Fenomen de Raynaud: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Manteniment de plantilles
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula malaltia
{{Infotaula malaltia
|nom= Fenomen de Raynaud
|imatge= Raynaud-hand2.jpg
|imatge= Raynaud-hand2.jpg
|peu= Mans amb el fenomen de Raynaud
|peu= Mans amb el fenomen de Raynaud
| DiseasesDB = 25933
|CIM10= {{CIM10|I|73|0|i|70}}
|CIM10= {{CIM10|I|73|0|i|70}}
|CIM9= {{CIM9|443.0}}
|CIM9= {{CIM9|443.0}}
| ICDO =
| OMIM = 179600
| MedlinePlus = 000412
| eMedicineSubj = med
| eMedicineTopic = 1993
| MeshID = D011928
}}
}}
En medicina, el '''fenomen de Raynaud''' és un trastorn [[vasoespasme|vasoespàstic]] que causa la decoloració dels dits de les mans i els peus, i ocasionalment d'altres àrees. També pot causar que les ungles es facin trencadisses longitudinalment. Es creu que el fenomen és el resultat de vasoespasmes que redueixen el subministrament de sang a la respectiva zona. L'estrès i el fred són desencadenants clàssics del fenomen.
En medicina, el '''fenomen de Raynaud''' és un trastorn [[vasoespasme|vasoespàstic]] que causa la decoloració dels dits de les mans i els peus, i ocasionalment d'altres àrees. També pot causar que les ungles es facin trencadisses longitudinalment. Es creu que el fenomen és el resultat de vasoespasmes que redueixen el subministrament de sang a la respectiva zona. L'estrès i el fred són desencadenants clàssics del fenomen.
Línia 19: Línia 11:
* El '''fenomen de Raynaud secundari''' és causat per algun altre factor que el provoca, comunament els [[trastorn del teixit connectiu|trastorns del teixit connectiu]] com ara una [[esclerodèrmia sistèmica]] o un [[lupus eritematós sistèmic]]. En casos extrems, la forma secundària pot progressar a [[necrosi]] o [[gangrena]] de les puntes dels dits.
* El '''fenomen de Raynaud secundari''' és causat per algun altre factor que el provoca, comunament els [[trastorn del teixit connectiu|trastorns del teixit connectiu]] com ara una [[esclerodèrmia sistèmica]] o un [[lupus eritematós sistèmic]]. En casos extrems, la forma secundària pot progressar a [[necrosi]] o [[gangrena]] de les puntes dels dits.


La mesura del gradient de temperatura a la mà és una eina usada per distingir entre les formes primàries i secundàries.<ref name="pmid17018538">{{ref-publicació|autor=Anderson ME, Moore TL, Lunt M, Herrick AL |títol=The 'distal-dorsal difference': a thermographic parameter by which to differentiate between primary and secondary Raynaud's phenomenon |publicació=Rheumatology |volum=46 |exemplar=3 |pàgines=533–8 |any=2007 |mes=març |pmid=17018538|doi=10.1093/rheumatology/kel330}}</ref>
La mesura del gradient de temperatura a la mà és una eina usada per distingir entre les formes primàries i secundàries.<ref name="pmid17018538" />


És producte d'una hiperactivació del [[sistema nerviós simpàtic]] que causa una [[vasoconstricció]] extrema dels vasos sanguinis perifèrics que porta a la [[hipòxia]] dels teixits. Els casos crònics i recurrents del fenomen de Raynaud poden produir l'atròfia de la pell, dels [[teixit subcutani|teixits subcutanis]] i, molt rarament, dels músculs. En casos rars aquest pot causar [[úlcera|úlceres]] i [[Gangrena#Gangrena seca|gangrena isquèmica (seca)]].<ref name=robbins>{{ref-llibre |autor=Cotran, Ramzi S.; Kumar, Vinay; Fausto, Nelson; Nelso Fausto; Robbins, Stanley L.; Abbas, Abul K. |títol=Robbins and Cotran pathologic basis of disease |editorial=Elsevier Saunders |lloc=St. Louis, Mo |any=2005 |pàgina=542 |isbn=0-7216-0187-1}}</ref>
És producte d'una hiperactivació del [[sistema nerviós simpàtic]] que causa una [[vasoconstricció]] extrema dels vasos sanguinis perifèrics que porta a la [[hipòxia]] dels teixits. Els casos crònics i recurrents del fenomen de Raynaud poden produir l'atròfia de la pell, dels [[teixit subcutani|teixits subcutanis]] i, molt rarament, dels músculs. En casos rars aquest pot causar [[úlcera|úlceres]] i [[Gangrena#Gangrena seca|gangrena isquèmica (seca)]].<ref name=robbins>{{ref-llibre |autor=Cotran, Ramzi S.; Kumar, Vinay; Fausto, Nelson; Nelso Fausto; Robbins, Stanley L.; Abbas, Abul K. |títol=Robbins and Cotran pathologic basis of disease |editorial=Elsevier Saunders |lloc=St. Louis, Mo |any=2005 |pàgina=542 |isbn=0-7216-0187-1}}</ref>
Línia 46: Línia 38:
|-
|-
|No hi ha cap símptoma de cap malaltia subjacent
|No hi ha cap símptoma de cap malaltia subjacent
|Apareixen Símptomes i signes d'una malaltia subjacent
|Apareixen símptomes i signes d'una malaltia subjacent
|-
|-
|Els capil·lars del dits són regulars al voltant de l'ungla
|Els capil·lars del dits són regulars al voltant de l'ungla
Línia 57: Línia 49:
|El dolor és molt més intens
|El dolor és molt més intens
|}
|}

==Diagnòstic==
[[File:A thermal image demonstrating the loss of heat in a Reynaud's sufferer.jpg|thumb|Imatges del calor de la mà de Raynaud (superior) i de la mà sana (inferior): el vermell indica zones càlides, mentre que el verd indica zones fresques. (Imatge presa amb una càmera termogràfica)]]

És important distingir la malaltia de Raynaud (primària de Raynaud) del fenomen de Raynaud (secundària de Raynaud). La recerca de signes d'[[artritis]] o [[vasculitis]], així com diverses proves de laboratori, poden separar-les. L'examen capil·lar de la base de les ungles o [[capil·laroscòpia]] és un dels mètodes més sensibles per diagnosticar el fenomen de Raynaud dels trastorns del teixit connectiu, és a dir, distingir objectivament una forma secundària d'una primària.<ref name=guide>{{Cite journal |last1=Belch |first1=Jill |last2=Carlizza |first2=Anita |last3=Carpentier |first3=Patrick H. |last4=Constans |first4=Joel |last5=Khan |first5=Faisel |last6=Wautrecht |first6=Jean-Claude |last7=Visona |first7=Adriana |last8=Heiss |first8=Christian |last9=Brodeman |first9=Marianne |last10=Pécsvárady |first10=Zsolt |last11=Roztocil |first11=Karel |date=2017-09-12 |title=ESVM guidelines – the diagnosis and management of Raynaud's phenomenon |url=https://econtent.hogrefe.com/doi/10.1024/0301-1526/a000661 |journal=Vasa |volume=46 |issue=6 |pages=413–423 |doi=10.1024/0301-1526/a000661 |pmid=28895508 |issn=0301-1526|doi-access=free }}</ref>

Si se sospita que és secundari a l'esclerosi sistèmica, una eina que pot ajudar a predir l'esclerosi sistèmica és la termografia.<ref name="pmid17018538">{{cite journal |vauthors=Anderson ME, Moore TL, Lunt M, Herrick AL |title=The 'distal-dorsal difference': a thermographic parameter by which to differentiate between primary and secondary Raynaud's phenomenon |journal=Rheumatology |volume=46 |issue=3 |pages=533–8 |date=March 2007 |pmid=17018538 |doi=10.1093/rheumatology/kel330|doi-access=free }}</ref>

Un historial mèdic acurat intentarà identificar o excloure possibles causes secundàries.

* Les pressions de les artèries digitals es mesuren a les artèries dels dits abans i després de refredar-se les mans. Una disminució d'almenys 15 mmHg és diagnòstica (positiva).
* [[Ecografia Doppler]] per avaluar el flux sanguini
* El [[hemograma]] complet pot revelar una [[anèmia normocítica]] que suggereixi [[anèmia de malaltia crònica]] o [[insuficiència renal]].
* Les proves de sang per a [[urea]] i [[electròlits]] poden revelar deteriorament renal.
* Les proves de [[proves de funció tiroidal|funció tiroidal]] poden revelar [[hipotiroïdisme]].
* Les proves del [[factor reumatoide]], la [[velocitat de sedimentació globular]], la [[proteïna C reactiva]] i el cribratge d'[[autoanticossos]] poden revelar malalties causals específiques o un procés inflamatori. Els [[anticossos anticentròmers]] són freqüents en [[esclerosi sistèmica limitada]] (síndrome CREST).
* La vasculatura de les ungles ([[capil·laroscòpia]]) es pot examinar al microscopi.

Per ajudar al diagnòstic del fenomen de Raynaud, s'han proposat múltiples conjunts de criteris diagnòstics.<ref>{{cite journal |vauthors=Brennan P, Silman A, Black C |title=Validity and reliability of three methods used in the diagnosis of Raynaud's phenomenon. The UK Scleroderma Study Group|journal=British Journal of Rheumatology|volume=32|issue=5|pages=357–361|date=May 1993|pmid=8495253|doi=10.1093/rheumatology/32.5.357}}</ref><ref>{{cite journal |author=Wigley FM|title=Clinical Practice.Raynaud's phenomenon|journal=New England Journal of Medicine|volume=347|issue=13|pages=1001–1008|date=September 2002|pmid=12324557|doi=10.1056/nejmcp013013}}</ref><ref>{{cite journal |vauthors=LeRoy EC, Medsger TA |title=Raynaud's phenomenon: a proposal for classification|journal=Clinical and Experimental Rheumatology|volume=10|issue=5|pages=485–488|date=September–October 1992|pmid=1458701}}</ref><ref>{{cite journal |vauthors=Maricq HR, Weinrich MC |title= Diagnosis of Raynaud's phenomenon assisted by color charts|journal=Journal of Rheumatology|volume=15|issue= 3|pages=454–459|date=March 1998|pmid=3379622}}</ref> La taula 1 següent proporciona un resum d'aquests diversos criteris diagnòstics.<ref name="Maverakis E, Patel F, Kronenberg D 60–65">{{cite journal |vauthors=Maverakis E, Patel F, Kronenberg D |title=International consensus criteria for the diagnosis of Raynaud's phenomenon |journal=Journal of Autoimmunity|volume= 48–49|pages= 60–5|date= 2014|pmid=24491823 |pmc=4018202 |doi=10.1016/j.jaut.2014.01.020}}</ref>

Recentment, un grup d'experts en els camps de la reumatologia i la dermatologia van desenvolupar els criteris de consens internacional per al diagnòstic del fenomen primari de Raynaud.<ref name="Maverakis E, Patel F, Kronenberg D 60–65" />


== Tractament ==
== Tractament ==

Revisió del 00:29, 19 feb 2021

Plantilla:Infotaula malaltiaFenomen de Raynaud
Mans amb el fenomen de Raynaud modifica
Tipusarteriopatia perifèrica Modifica el valor a Wikidata
EpònimMaurice Raynaud Modifica el valor a Wikidata
Especialitatimmunologia i reumatologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10I73.0
CIM-9443.0
CIAPK92 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM179600 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB25933 i 11186 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000412 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine331197 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKraynauds-phenomenon-pro Modifica el valor a Wikidata

En medicina, el fenomen de Raynaud és un trastorn vasoespàstic que causa la decoloració dels dits de les mans i els peus, i ocasionalment d'altres àrees. També pot causar que les ungles es facin trencadisses longitudinalment. Es creu que el fenomen és el resultat de vasoespasmes que redueixen el subministrament de sang a la respectiva zona. L'estrès i el fred són desencadenants clàssics del fenomen.

Aquest fenomen pot ser primari o secundari.

La mesura del gradient de temperatura a la mà és una eina usada per distingir entre les formes primàries i secundàries.[1]

És producte d'una hiperactivació del sistema nerviós simpàtic que causa una vasoconstricció extrema dels vasos sanguinis perifèrics que porta a la hipòxia dels teixits. Els casos crònics i recurrents del fenomen de Raynaud poden produir l'atròfia de la pell, dels teixits subcutanis i, molt rarament, dels músculs. En casos rars aquest pot causar úlceres i gangrena isquèmica (seca).[2]

Maurice Raynaud

Maurice Raynaud

Maurice Auguste Gabriel Raynaud (10 d'agost de 1834 - 29 de juny de 1881) fou un metge francès que va descriure per primer cop el fenonem vasomotor avui dia conegut com a síndrome de Raynaud o malaltia de Raynaud, en el que es presenta isquèmia a les parts distals de les extremitats generalment els dits de les mans i, menys freqüentment, en els dels peus. Provocada bàsicament per una resposta contràctil exagerada dels capil·lars arteriolars davant l'exposició al fred. L'any 1862 va descriure a un grup de pacients que tenien atacs isquèmics transitoris causats habitualment pel fred o per l'estrés. Des d'aleshores s'utilitza el terme “fenomen de Raynaud” (FR) per definir aquests episodis vasoespàstics que es manifesten amb la palidesa i la decoloració dels dits de mans i peus. Rep el seu nom del metge francès.

Epidemiologia

L'epidemiologia[3] que pateixen els pacients és a causa d'emocions fortes o de l'exposició al fred. Els símptomes són els següents.

  • Primer, els dits de les mans i dels peus, les orelles o el nas es tornen de color blanc i posteriorment blaus.  
  • Quan retorna el flux de sang, l'àrea es torna de color vermell i, després, torna al seu color normal.
  • Els episodis poden durar des de minuts fins a hores.

Les persones amb el fenomen de Raynaud primari tenen problemes en els mateixos dits en les dues mans i la majoria de persones no els hi causa dolor.

Les persones amb el fenomen de Raynaud provocat per altres afeccions, tenen més probabilitat de presentar dolor o entumiment a les mans. Poques vegades el dolor és intens, tot i així es poden arribar a crear ulceres en els dits afectats si el dolor és molt intens.

Classificació

El fenomen de Raynaud es pot dividir en fenomen primari i secundari.[4] A continuació podeu veure les diferències en la taula comparativa.

Fenomen primari Fenomen secundari
Sobretot als joves (<30 però pot ser a qualsevol edat) i al sexe femení Sobretot als adults (>30 anys, però també pot ser a qualsevol edat)
No hi ha cap símptoma de cap malaltia subjacent Apareixen símptomes i signes d'una malaltia subjacent
Els capil·lars del dits són regulars al voltant de l'ungla Els capil·lars són anormals al voltant de les ungles
A causa d'un component genètic (el 30% té algun familiar afectat en primer grau) És la menys comuna (10-20% de la gent que pateix el fenomen)
El dolor no és tan intens El dolor és molt més intens

Diagnòstic

Imatges del calor de la mà de Raynaud (superior) i de la mà sana (inferior): el vermell indica zones càlides, mentre que el verd indica zones fresques. (Imatge presa amb una càmera termogràfica)

És important distingir la malaltia de Raynaud (primària de Raynaud) del fenomen de Raynaud (secundària de Raynaud). La recerca de signes d'artritis o vasculitis, així com diverses proves de laboratori, poden separar-les. L'examen capil·lar de la base de les ungles o capil·laroscòpia és un dels mètodes més sensibles per diagnosticar el fenomen de Raynaud dels trastorns del teixit connectiu, és a dir, distingir objectivament una forma secundària d'una primària.[5]

Si se sospita que és secundari a l'esclerosi sistèmica, una eina que pot ajudar a predir l'esclerosi sistèmica és la termografia.[1]

Un historial mèdic acurat intentarà identificar o excloure possibles causes secundàries.

Per ajudar al diagnòstic del fenomen de Raynaud, s'han proposat múltiples conjunts de criteris diagnòstics.[6][7][8][9] La taula 1 següent proporciona un resum d'aquests diversos criteris diagnòstics.[10]

Recentment, un grup d'experts en els camps de la reumatologia i la dermatologia van desenvolupar els criteris de consens internacional per al diagnòstic del fenomen primari de Raynaud.[10]

Tractament

Els objectius del tractament [11] són:

  • Reduir la quantitats d'episodis.
  • Aconseguir que els episodis siguin menys forts.
  • Prevenir els danys del teixit.
  • Prevenir la pèrdua de teixit en les mans i en els peus.

El fenomen de Raynaud primari no causa cap dany al teixit, és per això que primer s'intenta utilitzar tractament sense medicaments. El tractament amb medicaments és més comú en el cas del fenomen de Raynaud secundari.

Els casos més greus de Raynaud podrien causar úlceres o gangrena, és a dir, la mort del teixit en els dits de mans i peus. Aquests casos poden ser molt dolorosos i difícils de tractar. La cirurgia es podria utilitzar en els casos més greus com en el dany greu dels teixits.

Tractaments no farmacològics

Per disminuir la duració i la intensitat dels episodis:  

  • Mantenir les mans i els peus secs i calents.
  • Evitar l'aire condicionat
  • Utilitzar guants quan s'hagi d'agafar menjars freds o congelats.
  • Vestir amb diverses capes de roba i utilitzar un barret quan faci fred.
  • Consultar amb el metge abans d'anar a fer exercici en dies freds.
  • Important no fumar.
  • Controlar l'estrés
  • Fer exercici amb regularitat.

Tractaments farmacològics

Les persones que pateixen síndrome de tipus 2 reben tractament amb:

  • Medicaments per la pressió arterial
  • Medicaments que relaxen els vasos sanguinis.

Si la circulació de la sang no es restableix es necessitarà prendre altres medicaments. Les dones embarassades no han de prendre aquests medicaments. Algunes vegades el fenomen de Raynaud desapareix o s'alleuja amb l'embaràs.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «The 'distal-dorsal difference': a thermographic parameter by which to differentiate between primary and secondary Raynaud's phenomenon». Rheumatology, vol. 46, 3, March 2007, pàg. 533–8. DOI: 10.1093/rheumatology/kel330. PMID: 17018538.
  2. ↑ Cotran, Ramzi S.; Kumar, Vinay; Fausto, Nelson; Nelso Fausto; Robbins, Stanley L.; Abbas, Abul K.. Robbins and Cotran pathologic basis of disease. St. Louis, Mo: Elsevier Saunders, 2005, p. 542. ISBN 0-7216-0187-1. 
  3. ↑ «Reumatlogía Clínica».
  4. ↑ «FamilyDoctor.org».
  5. ↑ Belch, Jill; Carlizza, Anita; Carpentier, Patrick H.; Constans, Joel; Khan, Faisel; Wautrecht, Jean-Claude; Visona, Adriana; Heiss, Christian; Brodeman, Marianne «ESVM guidelines – the diagnosis and management of Raynaud's phenomenon». Vasa, vol. 46, 6, 12-09-2017, pàg. 413–423. DOI: 10.1024/0301-1526/a000661. ISSN: 0301-1526. PMID: 28895508.
  6. ↑ «Validity and reliability of three methods used in the diagnosis of Raynaud's phenomenon. The UK Scleroderma Study Group». British Journal of Rheumatology, vol. 32, 5, May 1993, pàg. 357–361. DOI: 10.1093/rheumatology/32.5.357. PMID: 8495253.
  7. ↑ Wigley FM «Clinical Practice.Raynaud's phenomenon». New England Journal of Medicine, vol. 347, 13, September 2002, pàg. 1001–1008. DOI: 10.1056/nejmcp013013. PMID: 12324557.
  8. ↑ «Raynaud's phenomenon: a proposal for classification». Clinical and Experimental Rheumatology, vol. 10, 5, September–October 1992, pàg. 485–488. PMID: 1458701.
  9. ↑ «Diagnosis of Raynaud's phenomenon assisted by color charts». Journal of Rheumatology, vol. 15, 3, March 1998, pàg. 454–459. PMID: 3379622.
  10. ↑ 10,0 10,1 «International consensus criteria for the diagnosis of Raynaud's phenomenon». Journal of Autoimmunity, vol. 48–49, 2014, pàg. 60–5. DOI: 10.1016/j.jaut.2014.01.020. PMC: 4018202. PMID: 24491823.
  11. ↑ «Fenómeno de Raynaud».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenomen de Raynaud
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fenomen_de_Raynaud&oldid=26398325»