Mikhailo Kravtxuk: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona |conjuge = Есфірі Йосипівни Шварцман }} {{iniciBio}} va ser un matemàtic soviètic ucraïnès. E...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 13:46, 28 oct 2020
  | |
| Nom original | (uk) Михайло Пилипович Кравчук |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 27 setembre 1892 Txovnitsi |
| Mort | 9 març 1942 (49 anys) Kolimà (Unió Soviètica) |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Matemàtiques i Física de Kíiv |
| Tesi acadèmica | О квадратичных формах и линейных преобразованиях (1924 ) |
| Director de tesi | Dmitri Grave |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra, teoria de nombres, teoria de funcions, teoria de la probabilitat, estadística matemàtica, matemàtiques i teoria d'equacions diferencials |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Institut Politècnic de Kíiv |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Valentin Anatolyevich Zmorovich (en)  , Klavdiya Latysheva, Semen Solomonovich Movshits (en) , Aleksandr Vladimirovich Tovbin (en) , Gershon Drinfeld (en) i Aleksandr Stepanovich Smogorzhevskii (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Есфірі Йосипівни Шварцман |
Mikhailo Kravtxuk (ucraïnès: Михайло Пилипович Кравчук) (Txovnitsi, 27 de setembre de 1892 - Kolimà, 9 de març de 1942) va ser un matemàtic soviètic ucraïnès. El seu cognom, a vegades es translitera com Krawtchouk, que era com ell signava quan publicava articles en francès.[1]
Vida i Obra
Kravtxuk va estudiar matemàtiques a la universitat de Kíev en la qual es va graduar el 1914. Els anys següents van ser molt turbulents per a ell ja que va patir la Primera Guerra Mundial i, a continuació, la Guerra Civil russa. El 1917 va començar a donar classes a la recent fundada universitat popular ucraïnesa,[2] però a partir de 1920, en l'època difícil de la guerra civil, va ser professor de primària a la localitat de Savarka[3] (un centenar de kilòmetres al sud de Kíev).
El 1924 va defensar la seva tesi doctoral i l'any següent es va convertir en professor de la universitat de Kíev.[4] El setembre de 1937 va aparèixer un article a la revista El comunista, signat pel seu tutor de tesi, Dmitri Grave, i el secretari científic de l'Acadèmia de Ciències, K. Breus, en el que se l'acusava d'enemic del poble soviètic.[5] El febrer de 1938 va ser arrestat per l'NKVD i el setembre va ser condemnat a 20 anys de presó.[4] Per complir la sentència va ser enviat a un camp de treball (gulag) de la regó de Kolimà a Sibèria on va anar afeblint-se pel treball a la mina, el fred i les malalties. El 1942 la seva família va ser informada de la seva mort a prop de la ciutat de Magadan[6] sense que es coneguin ni les circumstàncies de la mort ni el seu lloc d'enterrament. El setembre de 1956, el veredicte de 1938 fou anul·lat per manca de probes del delicte i el 1992 es va celebrar a Kíev la primera Conferència Internacional que porta el seu nom.[7]
Malgrat la seva curta vida acadèmica, Kravtxuc és autor de més de 180 obres científiques[8] en diversos camps de les matemàtiques com l'àlgebra, la teoria de nombres,[9], la teoria de funcions de variable real i complexa,[10] les equacions diferencials i integrals,[11] l'estadística i la probabilitat.[12] D'especial rellevància son els seus treballs sobre sistemes de polinomis ortonormals[13] i les seves matrius associades, que avui porten el seu nom.[14]
A més dels seus treballs científics també son destacables els seus esforços en la millora de la docència de les matemàtiques a tots els nivells de l'ensenyament[15] i el seu treball en la normalització de l'ucraïnès en el camp científic.
Referències
- ↑ Seneta, 2013, p. 425.
- ↑ Гнепа, 2015, p. 27.
- ↑ Parasyuk i Virchenko, 2009, p. 116.
- ↑ 4,0 4,1 Parasyuk i Virchenko, 2009, p. 117.
- ↑ Ніколаєва, 2016, p. 171.
- ↑ Ніколаєва, 2016, p. 174.
- ↑ Ніколаєва, 2016, p. 175.
- ↑ Parasyuk i Virchenko, 2009, p. 118.
- ↑ Parasyuk i Virchenko, 2009, p. 119.
- ↑ Parasyuk i Virchenko, 2009, p. 121.
- ↑ Parasyuk i Virchenko, 2009, p. 124.
- ↑ Parasyuk i Virchenko, 2009, p. 129.
- ↑ Seneta, 2013, p. 426.
- ↑ Feinsilver i Kocik, 2005, p. 115 i ss.
- ↑ Гнепа, 2015, p. 29.
Bibliografia
- Feinsilver, Philip; Kocik, Jerzy. «Krawtchouk polynomials and Krawtchouk matrices». A: Ricardo Baeza-Yates, Joseph Glaz, Henryk Gzyl, Jürg Hüsler, José Luis Palacios (eds.). Recent Advances in Applied Probability (en anglès). Springer, 2005, p. 115-142. ISBN 0-387-23378-4.
- Гнепа, Ольга Владимировна «Новации образовательной деятельности Михаила Кравчука» (en rus). Азимут научных исследований: педагогика и психология, Vol. 2, Num. 11, 2015, pàg. 26-29. ISSN: 2309-1754.
- Ніколаєва, Н.Б. «Репресований вчений-математик, академік АН УРСР Кравчук Микола Пилипович (1892–1942 рр.)» (en ucraïnès). Молодий вчений, Vol. 9, Num. 36, 2016, pàg. 170-176. ISSN: 2313-2167.
- Parasyuk, O.; Virchenko, N. «Brief Survey of the Mathematical Legacy of Academician M. Kravchuk» (en anglès). Fraccional Calculus and Applied Analysis, Vol. 12, Num. 2, 2009, pàg. 115-134. ISSN: 1311-0454.
- Seneta, E. «Mikhailo Pylypovych Kravchuk (or Krawtchouk)». A: C.C. Heyde, E. Seneta (eds.). Statisticians of the Centuries (en anglès). Springer, 2013, p. 425-428. ISBN 978-0-387-95283-3.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikhailo Kravtxuk |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mikhailo Kravtxuk» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Кравчук Михаил Филиппович». Национальный технический университет Украины. [Consulta: 27 octubre 2020]. (rus)
- «Кравчук Михаил Филиппович (1892-1942), математик, академик». Сахаровским центром. [Consulta: 27 octubre 2020]. (rus)