Turacs: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Afegir contingut i referències
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 4: Línia 4:
| autoritat = {{Versaleta|[[René Primevère Lesson|Lesson]]}}, 1828.
| autoritat = {{Versaleta|[[René Primevère Lesson|Lesson]]}}, 1828.
| categoria_subdivisio = [[gènere (biologia)|gèneres]]
| categoria_subdivisio = [[gènere (biologia)|gèneres]]
| subdivisio = *''[[Corythaeola]]''
| subdivisio = [[#Taxonomia|Vegeu el text]]
*''[[Corythaixoides]]''
*''[[Crinifer]]''
*''[[Musophaga]]''
*''[[Ruwenzorornis]]''
*''[[Tauraco]]''
}}
}}

Els '''turacs''' són un grup 23 [[espècie]]s d'[[ocell]]s que formen la [[família (biologia)|família]] dels '''musofàgids''' (''Musophagidae''), que habiten l'[[Àfrica]] Central i Meridional.
Els '''turacs''' són un grup 23 [[espècie]]s d'[[ocell]]s que formen la [[família (biologia)|família]] dels '''musofàgids''' (Musophagidae), que habiten l'[[Àfrica]] Central i Meridional.

== Morfologia ==
== Morfologia ==
* Són semi-[[zigodàctil]]s, ja que el quart dit, pot fer pinça, tant cap avant com cap arrere. Sovint tenen crestes prominents i llargues cues.
* Són semi-[[zigodàctil]]s, ja que el quart dit, pot fer pinça, tant cap avant com cap arrere. Sovint tenen crestes prominents i llargues cues.
* Fan 35 -75 de llargària i 230 – 950 g de pes.
* Fan 35 -75 de llargària i 230 – 950 g de pes.
Plomatje verd fosc brillant amb taques roges a les ales i cresta; també gris o blavós. Escàs [[dimorfisme sexual]].
Plomatje verd fosc brillant amb taques roges a les ales i cresta; també gris o blavós. Escàs [[dimorfisme sexual]]. Moltes espècies són molt sorolloses.

Moltes espècies són molt sorolloses.
== Reproducció ==
== Reproducció ==
Construeixen grans nius als arbres, on ponen 2 – 3 ous blancs brillants: També blau o verd pàl·lid. Coven els ous 21 - 24 dies i romanen al niu 10 – 12 dies. Els joves naixen amb els ulls oberts.
Construeixen grans nius als arbres, on ponen 2 – 3 ous blancs brillants: També blau o verd pàl·lid. Coven els ous 21 - 24 dies i romanen al niu 10 – 12 dies. Els joves naixen amb els ulls oberts.

== Hàbitat i distribució ==
== Hàbitat i distribució ==
Els musofàgids són aus en general forestals que viuen en boscos perennes, valls boscosos i també sabanes, endèmiques de la zona etiòpica. Són aus gregàries i sedentàries.
Els musofàgids són aus en general forestals que viuen en boscos perennes, valls boscosos i també sabanes, endèmiques de la zona etiòpica. Són aus gregàries i sedentàries.

== Alimentació ==
== Alimentació ==
S'alimenten principalment de fruites, i també de fulles, brots i flors;també ocasionalment d'[[insecte]]s, [[Gastropoda|caragols]] i [[llimac]]s.
S'alimenten principalment de fruites, i també de fulles, brots i flors;també ocasionalment d'[[insecte]]s, [[Gastropoda|caragols]] i [[llimac]]s.

== Taxonomia ==
== Taxonomia ==
Tradicionalment aquest grup s'ha classificat entre els [[cuculiforme]]s, però en la [[taxonomia de Sibley-Ahlquist]] ja apareixia en el seu propi ordre, els '''musofagiformes''' (Musophagiformes). També es va proposar enllaçar l'[[hoatzín]] amb la resta d'espècies vivents,<ref>{{cite journal | last1 = Hughes | first1 = Janice M. | last2 = Baker | first2 = Allan J. | year = 1999 | title = Phylogenetic relationships of the enigmatic hoatzin (''Opisthocomus hoazin'') resolved using mitochondrial and nuclear gene sequences | url = http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/reprint/16/9/1300.pdf | format = PDF | journal = Molecular Biology and Evolution | volume = 16 | issue = 9| pages = 1300–1307 | doi=10.1093/oxfordjournals.molbev.a026220 | pmid=10486983 |language=anglès}}</ref>, encara que més tard es va rebutjar.<ref>{{cite journal | last1 = Sorenson | first1 = Michael D. | last2 = Oneal | first2 = Elen | last3 = García-Moreno | first3 = Jaime | last4 = Mindell | first4 = David P. | year = 2003 | title = More Taxa, More Characters: The Hoatzin Problem is Still Unresolved | url = | journal = Molecular Biology and Evolution | volume = 20 | issue = 9| pages = 1484–1499 | doi = 10.1093/molbev/msg157 | pmid=12777516 |language=anglès}}</ref>Els anàlisis genètics recents donen suport a conservar l'ordre dels musofagiformes.<ref name=Ericson>{{cite journal | last1 = Ericson | first1 = P.G.P. | display-authors = 1 | last2 = et al | year = 2006 | title = Diversification of Neoaves: integration of molecular sequence data and fossils | url = http://biology-web.nmsu.edu/houde/Ericson_et_al_2006.pdf | format = PDF | journal = [[Biology Letters]] | volume = 2 | issue = 4| pages = 543–547 | doi=10.1098/rsbl.2006.0523 | pmid=17148284 | pmc=1834003 |language=anglès}}</ref><ref name=Hackett>{{cite journal | last1 = Hackett | first1 = S.J. | display-authors = etal | year = 2008 | title = A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History | url = | journal = Science | volume = 320 | issue = 5884| pages = 1763–1768 | doi=10.1126/science.1157704 | pmid=18583609 |language=anglès}}</ref><ref name=Jarvis2014>{{cite journal | last1 = Jarvis | first1 = E.D. | display-authors = etal | year = 2014 | title = Whole-genome analyses resolve early branches in the tree of life of modern birds | url = http://www.sciencemag.org/content/346/6215/1320.abstract | journal = Science | volume = 346 | issue = 6215| pages = 1320–1331 | doi=10.1126/science.1253451 | pmid=25504713 | pmc=4405904 |language=anglès}}</ref>
Tradicionalment aquest grup s'ha classificat entre els [[cuculiforme]]s, però en la [[taxonomia de Sibley-Ahlquist]] ja apareixia en el seu propi ordre, els '''musofagiformes''' (''Musophagiformes''). La classificació de la COI manté el mateix criteri. Altres autors l'han vinculat a l'[[hoatzín]]. Segons la classificació del HBC Alive 2017, aquesta família conté 7 gèneres amb 24 espècies:
*Gènere '''[[Corythaeola]]''', amb una espècie: '''[[turac gegant]]''' (''[[Corythaeola cristata]]'').
*Gènere '''[[Criniferoides]]''', amb una espècie: '''[[turac ventreblanc]]''' (''[[Criniferoides leucogaster]]'').
*Gènere '''[[Crinifer]]''', amb dues espècies.
*Gènere '''[[Corythaixoides]]''', amb tres espècies.
*Gènere '''[[Gallirex]]''', amb dues espècies.
*Gènere '''[[Tauraco]]''', amb 13 espècies.
*Gènere '''[[Musophaga]]''', amb dues espècies.


La classificació de la COI manté el mateix criteri. Segons la classificació del HBC Alive 2017, aquesta família conté 7 gèneres amb 24 espècies:
{{commonscat}}
* ''[[Corythaeola]]'' , amb una espècie: '''[[turac gegant]]'''.
* ''[[Corythaixoides]]'', amb tres espècies.
* ''[[Crinifer]]'', amb dues espècies.
* ''[[Criniferoides]]'', amb una espècie: '''[[turac ventreblanc]]'''.
* ''[[Gallirex]]'', amb dues espècies.
* ''[[Musophaga]]'', amb dues espècies.
* ''[[Tauraco]]'', amb 13 espècies.


== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.touracos.org International Touraco Society]
*[http://ibc.lynxeds.com/family/turacos-musophagidae Turaco videos on the Internet Bird Collection]

{{commonscat}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
[[Categoria:Turacs| ]]
[[Categoria:Turacs| ]]

Revisió del 18:16, 20 març 2018

Infotaula d'ésser viuTuracs
Musophagidae Modifica el valor a Wikidata

Turac de ventre blanc (Corythaixoides leucogaster)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreMusophagiformes
FamíliaMusophagidae Modifica el valor a Wikidata
Lesson, 1828.
gèneres
Vegeu el text

Els turacs són un grup 23 espècies d'ocells que formen la família dels musofàgids (Musophagidae), que habiten l'Àfrica Central i Meridional.

Morfologia

  • Són semi-zigodàctils, ja que el quart dit, pot fer pinça, tant cap avant com cap arrere. Sovint tenen crestes prominents i llargues cues.
  • Fan 35 -75 de llargària i 230 – 950 g de pes.

Plomatje verd fosc brillant amb taques roges a les ales i cresta; també gris o blavós. Escàs dimorfisme sexual. Moltes espècies són molt sorolloses.

Reproducció

Construeixen grans nius als arbres, on ponen 2 – 3 ous blancs brillants: També blau o verd pàl·lid. Coven els ous 21 - 24 dies i romanen al niu 10 – 12 dies. Els joves naixen amb els ulls oberts.

Hàbitat i distribució

Els musofàgids són aus en general forestals que viuen en boscos perennes, valls boscosos i també sabanes, endèmiques de la zona etiòpica. Són aus gregàries i sedentàries.

Alimentació

S'alimenten principalment de fruites, i també de fulles, brots i flors;també ocasionalment d'insectes, caragols i llimacs.

Taxonomia

Tradicionalment aquest grup s'ha classificat entre els cuculiformes, però en la taxonomia de Sibley-Ahlquist ja apareixia en el seu propi ordre, els musofagiformes (Musophagiformes). També es va proposar enllaçar l'hoatzín amb la resta d'espècies vivents,[1], encara que més tard es va rebutjar.[2]Els anàlisis genètics recents donen suport a conservar l'ordre dels musofagiformes.[3][4][5]

La classificació de la COI manté el mateix criteri. Segons la classificació del HBC Alive 2017, aquesta família conté 7 gèneres amb 24 espècies:

Referències

  1. Hughes, Janice M.; Baker, Allan J. «Phylogenetic relationships of the enigmatic hoatzin (Opisthocomus hoazin) resolved using mitochondrial and nuclear gene sequences» (PDF) (en anglès). Molecular Biology and Evolution, vol. 16, 9, 1999, pàg. 1300–1307. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a026220. PMID: 10486983.
  2. Sorenson, Michael D.; Oneal, Elen; García-Moreno, Jaime; Mindell, David P. «More Taxa, More Characters: The Hoatzin Problem is Still Unresolved» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, vol. 20, 9, 2003, pàg. 1484–1499. DOI: 10.1093/molbev/msg157. PMID: 12777516.
  3. Ericson, P.G.P.; et al «Diversification of Neoaves: integration of molecular sequence data and fossils» (PDF) (en anglès). Biology Letters, vol. 2, 4, 2006, pàg. 543–547. DOI: 10.1098/rsbl.2006.0523. PMC: 1834003. PMID: 17148284.
  4. Hackett, S.J. «A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History» (en anglès). Science, vol. 320, 5884, 2008, pàg. 1763–1768. DOI: 10.1126/science.1157704. PMID: 18583609.
  5. Jarvis, E.D. «Whole-genome analyses resolve early branches in the tree of life of modern birds» (en anglès). Science, vol. 346, 6215, 2014, pàg. 1320–1331. DOI: 10.1126/science.1253451. PMC: 4405904. PMID: 25504713.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turacs