= 1555-7162 |doi=10.1016/j.amjmed.2017.06.029|url=http://www.amjmed.com/article/S0002-9343(17)30718-0/fulltext| llengua=anglès|consulta= 2 març 2018|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Lee CC, Lee MT, Chen YS3, Lee SH, ''et al''|títol=Risk of Aortic Dissection and Aortic Aneurysm in Patients Taking Oral Fluoroquinolone|publicació=JAMA Intern Med|pàgines=pp: 1839-1847|volum=2015 Nov; 175 (11)|pmid= 26436523 |issn= 2168-6114 |doi=10.1001/jamainternmed.2015.5389|url=https://jamanetwork.com/journals/jamainternalmedicine/fullarticle/2451282| llengua=anglès|consulta= 2 març 2018|}}</ref>

La [[síndrome de Marfan]] (SF) és una malaltia multisistèmica originada per una [[Mutació genètica|mutació]] en el gen FBN1, codificador de l'[[elastina]], que altera greument les propietats del [[teixit conjuntiu]] sense predominança de sexe o raça. Les persones amb aquesta síndrome presenten diverses anomalies cardiovasculars. Una de les més serioses és la formació d'aneurismes aòrtics derivats de la degradació de les seves fibres elàstiques (menys nombroses que les existents a les aortes de la població general) i d'uns espais interfibril·lars augmentats, fenòmens que empitjoren amb l'edat i comporten una disminució de la resistència del vas, especialment a la porció toràcica. Alguns autors indiquen que la SF comporta canvis inflamatoris causats per un metabolisme defectuós de l'[[àcid araquidònic]] que coadjuven en el desenvolupament de dilatacions a l'aorta, ja que incrementen l'heterogeneïtat cel·lular i la desestructuració de les fibril·les en dita artèria.<ref>{{ref-publicació|cognom=Soto ME, Guarner-Lans V, Herrera-Morales KY, Pérez-Torres I|títol=Participation of Arachidonic Acid Metabolism in the Aortic Aneurysm Formation in Patients with Marfan Syndrome|publicació=Front Physiol|pàgines=pp: 77|volum=2018 Feb 12; 9|pmid= 29483877 |pmc= 5816394 |doi=10.3389/fphys.2018.00077|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5816394/| llengua=anglès|consulta= 2 març 2018|}}</ref> Malgrat les importants millores aconseguides en el diagnòstic i tractament d'aquests aneurismes, els pacients amb SF tenen uns alts índexs de morbiditat i mortalitat prematura.<ref>{{ref-publicació|cognom=Sulejmani F, Pokutta-Paskaleva A, Ziganshin B, Leshnower B, ''et al''|títol=Biomechanical properties of the thoracic aorta in Marfan patients|publicació=Ann Cardiothorac Surg|pàgines=pp: 610-624|volum=2017 Nov; 6 (6)|pmid= 29270373|pmc=5721111|doi=10.21037/acs.2017.09.12|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5721111/| llengua=anglès|consulta= 2 març 2018|}}</ref> Un 60–80% dels adults afectes de SF acaben desenvolupant una dilatació de l'arrel aòrtica, que modifica la normal fisiologia de la [[vàlvula aòrtica]], desencadena la seva [[Insuficiència aòrtica|insuficiència]] i eixampla progressivament el diàmetre de l'artèria amb el conseqüent risc de dissecció, ruptura i mort.<ref>{{ref-publicació|cognom=Saeyeldin A, Zafar MA, Velasquez CA, Ip K, ''et al''|títol=Natural history of aortic root aneurysms in Marfan syndrome|publicació=Ann Cardiothorac Surg|pàgines=pp: 625–632|volum=2017 Nov; 6 (6)|pmid= 29270374 |pmc= 5721101 |doi=10.21037/acs.2017.11.10|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5721101/| llengua=anglès|consulta= 2 març 2018|}}</ref>


<gallery>
<gallery>

Revisió del 03:43, 3 març 2018

Plantilla:Infotaula malaltiaAneurisma de l'aorta
Imatge de TAC d'un aneurisma aòrtic abdominal
Tipusmalaltia aòrtica, aneurisma, signe clínic i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcirurgia vascular Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Afectaaorta Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11BD50 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10I71
CIM-9441
Recursos externs
OMIM100070
DiseasesDB792
eMedicineemerg/942 med/2783 emerg/27 radio/1 med/3443
MeSHD001014 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0003486, C0265010, C0265012, C0741160, C1305122 i C0265006 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3627 Modifica el valor a Wikidata

Un aneurisma de l'aorta o aneurisma aòrtic és un terme general per a una ampliació (dilatació) de l'aorta fins a més d'1,5 vegades la grandària normal.[1] Si bé la causa d'un aneurisma pot ser multifactorial, el resultat final és una debilitat subjacent a la paret de l'aorta en aquesta ubicació.[2] L'aneurisma pot ocasionalment causar dolor, la qual cosa és un signe de ruptura imminent. Quan es produeix la ruptura, es produeix una hemorràgia interna massiva i, si no és tractada immediatament, el xoc i la mort poden ocórrer en qüestió de minuts a hores.[3]

L'aneurisma aòrtic abdominal afecta preferentment a homes ancians, però les dones presenten un major de ruptura i un pitjor pronòstic postoperatori. Es creu que aquestes diferències són degudes a factors hormonals, ja que afecten a la proporció de col·lagen i fibres elàstiques en l'aorta. L'estrogen incrementa l'existència de col·lagen i disminueix la quantitat d'elàstiques en la paret del vas, mentre que la testosterona provoca l'efecte contrari.[4]

Una causa no infreqüent d'aneurismes aòrtics és la infecció del vas per diferents tipus de microorganismes (aneurismes micòtics), generalment gèrmens oportunistes. S'acostumen a produir en persones amb alteracions del sistema immunitari i/o arterioesclerosi. Sovint els provoquen bacteris, com ara Staphylococcus aureus, Escherichia coli o Salmonel·la enteridis.[5] Rares vegades, però, l'origen és una micosi genuïna. En aquests casos, predominen les infeccions per fongs del gènere Aspergillus.[6] Després d'un traumatisme important es poden desenvolupar aneurismes aòrtics que, eventualment i passat el temps, es compliquen fistulitzant-se amb estructures vasculars adjacents.[7] En general, aquests aneurismes són conseqüència de traumatismes toràcics no penetrants, sovint per desacceleració sobtada en el context d'un accident de trànsit. Aquestes lesions comporten una alta mortalitat durant les hores posteriors al traumatisme. En un 1-2% dels casos, les forces de cisallament produeixen petites disrupcions en la capa intima del vas que passen desapercebudes i ocasionen un aneurisma crònic posttraumàtic a l'aorta, el qual pot evolucionar amb símptomes poc específics (disfonia, dolor al pit o a l'esquena, tos o episodis lleus d'hemoptisi) i ser detectat incidentalment o per una ruptura de l'aneurisma transcorreguts molts anys des de l'accident.[8]

L'ús perllongat de fluoroquinolones té un efecte advers sobre el col·lagen i ha estat relacionat amb la gènesi de diverses patologies, com ara les ruptures tendinoses o els despreniments de retina. L'aorta és un estructura amb una elevada presència de col·lagen tipus I i III i alguns estudis indiquen que, en determinades circumstàncies, l'exposició a dits fàrmacs comporta un risc -baix, però estadísticament significatiu- de desenvolupar un aneurisma aòrtic iatrogènic, amb dissecció consegüent o sense ella.[9][10]

La síndrome de Marfan (SF) és una malaltia multisistèmica originada per una mutació en el gen FBN1, codificador de l'elastina, que altera greument les propietats del teixit conjuntiu sense predominança de sexe o raça. Les persones amb aquesta síndrome presenten diverses anomalies cardiovasculars. Una de les més serioses és la formació d'aneurismes aòrtics derivats de la degradació de les seves fibres elàstiques (menys nombroses que les existents a les aortes de la població general) i d'uns espais interfibril·lars augmentats, fenòmens que empitjoren amb l'edat i comporten una disminució de la resistència del vas, especialment a la porció toràcica. Alguns autors indiquen que la SF comporta canvis inflamatoris causats per un metabolisme defectuós de l'àcid araquidònic que coadjuven en el desenvolupament de dilatacions a l'aorta, ja que incrementen l'heterogeneïtat cel·lular i la desestructuració de les fibril·les en dita artèria.[11] Malgrat les importants millores aconseguides en el diagnòstic i tractament d'aquests aneurismes, els pacients amb SF tenen uns alts índexs de morbiditat i mortalitat prematura.[12] Un 60–80% dels adults afectes de SF acaben desenvolupant una dilatació de l'arrel aòrtica, que modifica la normal fisiologia de la vàlvula aòrtica, desencadena la seva insuficiència i eixampla progressivament el diàmetre de l'artèria amb el conseqüent risc de dissecció, ruptura i mort.[13]

  • Aneurisma aòrtic. Tipus I de Crawford
    Aneurisma aòrtic. Tipus I de Crawford
  • Aneurisma tipus I de Crawford. Detall de la zona de ruptura
    Aneurisma tipus I de Crawford. Detall de la zona de ruptura

Referències

  1. ↑ Johnston KW, Rutherford RB, Tilson MD, Shah DM, Hollier L, Stanley JC «Suggested standards for reporting on arterial aneurysms. Subcommittee on Reporting Standards for Arterial Aneurysms, Ad Hoc Committee on Reporting Standards, Society for Vascular Surgery and North American Chapter, International Society for Cardiovascular Surgery». Journal of Vascular Surgery : Official Publication, the Society for Vascular Surgery [and] International Society for Cardiovascular Surgery, North American Chapter, 13, 3, març 1991, pàg. 452–8. PMID: 1999868.
  2. ↑ Crawford, ES; Crawford, JL; et al «Thoracoabdominal aortic aneurysm: Preoperative and intraoperative factors determining inmediate and long-term results of operation in 605 patients» (en anglès). J Vasc Surg, 1986; 3, pp. 389-404. PMID: 3951025 [Consulta: 20 febrer 2016].
  3. ↑ Criado, FJ «Aortic dissection: a 250-year perspective» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2011; 38 (6), pp. 694-700. PMC: 3233335. PMID: 22199439 [Consulta: 24 febrer 2016].
  4. ↑ Villard, C; Hultgren, R «Abdominal aortic aneurysm: Sex differences» (en anglès). Maturitas, 2018 Mar; 109, pp: 63–69. DOI: 10.1016/j.maturitas.2017.12.012. ISSN: 1381-2858 [Consulta: 4 febrer 2018].
  5. ↑ Jiménez-Hernández, RM; Albarrán-González, C; Arribas-Jiménez, A «Aneurisma micótico del cayado aórtico» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2005 Ag; 58 (8), pp: 993-994. DOI: 10.1157/13078140. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 12 febrer 2018].
  6. ↑ Tihan D, Aksoy M «A real mycotic aneurysm-mycotic aneurysm of the abdominal aorta due to fungal infection» (en anglès). Ulus Cerrahi Derg, 2014 Des 1; 30 (4), pp: 222–224. DOI: 10.5152/UCD.2014.2703. PMC: 4379792. PMID: 25931934 [Consulta: 12 febrer 2018].
  7. ↑ Alexoiu VL, Ou P, Messika-Zeitoun D, Jacob BL, Kirsch M «Post-Traumatic Aortic Arch Aneurysm Complicated by Aorto-Pulmonary Fistula» (en anglès). Aorta (Stamford), 2014 Des 1; 2 (6), pp: 293-295. DOI: 10.12945/j.aorta.2014.14-035. PMC: 4682683. PMID: 26798749 [Consulta: 12 febrer 2018].
  8. ↑ Miller S, Kumar P, Van den Bosch R, Khanafer A «Chronic Thoracic Aortic Aneurysm Presenting 29 Years following Trauma» (en anglès). Case Rep Surg, 2015 Ag; 2015, pp: 470917. DOI: 10.1155/2015/470917. PMC: 4550747. PMID: 26351610 [Consulta: 12 febrer 2018].
  9. ↑ Singh S, Nautiyal A «Aortic Dissection and Aortic Aneurysms Associated with Fluoroquinolones: A Systematic Review and Meta-Analysis» (en anglès). Am J Med, 2017 Des; 130 (12), pp: 1449-1457.e9. DOI: 10.1016/j.amjmed.2017.06.029. ISSN: 1555-7162. PMID: 28739200 [Consulta: 2 març 2018].
  10. ↑ Lee CC, Lee MT, Chen YS3, Lee SH, et al «Risk of Aortic Dissection and Aortic Aneurysm in Patients Taking Oral Fluoroquinolone» (en anglès). JAMA Intern Med, 2015 Nov; 175 (11), pp: 1839-1847. DOI: 10.1001/jamainternmed.2015.5389. ISSN: 2168-6114. PMID: 26436523 [Consulta: 2 març 2018].
  11. ↑ Soto ME, Guarner-Lans V, Herrera-Morales KY, Pérez-Torres I «Participation of Arachidonic Acid Metabolism in the Aortic Aneurysm Formation in Patients with Marfan Syndrome» (en anglès). Front Physiol, 2018 Feb 12; 9, pp: 77. DOI: 10.3389/fphys.2018.00077. PMC: 5816394. PMID: 29483877 [Consulta: 2 març 2018].
  12. ↑ Sulejmani F, Pokutta-Paskaleva A, Ziganshin B, Leshnower B, et al «Biomechanical properties of the thoracic aorta in Marfan patients» (en anglès). Ann Cardiothorac Surg, 2017 Nov; 6 (6), pp: 610-624. DOI: 10.21037/acs.2017.09.12. PMC: 5721111. PMID: 29270373 [Consulta: 2 març 2018].
  13. ↑ Saeyeldin A, Zafar MA, Velasquez CA, Ip K, et al «Natural history of aortic root aneurysms in Marfan syndrome» (en anglès). Ann Cardiothorac Surg, 2017 Nov; 6 (6), pp: 625–632. DOI: 10.21037/acs.2017.11.10. PMC: 5721101. PMID: 29270374 [Consulta: 2 març 2018].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aneurisma de l'aorta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aneurisma_de_l%27aorta&oldid=19710710»