Pàgina nova, amb el contingut: «Després d'aïllar el SARS-CoV-2 el desembre de 2019,<ref name="who-time">{{Cite web|date=27 April 2020|title=World Health Organization timeline – COVID...».
Després d'aïllar el SARS-CoV-2 el desembre de 2019,[1] la seva seqüència genètica es va publicar l'11 de gener de 2020, provocant una resposta internacional urgent per preparar-se per a un brot i accelerar el desenvolupament d'una vacuna contra la COVID-19.[2][3][4] Des de principis del 2020, el desenvolupament de vacunes es va accelerar mitjançant una col·laboració sense precedents a la indústria farmacèutica multinacional i entre governs.[5] A juny de 2020, corporacions, governs, organitzacions sanitàries internacionals i grups de recerca universitaris van invertir desenes de milers de milions de dòlars per desenvolupar desenes de candidats a la vacuna i preparar-se per a programes globals de vacunació contra la infecció per COVID-19.[3][6][7][8] Segons la Coalició per a les Innovacions en Preparació per Epidèmies (CEPI), la distribució geogràfica del desenvolupament de vacunes COVID-19 fa que les entitats nord-americanes tinguin al voltant del 40% de l'activitat en comparació amb el 30% a Àsia i Austràlia, el 26% a Europa i alguns projectes a Amèrica del Sud i Àfrica.[2][5]
El febrer de 2020, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va dir que no esperava que una vacuna contra el SARS-CoV-2, el virus causant, estigués disponible en menys de 18 mesos.[9] La ràpida taxa d'infecció de COVID-19 a tot el món durant principis del 2020 va estimular les aliances internacionals i els esforços governamentals per organitzar amb urgència recursos per fabricar múltiples vacunes en terminis reduïts,[10] amb quatre candidats vacunats que van entrar a l'avaluació humana el març del 2020.[2][11]
El 24 de juny de 2020, la Xina va aprovar la vacuna CanSino per a ús limitat a l'exèrcit i dues vacunes contra virus inactivats per a ús d'emergència en ocupacions d'alt risc.[12] L'11 d'agost de 2020, Rússia va anunciar l'aprovació de la seva vacuna Sputnik V per a ús d'emergència, tot i que un mes després només es van distribuir petites quantitats de la vacuna per al seu ús fora de l'assaig de fase III.[13]
El 20 de novembre de 2020, l'associació Pfizer–BioNTech va presentar una sol·licitud EUA a la Food and Drug Administration (FDA) per a la vacuna d'ARNm BNT162b2 (ingredient actiu tozinameran).[14][15] El 2 de desembre de 2020, l'Agència de Regulació de Medicaments i Productes Sanitaris (MHRA) del Regne Unit va aprovar temporalment la regulació de la vacuna de Pfizer-BioNTech,[16][17] convertint-se en el primer país que va aprovar aquesta vacuna i el primer país del món occidental per aprovar l'ús de qualsevol vacuna contra la COVID-19.[18][19][20] A partir del 21 de desembre, molts països i la Unió Europea[21] han autoritzat o aprovat la vacuna de Pfizer-BioNTech contra la COVID-19. Bahrain i els Emirats Àrabs Units van concedir una autorització d'emergència per a la comercialització de BBIBP-CorV, fabricat per Sinopharm.[22][23] L'11 de desembre de 2020, la FDA dels Estats Units va concedir una autorització d'ús d'emergència (EUA) per a la vacuna Pfizer-BioNTech contra la COVID-19.[24] Una setmana més tard, EUA va concedir una autorització per mRNA-1273, la vacuna de Moderna.[25][26][27]
↑ 2,02,12,2Thanh Le, Tung; Andreadakis, Zacharias; Kumar, Arun; Gómez Román, Raúl; Tollefsen, Stig; Saville, Melanie; Mayhew, Stephen «The COVID-19 vaccine development landscape». Nature Reviews Drug Discovery, vol. 19, 5, 09-04-2020, pàg. 305–06. DOI: 10.1038/d41573-020-00073-5. ISSN: 1474-1776. PMID: 32273591.
↑ 3,03,1 «Responding to Covid-19: A once-in-a-century pandemic?». The New England Journal of Medicine, vol. 382, 18, February 2020, pàg. 1677–79. DOI: 10.1056/nejmp2003762. PMID: 32109012.
↑«Update on WHO Solidarity Trial – Accelerating a safe and effective COVID-19 vaccine». World Health Organization, 27-04-2020. Arxivat de l'original el 30 April 2020. [Consulta: 2 maig 2020]. «És vital que avaluem tantes vacunes com sigui possible, ja que no podem predir quantes resultaran ser viables. Per augmentar les possibilitats d’èxit (donat l¡elevat nivell de desgast durant el desenvolupament de la vacuna), hem de provar totes les vacunes candidates fins que fallin. [L'OMS] treballa per garantir que tots puguin tenir proves en la fase inicial del desenvolupament. Els resultats sobre l'eficàcia de cada vacuna s'esperen en un termini de tres a sis mesos i aquesta evidència, combinada amb dades sobre seguretat, informarà les decisions sobre si es pot utilitzar a una escala més àmplia..»
↑ «Ensuring global access to COVID‑19 vaccines». Lancet, vol. 395, 10234, May 2020, pàg. 1405–06. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30763-7. PMC: 7271264. PMID: 32243778. «CEPI estima desenvolupar fins a tres vacunes en els propers 12-18 mesos requerirà una inversió d'almenys 2.000 milions de dòlars EUA. Aquesta estimació inclou assajos clínics de fase I de vuit candidats a vacunes, progressió de fins a sis candidats mitjançant assaigs de fase II i III, finalització de requisits reguladors i de qualitat per a almenys tres vacunes i millora de la capacitat de fabricació mundial de tres vacunes.»
