Aeromonas hydrophila: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 37: Línia 37:
El sistema de secreció de tipus III es troba principalment en aïllats clínics, actua com una agulla que injecta els factors de patogenicitat en l’hoste, es un factor de virulència molt important en diferents espècies de ''Aeromonas spp,'' per tant es pot utilitzar com a vacuna desactivant una de les subunitats del sistema.
El sistema de secreció de tipus III es troba principalment en aïllats clínics, actua com una agulla que injecta els factors de patogenicitat en l’hoste, es un factor de virulència molt important en diferents espècies de ''Aeromonas spp,'' per tant es pot utilitzar com a vacuna desactivant una de les subunitats del sistema.


El sistema de secreció de tipus VI actua com la cua d’un bacteriòfag i permet la injecció dels factors de patogenicitat en la cèl·lula hoste, està conformat per proteïnes tipus VrgG i Hcp que actuen com a proteïnes estructurals o com a formadores de porus antimicrobial un cop han estat secretades.
El sistema de secreció de tipus VI actua com la cua d’un bacteriòfag i permet la injecció dels factors de patogenicitat en la cèl·lula hoste, està conformat per proteïnes tipus VrgG i Hcp que actuen com a proteïnes estructurals o com a formadores de porus antimicrobial un cop han estat secretades.<ref>{{Ref-publicació|article=Virulence Factors of Aeromonas hydrophila: In the Wake of Reclassification|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4997093/|publicació=Frontiers in Microbiology|data=2016-08-25|issn=1664-302X|pmc=4997093|pmid=27610107|volum=7|doi=10.3389/fmicb.2016.01337|nom=Cody R.|cognom=Rasmussen-Ivey|nom2=Maria J.|cognom2=Figueras|nom3=Donald|cognom3=McGarey|nom4=Mark R.|cognom4=Liles}}</ref>


<br />
<br />

Revisió del 10:31, 13 nov 2019

Infotaula d'ésser viuAeromonas hydrophila Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseGammaproteobacteria
OrdreAeromonadales
FamíliaAeromonadaceae
GènereAeromonas
EspècieAeromonas hydrophila Modifica el valor a Wikidata
* (Chester, 1901)
  • Stanier, 1943
Nomenclatura
Sinònims
  • Bacillus hydrophilus fuscus (Sanarelli 1871)
  • Bacillus hydrophilus (Chester 1901)
  • Proteus hydrophilus (Chester 1901) Bergey et al. 1923
  • Bacterium hydrophilum (Chester 1901) Weldin and Levine 1923
  • Pseudomonas hydrophila (Chester 1901) Breed et al. 1948

Aeromonas hydrophila és un eubacteri heteròtrof gramnegatiu mesòfil. Es considera un patogen emergent responsable de diverses infeccions en humans, inclús pot ser patogen d’animals aquàtics, concretament en peixos.[1] Està ampliament distribuït en ambients aqüàtics[2], com en aigües residuals o aigua potable.

Característiques

Aeromonas hydrophila és un bacil gramnegatiu amb les vores arrodonides, que sol fer entre 0,3 i 1 micròmetre d'ample i entre 1 i 3 micròmetres de llarg. No forma endòspores i pot prosperar en aigües tan fredes com 4 °C. Aquests bacteris es mouen per mitjà de flagels polars.

Patogènia

Aeromonas hydrophila és considerat un patogen primari i oportunista d’animals aquàtics i terrestres, incloent humans. Aquesta espècie és un important agent causant de malalties en peixos d’aigua dolça i ambients calents, provocant una septicemia hemorragica similar a la que causa altres bacteris gramnegatius i causant una significativa pèrdua econòmica. En humans la manifestació clinica de la infecció per aquest patogen té un rang que va des de gastrointeritis fins infeccions extraintestinals com poden ser infeccions de la pell, meningitis i septicemia. Malgrat l’augment de la recerca en els últims anys, el coneixement que hi ha sobre el mecanisme emprat per A. hydrophila en el desenvolupament de la septicemia encara és limitat. Per causar septicemia, els bacteris han d’evadir la resposta immunològica innata i mantenir un cert nivell de bacterièmia.

S’ha suggerit que hi ha molts productes extracel·lulars que contribueixen a la patogenesis, incloent b-hemolisines, aerolisines, lipases extracel·lulars, enterotoxines citolitique, toxines hemolitiques, proteases extracel·lulars i adhesines. La majoria d’hemolisines produïdes per aquest bacteri estan relacionades amb l’aerolisina i la hemolisina HlyA-like de Vibrio cholerae. S’ha hipotetitzat que totes les toxines son similars en estructura molecular a la aerolisina.

Patogènia en peixos

Factors de patogenicitat

Els brots d'Aeromonas hydrophila es donen quan hi han canvis de susceptibilitat per part dels hostes degut a canvis en el medi extern, els factors de patogenicitat produits són principalment citotoxines i hemolisines.

El microorganisme creix òptimament a temperatures de 28ºC, cosa que s’ha observat en aïllats ambientals, mentre que al observar aïllats clínics es veu que creix a temperatures òptimes més elevades, i que a partir de 37ºC comença a produir factors de virulència. La producció de factors de patogenicitat també està regulada pel quòrum sensing, que també influeix en la densitat cel·lular.

Un altre factor de patogenicitat és el flagel lateral d’Aeromonas hydrophila, quan hi ha una expressió constitutiva del flagel polar s’activa la expressió d’un flagel lateral que actua com a superfície de contacte i generador de viscositat.

També s’ha parlat d’una regulació dels factors de patogenicitat mitjançant conversió lisogènica, tot i així no hi ha informació empírica per corroborar aquest fet.


Sistemes de secreció:

El sistema de secreció de tipus II éstà molt conservat i que es troba en tots els membres coneguts d’Aeromonas hydrophila i és el que secreta el factor de patogenicitat més potent de tots, la enterotoxina citotòxica aerolisina (aerolysin-related citotoxic enterotoxin). A més d’aquesta toxina secreta altres factors de patogenicitat com aerolisines, amilases, DNAses i proteases.

El sistema de secreció de tipus III es troba principalment en aïllats clínics, actua com una agulla que injecta els factors de patogenicitat en l’hoste, es un factor de virulència molt important en diferents espècies de Aeromonas spp, per tant es pot utilitzar com a vacuna desactivant una de les subunitats del sistema.

El sistema de secreció de tipus VI actua com la cua d’un bacteriòfag i permet la injecció dels factors de patogenicitat en la cèl·lula hoste, està conformat per proteïnes tipus VrgG i Hcp que actuen com a proteïnes estructurals o com a formadores de porus antimicrobial un cop han estat secretades.[3]


Tractament

Tractament en peixos

Aeromonas hydrophila en els aliments

A. hydrophila es troba en un rang ampli d’aliments predominant en els vegetals però també en productes càrnics, llet, peixos i marisc. En aliments pasteuritzats es redueix la seva incidència però encara hi son presents. No obstant, el major resevori d’ A. hydrophila és l’aigua.

La resistència a la calor d’A. hydrophila és baixa, de manera que es pot eliminar fàcilment en aliments que requereixen cocció. També és susceptible a desinfectants com el clor, que es pot utilitzar pel tractament d’aigües. Tot i això, es pot trobar el microorganisme un cop tractada l’aigua, això pot venir donat per una alta concentració de microorganismes o de matèria orgànica que inactivarien el clor.[4]

Referències

  1. Citterio, Barbara; Biavasco, Francesca «Aeromonas hydrophila virulence». Virulence, 6, 5, 09-06-2015, pàg. 417–418. DOI: 10.1080/21505594.2015.1058479. ISSN: 2150-5594. PMC: 4601520. PMID: 26055576.
  2. Ji, Yachan; Li, Jinquan; Qin, Zhendong; Li, Aihua; Gu, Zemao «Contribution of nuclease to the pathogenesis of Aeromonas hydrophila». Virulence, 6, 5, 24-06-2015, pàg. 515–522. DOI: 10.1080/21505594.2015.1049806. ISSN: 2150-5594.
  3. Rasmussen-Ivey, Cody R.; Figueras, Maria J.; McGarey, Donald; Liles, Mark R. «Virulence Factors of Aeromonas hydrophila: In the Wake of Reclassification». Frontiers in Microbiology, 7, 25-08-2016. DOI: 10.3389/fmicb.2016.01337. ISSN: 1664-302X. PMC: 4997093. PMID: 27610107.
  4. Doyle, Michael P., 1949- editor. Diez-Gonzalez, Francisco, 1961- editor. Hill, Colin, PhD, editor.. Food microbiology : fundamentals and frontiers. ISBN 9781555819972. 
  • Fulton, MacDonald. "The Bacterium Aeromonas hydrophila from Lizards of the genus Anolis in Puertoha modificat les seves temperatures òptimes per a poder produir els factors de virulència a les temperatures naturals del seu hoste. En els aïllats ambientals s'ha observat que la temperatura òptima de creixement és de 28ºC mentre que en els aïllats clínics pot créixer de manera òptima a temperatures encara més elevades i produir factors de patogenicitat quan es troba a 37ºC. Rico". Louisiana State University Medical Center, Nova Orleans.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeromonas hydrophila