Nombre reproductiu bàsic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 61: Línia 61:


Per al càlcul del [[risc de rebrot]].
Per al càlcul del [[risc de rebrot]].

===Nombre reproductiu efectiu===
En realitat, proporcions variables de la població són immunes a qualsevol malaltia en cada moment. Per explicar-ho, s'utilitza el '''nombre reproductiu efectiu''' <math>R_e</math>, generalment escrit com <math>R_t</math>, o el nombre mitjà de noves infeccions causades per un sol individu infectat en el moment t en una població parcialment susceptible. Es pot trobar multiplicant <math>R_0</math> per la fracció S de la població susceptible. Quan augmenta la fracció de la població immune (és a dir, disminueix la població susceptible S) llavors <math>R_e</math> cau per sota d’1, s'ha aconseguit la "[[immunitat de grup]]" i el nombre de casos que es produeixen a la població disminuirà gradualment fins a zero.<ref name=pmid15627236>{{cite journal|last1=Garnett|first1=G. P.|date=1 February 2005|title=Role of Herd Immunity in Determining the Effect of Vaccines against Sexually Transmitted Disease|url=http://jid.oxfordjournals.org/content/191/Supplement_1/S97.full|journal=The Journal of Infectious Diseases|volume=191|issue=Suppl 1|pages=S97–106|doi=10.1086/425271|pmid=15627236|doi-access=free}}</ref><ref name=pmid24175217>{{Cite journal|pmid=24175217|pmc=3782273|year=2012|last1=Rodpothong|first1=P|title=Viral evolution and transmission effectiveness|journal=World Journal of Virology|volume=1|issue=5|pages=131–34|last2=Auewarakul|first2=P|doi=10.5501/wjv.v1.i5.131}}</ref><ref name=dabmago>{{cite book|last1=Dabbaghian|first1=V.|last2=Mago|first2=V. K.|date=2013|title=Theories and Simulations of Complex Social Systems|url=https://books.google.com/books?id=AdLBBAAAQBAJ&pg=PA134&pg=PA134#v=onepage|publisher=Springer|pages=134–35|isbn=978-3642391491|accessdate=29 March 2015}}</ref>


== Limitacions de ''R<sub>0</sub>'' ==
== Limitacions de ''R<sub>0</sub>'' ==

Revisió del 08:00, 23 des 2020

Valors de R0 per a malalties infeccioses ben conegudes[1]
Malaltia Transmissió R0
Xarampió Aèria 12–18[2]
Varicel·la Aèria 10–12[3]
Parotiditis epidèmica Gotetes 10–12[4]
Polio Via fecal-oral 5–7
Rubèola Gotetes 5–7
Tos ferina Gotetes 5.5[5]
Verola Gotetes 3,5–6[6]
COVID-19 Gotetes 1,4–5,7[7][8][9][10]
VIH/SIDA Fluids corporals 2–5
SDRA Gotetes 2–5[11]
Refredat comú Gotetes 2–3[12]
Diftèria Saliva 1,7–4,3[13]
Grip
(Pandèmia de grip de 1918)		 Gotetes 1,4–2,8[14]
Ebola
(Brot de 2014)		 Gotetes 1,5-1,9[15]
Grip
(Pandèmia de 2009)		 Gotetes 1,4–1,6[16]
Grip
(cepes estacionals)		 Gotetes 0,9–2,1[16]
SARS Gotetes 0,3–0,8[17]
Rangs de R0 per a diverses infeccions.
Rangs de R0 per a diverses infeccions.

En epidemiologia, el nombre bàsic de reproducció (de vegades anomenat ritme bàsic de reproducció, ràtio reproductiva bàsica i denotades per R0, r sub-zero) d'una infecció és el nombre mitjà de casos nous que genera un cas donat al llarg d'un període infecciós.[18]

Aquesta mètrica és útil a causa que ajuda a determinar quan una malaltia infecciosa pot donar lloc a un brot epidèmic seriós. Les arrels del concepte de número reproductiu bàsic es remunta al treball d'Alfred Lotka, Ronald Ross i altres, encara que la seva primera aplicació moderna es deu a George MacDonald en 1952, que va construir models epidemiològics de la propagació de la malària.

Quan

R0 < 1

el brot d'infecció s'extingeix després d'un llarg període. Però si

R0 > 1

la infecció pot arribar a propagar-se àmpliament entre una població, esdevenint en epidèmia.

Generalment, com més gran és R0 tant més difícil serà controlar l'epidèmia. Per exemple, els models simples, la proporció de la població que necessita estar vacunada per prevenir la propagació sostinguda de la infecció ve donada per 1 − 1/R0. El ritme reproductiu bàsic es veu afectat per molts factors, entre ells la durada del període infecciós d'un organisme, i el nombre de persones susceptibles dins de la població i amb els quals els pacients afectats entren en contacte.

Altres usos

L'R0 s'usa també com una mesura d'èxit reproductiu individual en ecologia de poblacions.[19] Representa el nombre mitjà de descendents creats sobre el període vital per un individu (sota condicions ideals).

Per a models epidemiològics simples, R0 pot ser calculat, sempre que la taxa de decaïment sigui coneguda.

Per al càlcul del risc de rebrot.

Nombre reproductiu efectiu

En realitat, proporcions variables de la població són immunes a qualsevol malaltia en cada moment. Per explicar-ho, s'utilitza el nombre reproductiu efectiu , generalment escrit com , o el nombre mitjà de noves infeccions causades per un sol individu infectat en el moment t en una població parcialment susceptible. Es pot trobar multiplicant per la fracció S de la població susceptible. Quan augmenta la fracció de la població immune (és a dir, disminueix la població susceptible S) llavors cau per sota d’1, s'ha aconseguit la "immunitat de grup" i el nombre de casos que es produeixen a la població disminuirà gradualment fins a zero.[20][21][22]

Limitacions de R0

Quan es calcula a partir de models epidemiològics, particularment en els basats en equacions diferencials deterministes, sol indicar-se que l'R0 és solament un llindar, no un nombre mitjà d'infeccions secundàries. Existeixen diversos mètodes per estimar aquest llindar a partir d'un model matemàtic, però pocs d'ells proporcionen el veritable valor de l'R0. La situació es fa especialment problemàtica en el cas en què existeix un vector intermediari entre els portadors, com succeeix en el cas de la malària.

El que aquests llindars representen és si un brot s'extingeix per si mateix (si R0 < 1) o si per contra es torna epidèmic (si R0 > 1), però en general no pot comparar diferents tipus de brots. Per la qual cosa, els valors comparats de R0 han de ser presos amb precaució, especialment si els valors s'han calculat a partir de models matemàtics, que només constitueixen una aproximació al contagi de la malaltia.

En la cultura popular

En la pel·lícula de 2011 Contagi, una pel·lícula de suspens sobre un desastre mèdic fictici, es presenten càlculs de R0 per reflectir la progressió d'una infecció fatal d'origen víric d'un cas d'estudi a una pandèmia.

Referències

  1. ↑ Unless noted R0 values are from History and Epidemiology of Global Smallpox Eradication (Arxivat 2016-05-10 a Wayback Machine.), a module of the training course "Smallpox: Disease, Prevention, and Intervention". The CDC and the World Health Organization, 2001. Slide 17. This gives sources as "Modified from Epid Rev 1993;15: 265-302, Am J Prev Med 2001; 20 (4S): 88-153, MMWR 2000; 49 (SS-9); 27-38"
  2. ↑ Guerra, Fiona M.; Bolotin, Shelly; Lim, Gillian; Heffernan, Jane; Deeks, Shelley L.; Li, Ye; Crowcroft, Natasha S. «The basic reproduction number (R0) of measles: a systematic review» (en anglès). The Lancet Infectious Diseases, 17, 12, 01-12-2017, pàg. e420–e428. DOI: 10.1016/S1473-3099(17)30307-9. ISSN: 1473-3099 [Consulta: 18 març 2020].
  3. ↑ Ireland's Health Services Health Care Worker Information [Consulta: 27 març 2020]. 
  4. ↑ Australian government Department of Health Mumps Laboratory Case Definition (LCD)
  5. ↑ «Incidence and reproduction numbers of pertussis: estimates from serological and social contact data in five European countries.». PLOS Med., 7, 6, 2010, pàg. e1000291. DOI: 10.1371/journal.pmed.1000291. PMC: 2889930. PMID: 20585374.
  6. ↑ Gani, Raymond; Leach, Steve «Transmission potential of smallpox in contemporary populations» (en anglès). Nature, 414, 6865, desembre 2001, pàg. 748–751. DOI: 10.1038/414748a. ISSN: 1476-4687 [Consulta: 18 març 2020].
  7. ↑ «Early Transmission Dynamics in Wuhan, China, of Novel Coronavirus-Infected Pneumonia». The New England Journal of Medicine, gener 2020. DOI: 10.1056/NEJMoa2001316. PMID: 31995857.
  8. ↑ Riou, Julien; Althaus, Christian L. «Pattern of early human-to-human transmission of Wuhan 2019 novel coronavirus (2019-nCoV), December 2019 to January 2020». Eurosurveillance, 25, 4, 2020. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2020.25.4.2000058. PMC: 7001239. PMID: 32019669.
  9. ↑ Wu, Joseph T.; Leung, Kathy; Bushman, Mary; Kishore, Nishant; Niehus, Rene; de Salazar, Pablo M.; Cowling, Benjamin J.; Lipsitch, Marc; Leung, Gabriel M. «Estimating clinical severity of COVID-19 from the transmission dynamics in Wuhan, China» (en anglès). Nature Medicine, 19-03-2020, pàg. 1–5. DOI: 10.1038/s41591-020-0822-7. ISSN: 1546-170X.
  10. ↑ Sanche, Steven; Lin, Yen Ting; Xu, Chonggang; Romero-Severson, Ethan; Hengartner, Nick; Ke, Ruian «High Contagiousness and Rapid Spread of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2». Emerging Infectious Diseases, 26, 7, 07-04-2020. DOI: 10.3201/eid2607.200282 [Consulta: 9 abril 2020].
  11. ↑ «Different epidemic curves for severe acute respiratory syndrome reveal similar impacts of control measures». Am. J. Epidemiol., 160, 6, 2004, pàg. 509–16. Arxivat de l'original el 2007-10-06. DOI: 10.1093/aje/kwh255. PMID: 15353409.
  12. ↑ «Magic formula that will determine whether Ebola is beaten». Telegraph.Co.Uk. [Consulta: 30 març 2020].
  13. ↑ Truelove, Shaun A.; Keegan, Lindsay T.; Moss, William J.; Chaisson, Lelia H.; Macher, Emilie; Azman, Andrew S.; Lessler, Justin «Clinical and Epidemiological Aspects of Diphtheria: A Systematic Review and Pooled Analysis» (en anglès). Clinical Infectious Diseases. DOI: 10.1093/cid/ciz808 [Consulta: 18 març 2020].
  14. ↑ «Strategies for mitigating an influenza pandemic». Nature, 442, 7101, 2006, pàg. 448-452. DOI: 10.1038/nature04795. PMC: 7095311. PMID: 16642006.
  15. ↑ Khan, Adnan; Naveed, Mahim; Dur-e-Ahmad, Muhammad; Imran, Mudassar «Estimating the basic reproductive ratio for the Ebola outbreak in Liberia and Sierra Leone». Infectious Diseases of Poverty, 4, 24-02-2015. DOI: 10.1186/s40249-015-0043-3. ISSN: 2049-9957. PMC: 4347917. PMID: 25737782.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Modeling influenza epidemics and pandemics: insights into the future of swine flu (H1N1)». BMC Medicine, 7, 2009. DOI: 10.1186/1741-7015-7-30. PMID: 19545404.
  17. ↑ Kucharski, Adam; Althaus, Christian L. «The role of superspreading in Middle East respiratory syndrome coronavirus (MERS-CoV) transmission». Eurosurveillance, 20, 26, 2015, pàg. 14–8. DOI: 10.2807/1560-7917.ES2015.20.25.21167. PMID: 26132768.
  18. ↑ Christophe Fraser; Christl A. Donnelly, Simon Cauchemez et al. «Pandemic Potential of a Strain of Influenza A (H1N1): Early Findings». Science, 324, 5934, 19-06-2009, pàg. 1557–1561. DOI: 10.1126/science.1176062. PMC: 3735127. PMID: 19433588.Free text
  19. ↑ de Boer, Rob J. Theoretical Biology. 
  20. ↑ Garnett, G. P. «Role of Herd Immunity in Determining the Effect of Vaccines against Sexually Transmitted Disease». The Journal of Infectious Diseases, vol. 191, Suppl 1, 01-02-2005, pàg. S97–106. DOI: 10.1086/425271. PMID: 15627236.
  21. ↑ Rodpothong, P; Auewarakul, P «Viral evolution and transmission effectiveness». World Journal of Virology, vol. 1, 5, 2012, pàg. 131–34. DOI: 10.5501/wjv.v1.i5.131. PMC: 3782273. PMID: 24175217.
  22. ↑ Dabbaghian, V.; Mago, V. K.. Theories and Simulations of Complex Social Systems. Springer, 2013, p. 134–35. ISBN 978-3642391491 [Consulta: 29 març 2015]. 

Bibliografia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nombre_reproductiu_bàsic&oldid=25769739»