Quatre corsers afganesos: diferència entre les revisions
Creada per traducció de la pàgina «Quatre Coursiers afghans» |
(Cap diferència)
|
Revisió del 18:32, 24 nov 2019
  | |
| Tipus | sèrie pictòrica |
|---|---|
| Creador | Giuseppe Castiglione |
| Creació | 1763 |
| Mètode de fabricació | Peinture sur rouleau horizontal |
| Mida | 40,7 ( ) × 297,1 ( ) cm |
| Propietat de | Museu Nacional del Palau Qianlong (1764–) |
| Col·lecció | Museu Nacional del Palau (districte de Shilin) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 故畫001049N000000000 |
Quatre Corsers afganesos és una sèrie de quatre retrats de cavalls afganesos oferts l'any 1763 a l'emperador Qianlong, i pintats sobre un rotlle de seda pel missioner jesuïta milanès Giuseppe Castiglione (àlies Lang Shinin en pinyin), durant la seva estada a la cort. Aquestes pintures, manades poc abans de la mort de Castiglione, presenten informacions detallades sobre cadascun dels cavalls, en quatre llengües : uigur, xinès, manxú i mongol. Són d'ara endavant conservades al Museu Nacional del Palau, a Taïwan.
Context
L'estat afganès de l'època se situava al nord de l'Afganistan modern, al sud-oest de la província de Badakhshan. Constituia l'estat vassall més a l'oest als confins musulmans de l'Imperi Qing. En el transcurs del dotzè mes lunar de la 28e any del regnat de l'emperador Qianlong, es a dir l'any 1763[2], Ahmad Shah Durrānī pagaria el seu tribut enviant quatre excel·lents cavalls[2]. Enviaria també un emissari presentar-li un certificat diplomàtic en pa d'or. Hi contenia la informació d'aquest donatiu de cavalls de pura raça, i a continuació hi incorporava una cançó amb el títol de « Quatre corcers afganesos ».[1] Amb tot, va fracassar en la seva missió de deixar una bona impressió a l'emperador. En aquella època, l'imperi Qing era una entitat política multiètnica.[2]
L'any 1762, l'emperador Qianlong, llavors major de 50 anys, va encarregar a Castiglione, que en tenia 74, el retrat dels quatre cavalls que els seus vassalls afganesos venien a oferir-li És possible que l'emperador hagués estat influit per la pintura dels Cinc cavalls ofertats en tribut realitzat per Li Gonglin[3]. Es va tractar d'una de les obres finals de Castiglione, i del seu últim retrat conegut sobre cavalls.[4]
Descripció
Les pintures de Giuseppe Castiglione mostren els cossos dels cavalls en cos ple, i les seves crins son d'un color diferent del cos.[1] Els representava sota diferents angles, suggerint un moviment gràcies a l'aixecament de les seves potes[4] També hi indica una font de llum per atenuar els tons, i donar així als cavalls un efecte volumètric
Els cavalls representats són d'un model més fi, més estilitzats i menys voluminosos que els de la sèrie de les Deu corsers[4].
Aquestes pintures comporten inscripcions en xinès, manxú, mongol i en uigur, indicant el nom, l'alçada i la longitud de cadascun[2]. Les inscripcions van ser preses individualment, i sembla que no son més que traduccions les unes de les altres[7]. Tanmateix, no donen les mateixes informacions i són en estreta interacció[7]. Les inscripcions en uigur no van estar traduïdes fins l'any 2013[2].
Chaoercong
Blanc i negre excessiu »
Aquest cavall, que és el primer que aparèix quan es desenrotlla el rotllo, marxa cap a la dreta i presenta un pelatge de color gris canós[4].
Laiyuanlua
Bai molt extens »
Aquest cavall és representat en el tres-quart posterior, girat cap a la dreta, i porta un pelatge roig cremat.[4]
Yuekulai
Cavall lluna de set chi »
Aquest cavall camina cap a l'esquerra va ser pintat de color groc, potser amb un pelatge palomino[4]. El seu membre anterior esquerre és veu molt aixecat
El nom del cavall Yuekulai, ha estat objecte d'interpretacions i de traduccions. Yueku és emprat als textos en xinès clàssic per designar el lloc on es troba la lluna, o be a la llum de la lluna[7]. Lai designa un cavall de set chi d'alt[7].
La inscripció en mandchou és argatu sirha. Argatu designa un cérvol o un cabirol mascle, i sirha és una variant de sirga, que designan un color roig-bru en els cavalls i els cèrvids.[7]. La referència al cérvol és pot comprendre probablement com una referència al color de pelatge pàlid del mascle[7]. La paraula sirga sembla referir-se a un color clar[7].
Lingkunbai
Blanc gelat »
Representat de cara, aquest cavall és de pelatge gris[4].
Anàlisi
Aquestes pintures i el text que els acompanyen subratllen la situació de l'estat afganès com vassall de l'imperi Qing.[1] Els cavalls representats no tenen sexe indentificable, el que Jean-Louis Gouraud atribueix a la pudor de Castiglione, que ha rebut una educació jesuïta.[4] Les crins i les mitge dels membres d'aquests cavalls semblen tenyits amb henna, la qual cosa sembla coherent amb la tradició afganesa, índia i persa.
Recorregut de les pintures
Aquestes quatre pintures es consideren com la una de les obres més famoses de Castiglione[2] Són conservades al Museu Nacional del Palau a República de la Xina[5].
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «郎世寧 畫 愛烏罕 四 駿». cityu.edu.hk. [Consulta: 8 novembre 2018]..
- ↑ 2,0 2,1 L. J. Newby. The Empire And the Khanate: A Political History of Qing Relations With Khoqand C1760-1860. 16 de Brill's Inner Asian Library. BRILL, 2005, p. 35. ISBN 9004145508..
- ↑ Anna Grasskamp et Monica Juneja. EurAsian Matters: China, Europe, and the Transcultural Object, 1600-1800. Springer, 2018, p. 164 (Transcultural Research – Heidelberg Studies on Asia and Europe in a Global Context). ISBN 3319756419..
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Jean-Louis Gouraud, « Jésuite italien et peintre chinois » dans Cartier 2004.
- ↑ Jos Gommans. The Indian Frontier: Horse and Warband in the Making of Empires. Routledge, 2017. ISBN 1351363565..
Bibliografia
- Luo Ai-li (en anglès) The National Palace Museum Research Quarterly, 30, 4, 2013.
- Cécile Beurdeley et Michel Beurdeley. Giuseppe Castiglione: a Jesuit painter at the court of the Chinese emperors. C.E. Tuttle Co., 1971, p. 204. ISBN 0804809879.
- Cartier, Michel. Giuseppe Castiglione dit Lang Shining (1688-1766). Éditions Favre, 2004 (Grande écurie de Versaille)..
- Schäfer, Dagmar. Animals Through Chinese History. Cambridge University Press, 2018, p. 284. ISBN 1108428150.