Classe intel·ligent

Les noves formes de treballar i d’apropar-se al coneixement que tenim al segle XXI venen influides per la irrupció d’Internet i les Tecnologies de la informació i la comunicació. Això fa que les escoles hagin de repensar la forma d’aprendre i treballar quines habilitats són necessàries per afavorir aquest aprenentatge. D’aquesta necessitat neix un recull d’habilitats comunment conegudes com les habilitats per al segle XXI. Però aquest canvi de paradigma educatiu no només fa referència a metodologies sinó que fa que s’hagi de pensar com és l’entorn on es produeixen els aprenentatges de forma que modifiqui el paper dels docents, les relacions entre l’alumnat, les tasques a realitzar, la forma d’avaluar i els mitjans que tenen disponibles.

D’aquesta concepte sorgeix el terme classe intel·ligent (smart classroom en anglès), són aules amb unes característiques determinades nascudes d’aquest plantejament pedagògic. Aquests espais estan dotats d’un ventall de tecnologies educatives i connexió a Internet on l’alumnat serà l’artífex del seu propi aprenentatge i el professorat es convertirà en un guia. Pearlman (2010) proposa que aquesta nova forma d’entendre els espais d’aprenentatge sigui el final d’un procés que comenci per repensar l’aprenentatge i les habilitats necessàries, la pedagogia i el currículum, la forma d’avaluar i la tecnologia necessària per fer-ho. I quan s’ha fet tot això, es poden veure com han de ser els entorns on es produeixi aquest aprenentatge.

 El concepte està en constant evolució. Hi ha experiències i recerca arreu del món on pedagogs, tecnòlegs i arquitectes treballen plegats per tal de donar resposta a les necessitats que es plantegen a les aules. A Catalunya hi ha una recerca sobre aquest tema impulsada per un equip interuniversitari i on participen diferents centres educatius del país.

Definició

És un concepte encara en procés de definició i diferents autors han donat la seva pròpia versió. Una de les més actuals és la de Li, Kong i Chen (2015) els quals van proposar que una Smart Classroom és un espai d’aprenentatge que té accés a un o més recursos digitals que ofereixen una guia d’aprenentatge, ferramentes de suport, consells i recomanacions en el lloc, moment i de la forma adequada.

Les classes intel·ligents tenen la finalitat d’avaluar i millorar l’organització i l’estructura de l’aula educativa, els espais que la conformen i els recursos que s’utilitzen posant especial atenció a les TIC. A més, pretén desenvolupar les condicions, dinàmiques i metodologies més innovadores donat el nou context educatiu. Aquestes aules creen un ambient d’aprenentatge visual, auditiu i interactiu; utilitzant avenços organitzatius, metodològics i tecnològics on s’enriqueix el contingut acadèmic dels estudiants. En aquest sentit persegueix la creació d’un sistema educatiu en el qual l'alumne és el responsable del seu aprenentatge.

  A més, l'ensenyament col·laboratiu ofereix un ambient en el qual el professor implica els alumnes a reflexionar sobre les seves accions i poder tenir un impacte actiu. L'ensenyament col·laboratiu promou la intervenció dinàmica dels alumnes en l'educació tant a nivell personal com en grups. En aquestes aules intel·ligents, cada estudiant es retroalimenta dels altres companys fomentant la participació.

  L'horitzó que les noves tecnologies ofereixen una sèrie de propostes significatives i, ja que permet obrir l'aula a tota mena de coneixements, estendre l'aprenentatge col·laboratiu més enllà dels límits físics de l'aula.

Evolució

La primera aproximació al que podria ser una definició de terme “smart” en educació, va ser la proposada per Ronghuai Huang i Junfeng Yang (2012) que van argumentar que la inserció dels recursos digitals a l’aula havia de fer un pas al front per oferir un aprenentatge fàcil, compromès i efectiu.

Spector (2014) va afirmar que un lloc d’aprenentatge es pot denominar smart quan es fa ús de tecnologies adaptatives i està dissenyat per influir capacitats i característiques innovadores que milloren l’educació.

Posteriorment, es va introduir el terme Smart Learning Environment o SLE com a sinònim al que Tikhomirov et altri (2015) va nombrar com Smart Education, ja que es considera que un SLE no parla d’un lloc específic, sinó que “ambient” fa referència a l'espai on es troba qui està aprenent, no exclusivament a l'aula física de l’escola.

Per últim, destaca la relació que dels termes Smart Classroom i Open Classroom. Les Open Classroom es porten a la pràctica des dels anys 60 i les podem definir com aules amb una distribució diferent, les quals cedeixen els espais centrals a l'alumnat. Són flexibles i adaptables. El concepte de comunitat d’aprenentatge pren força, ja que allò que es busca és una major implicació de l'alumnat i una millor relació entre ells.

Una Smart Classroom és, per tant, la versió del segle XXI d’aquest concepte incloent la participació de la tecnologia. Aquest fet permet obrir l’aula a tot tipus de coneixements i estendre l’aprenentatge col·laboratiu més enllà dels límits físic de l’aula. (Campos, 2018)

Objectius

El que es pretén amb la incorporació d’una aula intel·ligent és aconseguir un espai que proveïsca tant als docents com a l'alumnat amb les millors condicions per aconseguir un aprenentatge eficient i satisfactori.

Alguns dels principals objectius esmentats per Felipe Segovia són:

• Oferir ambients enriquits: lloc, temps, mètodes i eines.
• Canviar l'ensenyament unidireccional.
• Propiciar la construcció del significat d'allò que s'apren.
• Facilitar l'aprendre a aprendre.
• Assegurar l'aprenentatge autoregulat i autònom.
• Procurar les transferències dels aprenentatges a altres matèries i a la vida real.
• Promoure el desenvolupament de la intel·ligència.

Característiques

Hi ha 4 característiques que fan que una aula sigui smart:

1. Una classe smart és rica en tecnologia, en tant que combina ambients d’aprenentatge físics i virtuals i permet ajustar els paràmetres ambientals, com la llum i la temperatura de forma automàtica.
2. Una classe smart pot proporcionar continguts, interaccions de suport i eines d’aprenentatge constructiu per a tot tipus d’ensenyament i activitats d’aprenentatge La classe smart afavoreix un aprenentatge centrat en l’estudiant, que té accés a un suport adaptat en la seva formació perquè aquest desenvolupi un paper actiu.
3. La classe smart permet emmagatzemar, recol·lectar, computeritzar i analitzar la gran quantitat de dades estretes de l'alumnat per prendre les decisions pedagògiques més adequades.
4. La classe smart és un ambient d’aprenentatge obert que garanteix a l'alumnat un autèntic context d’aprenentatge. Això pot estimular la seva motivació , la seva creativitat i proporcionar als estudiants una experiència pràctica d’aprenentatge.

D’altra banda, una classe intel·ligent també es caracteritza per:

• Un disseny arquitectònic de l’aula basat en la ergonomia, comoditat i flexibilitat.
• Objectes digitals d’aprenentatge integrats de forma fluïda i interconnectada.
• Ús de metodologies pedagògiques innovadores que aprofiten l’espai i les TIC

Funcionament de les Smart Classroom

  Aquestes aules d’aprenentatge són amb molta llum natural i una organització no tradicional del mobiliari. Aquesta organització permet modificar ràpidament l’organització de taules i cadires segons el tipus de tasca que es duga a terme.  L’alumnat manté un to de veu baix que aporta un sentiment de benestar extra. A més a més, no hi ha molts estímuls visuals perquè segons els investigadors provoquen una contaminació visual i que les classes no siguen acollidores. La tecnologia té un paper funcional i invisible, ja que sols s’utilitza quan cal.

Principis

Bautista y Borges (2013), van establir els principis en què ha de basar-se una classe intel·ligent. Aquests són:

• Flexibilitat de l'organització espacial: ens referim a una distribució que facilite canviar les agrupacions de l’alumnat per fomentar un aprenentatge cooperatiu.
• Adaptabilitat: l’espai pot adaptar-se a cada moment i cada aula.
• Comoditat: han de incloure’s elements per realitzar diferents activitats amb comoditat: sofàs i coixins per llegir o escoltar música, per exemple.
• Multiplicitat: fa referència a l'ús de diversos tipus d'estímuls i recursos.
• Connectivitat: tant dins com fora de l’aula.
• Personalització: les classes intel·ligents permeten crear espais personalitzats d’aprenentatge entre els docents i l’alumnat.
• Ordre i organització: aquest un principi fonamental, és important  crear una disposició ordenada dels espais i recursos perquè siguin adequats per a totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es duran a terme.
• Apertura: ací cal tenir en compte l'aprenentatge que té lloc tant dins de l’aula (de manera més tradicional) i el que ocorre virtualment. Per això cal tenir en consideració que a les classes intel·ligents els temps d’aprenentatge poden anar més enllà de les aules i dels horaris assignats.
• Seguretat: ens referim a estar segurs en l’accés a la informació en Internet.

Components

Bautista y Borges (2013), van establir els principis en què ha de basar-se una classe intel·ligent. Aquests són:

• Flexibilitat de l'organització espacial: ens referim a una distribució que facilite canviar les agrupacions de l’alumnat per fomentar un aprenentatge cooperatiu.
• Adaptabilitat: l’espai pot adaptar-se a cada moment i cada aula. Aquest espai, ha de permetre atendre la diversitat i afavorir la inclusió.
• Comoditat: han de incloure’s elements per realitzar diferents activitats amb comoditat: sofàs i coixins per llegir o escoltar música, per exemple.
• Multiplicitat: fa referència a l'ús de diversos tipus d'estímuls i recursos. Cal que sigui un espai on l’alumne tingui accés a diferents fonts d’informació.
• Connectivitat: l’espai ha de disposar d’una connexió a Internet sense fils i de qualitat, que permeti aprofitar al màxim el potencial dels dispositius mòbils tant dins com fora de l’aula.
• Personalització: les classes intel·ligents permeten crear espais personalitzats d’aprenentatge entre els docents i l’alumnat. És important que alumnes i professors tinguin un elevat sentiment de pertinença a l’espai i les seves dinàmiques.
• Ordre i organització: aquest un principi fonamental, és important crear una disposició ordenada dels espais i recursos perquè siguin adequats per a totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es duran a terme.
• Apertura: ací cal tenir en compte l'aprenentatge que té lloc tant dins de l’aula (de manera més tradicional) i el que ocorre virtualment. Per això cal tenir en consideració que a les classes intel·ligents els temps d’aprenentatge poden anar més enllà de les aules i dels horaris assignats.
• Seguretat: ens referim a estar segurs en l’accés a la informació en Internet. També és necessari que la configuració de l’espai ajudi a evitar accidents físics.

Bautista i Borges (2019) van afegir més tard un desè principi a la seva llista:

Sostenibilitat:

• Sostenibilitat: els elements que formen una classe intel·ligent han de ser respectuosos amb el medi ambient.

Avantatges i desavantatges

Tal com també podem llegir a l'aricle de Bautista i Borges, disposar d'una classe intel·ligent presenta els següents avantatges:

• Millora del rendiment: l’alumnat està més motivat.
• Accés a més informació: tot el que necessitem esta a Internet i la informació sempre està disponible.
• Major exposició: amb l’accés a Internet l’alumnat pot accedir-hi a més idees i opinions diferents, donant lloc a pensaments més crítics.
• Recuperar el temps: les classes intel·ligents permeten recuperar la informació/classes perdudes.
• Diversitat: aprendre per diferents mitjans afavoreix l’atenció a la diversitat. A més a més, es pot disposar dels recursos tantes vegades com desitges.
• Com la distribució de l’aula és millor l’alumnat disposa de més espai per treballar. a més, es pot canviar aquesta distribució de manera ràpida segons convinga.
• A través de les aules intel·ligents es desenvolupa la creativitat de l’alumnat, a més que es potencia l’aprenentatge en totes les seues formes: visual, oral, escrita i auditiva.
• El fet que l’alumnat experimente més tranquil·litat i benestar provoca que aprenguen més i millor.
• Facilita l'aprenentatge col·laboratiu promovent la igualtat dins de l'aula
• La comunicació entre estudiants i docents és bidireccional resulta més fluida.

D'altra banda, també cal tenir en compte els desavantatges:

• Distracció: un dels inconvenients més importants.
• Dates inapropiades: l’alumnat pot estar exposat a llocs o enllaços inapropiats, a les escoles sol estar limitat l’accés a aquests llocs, però de vegades no podem controlar el que estan buscant.
• Falta d'interacció cara a cara: de vegades interactuen més per mitjà de les xarxes socials que cara a cara, cosa que pot afectar a les seves habilitats socials.
• Falla la connexió a Internet a les escoles. La manca d’una bona connexió a Internet és un altre dels grans obstacles als quals s’enfronta la transformació digital dels col·legis.
• Falta de recursos econòmics per canviar mobiliari i canviar la decoració de l’aula.
• Manca de formació a professors en tecnologies de la informació i comunicació, en metodologies innovadores i en noves formes d’organitzacions d’aula.
• Sorgeix la necessitat de capacitar als  professors en la integració curricular de les TIC.
• Inconvenients de les aplicacions que difuminen el sentiment d'identitat, fomenten les relacions superficials amb els altres i entorpeixen la imaginació creativa.
• Pèrdua de temps: al basar l’aprenentatge en la tecnologia ens podem trobar que amb el mal funcionament d’un dispositiu la classe ens quede paralitzada.

Projecte Smart Classroom de la UOC

La UOC lidera el projecte Smart Classroom on més de 2000 alumnes i mestres experimenten amb les aules del futur. El que pretén és trobar el disseny més òptim dels espais educatius per adaptar-se a les noves metodologies. En aquest sentit els investigadors han demanat l’ajuda dels mestres, dels alumnes i de les seues famílies perquè els traslladen les seues percepcions en tres dimensions, la dimensió ambiental, la pedagògica i la digital perquè pensen que aquestes 3 dimensions s’han d’avaluar i treballar conjuntament. Aquest projecte proposa aules que tinguen més cura pel medi ambient, més adaptables als diferents tipus d’aprenentatges i més flexibles a l’hora d’organitzar-se. En Guillermo Bautista, director del projecte comenta que aquestes aules les utilitzen xiquetes i xiquets d’infantil fins a batxillerat.  Són flexibles i per tant canvien depenent del tipus d’activitat o d’aprenentatge que es done en cada situació educativa. Compten amb una pantalla interactiva mòbil que es pot utilitzar, moure o amagar, i amb un mobiliari polivalent que permet distints tipus d’agrupacions i d’organitzacions.

Enllaços externs

• Digital Magazine,
• aulas del futuro