COINTELPRO: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Creada per traducció de la pàgina «Programa de Contrainteligencia»
(Cap diferència)

Revisió del 00:55, 2 maig 2021

COINTELPRO, acrònim de Counter Intelligence Program, va ser una sèrie de projectes encoberts i il·legals[1] duts a terme per l'FBI amb l'objectiu de vigilar, infiltrar, desacreditar i desbaratar les organitzacions polítiques contestatàries dels Estats Units d'Amèrica. Els registres de l'FBI mostren que els recursos i les accions del COINTELPRO estaven dirigits a grups i individus que l'FBI considerava subversius,[2] incloent organitzacions feministes,[3] el Partit Comunista dels Estats Units,[4] organitzadors contra la Guerra del Vietnam, activistes del moviment afroamericà pels drets civils o del Black Power (com per exemple Martin Luther King, la Nació de l'Islam i les Panteres Negres ), organitzacions ecologistes i de defensa dels drets dels animals, el Moviment Indi Americà, moviments independentistes (com els grups independentistes porto-riquenys dels Young Lords), una sèrie d'organitzacions que formaven part de la New Left, i grups no relacionats amb res de l'anterior com el Ku Klux Klan.[5]

El 1971, a San Diego, l'FBI va finançar, va armar i va controlar un grup d'extrema dreta format per antics membres dels Minutemen, una organització paramilitar anticomunista . Amb el seu suport, es va desenvolupar la Secret Army Organization, que tenia com a objectiu a grups, activistes i líders involucrats en el moviment antibel·licista, utilitzant tant la intimidació com els actes violents.[6][7][8]

L'FBI ha utilitzat operacions encobertes contra grups polítics nacionals des de la seva creació. Però les operacions encobertes específiques sota l'etiqueta oficial de COINTELPRO van tenir lloc entre 1956 i 1971.[9] Les tàctiques de COINTELPRO se segueixen utilitzant avui dia i s'ha provat que inclouen el descrèdit dels objectius a través de la guerra psicològica, el desprestigi d'individus i grups mitjançant l'ús de documents falsos i la filtració d'informes falsos en els mitjans de comunicació l'assetjament, l'empresonament injust i terrorisme d'estat incloent l'assassinat.[10][11][12][13]

Segons un informe del Senat dels Estats Units de 1976 sobre les activitats d'espionatge del govern, l'objectiu de l'FBI en aquests projectes era "protegir la seguretat nacional, prevenir la violència i mantenir l'ordre social i polític existent".[14]

El director de l'FBI, John Edgar Hoove, havia emès les directives que regien COINTELPRO, ordenant als agents de l'FBI que "exposessin, desbaratessin, desviessin, desacreditessin o neutralitzessin d'alguna manera" les activitats d'aquests moviments i, especialment, de seus líders.[15][16] Sota el comandament de Hoover, l'agent a càrrec de COINTELPRO era William C. Sullivan.[17]

El fiscal general Robert Francis Kennedy va autoritzar personalment alguns dels programes a principis de la dècada del 1960, per exemple, intervenint alguns dels telèfons de l'activista Martin Luther King[18] "a manera de prova, durant un mes més o menys".[19] Hoover va ampliar l'autorització perquè els seus esbirros tinguessin "llibertat d'acció" per buscar proves en les àrees de la vida de King que consideressin pertinents.[20]

A partir de 1969, els líders de les Panteres Negres de tot el país van ser objecte de COINTELPRO i van ser "neutralitzats" en ser assassinats, empresonats, humiliats públicament i/o acusats falsament de delictes. Entre els Panteres Negres afectats es trobaven Fred Hampton, Mark Clark (tots dos assassinats en 1969), Zayd Shakur, Geronimo Pratt, Mumia Abu-Jamal[21] i Marshall Conway. Les tàctiques habituals utilitzades per COINTELPRO van ser el perjuri, l'assetjament als testimonis, la intimidació i l'ocultació de proves.[22]

Història

COINTELPRO va començar el 1956 i estava dissenyat per a "incrementar el faccionalisme, causar confusió i aconseguir desercions" dins del Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica. Tanmateix, el programa va ser aviat eixamplat per incloure el Socialist Workers Party (1961), el Ku Klux Klan (1964), els grups nacionalistes afroamericans, com les Panteres Negres, la República de Nova Àfrica i la Nació de l'Islam, i el moviment sociopolític de la New Left per complet, que agrupava grups pacifistes i grups religiosos (1968).

Una investigació posterior pel Comitè Church del Senat afirmava que "COINTELPRO va començar el 1956, en part per la frustració de les sentències de la Cort Suprema limitant el poder del govern a procedir de manera manifesta contra grups dissidents."[23] Més tard el Congrés i diversos casos a la cort van concloure que les operacions de COINTELPRO contra els grups comunistes i socialistes excedien els límits estatutaris de les activitats de l'FBI i violava les garanties constitucionals de llibertat d'expressió i associació.

Aquells partidaris del programa argumenten que el projecte estava fonamentat en el coneixement de l'FBI que algunes organitzacions radicals i d'esquerres estaven essent manipulades per agències d'intel·ligència estrangeres hostils. Per exemple, l'FBI va tenir accés a proves del Projecte Venona que mostraven que la Unió Soviètica i la seva KGB manipulaven i treballaven a l'empara del Partit Comunista amb propòsits d'espionatge i incitació de disturbis als Estats Units.


El programa va ser secret fins el 1971, quan un grup de radicals d'esquerra va entrar en una oficina satèl·lit de l'FBI anomenat-se Comissió ciutadana. Van prendre diversos dossiers de fitxers i van filtrar la informació a les agències de notícies. Al cap d'un any, el director de l'FBI, John Edgar Hoover, va declarar que el COINTELPRO centralitzat s'havia acabat, i que totes les futures operacions de contra-intel·ligència serien portades cas per cas.

Es van revelar documents addicionals en el curs dels judicis separats portats a terme contra l'FBI pel corresponsal de l'NBC Carl Stern, el Socialist Workers Party i altres grups. Es va iniciar una investigació més gran en 1976 per part del Senat per mitjà del Comitè Church iel seu president, el senador Frank Church d'Idaho. Tot i això, hi ha milions de pàgines de documents que romanen sense publicar-se, i molts dels documents publicats estan en gran part censurats.

En l'Informe Final de Comitè Church, COINTELPRO va ser recriminat explícitament:

El Comitè Church va documentar com era utilitzat l'FBI amb fins de repressió política des de la Primera Guerra Mundial, quan se'l va acusar de reunir "anarquistes i revolucionaris" per a la seva deportació, i després continuant des 1936 fins el 1976.

L'FBI al·lega que ja no emprèn operacions de COINTELPRO. No obstant això, els seus crítics afirmen que programes amb el mateix esperit que COINTELPRO apunten a grups com el Comitè en Solidaritat amb el poble del Salvador, Earth First! i el moviment antiglobalització .

Mètodes

Segons l'escriptor Brian Glick, a War at Home, COINTELPRO usava una àmplia varietat de mètodes, entre els quals s'inclouen:

  1. Infiltració: els agents no només espiaven els activistes polítics. El seu objectiu principal era desacreditar i provocar-ne el desgavell. La seva presència servia per a soscavar la confiança i espantar-ne els partidaris potencials. L'FBI i la policia explotaven aquesta por acusant activistes genuïns de ser agents.[24]
  2. Guerra psicològica des de l'exterior: l'FBI i la policia usaven una miríada de "trucs bruts" per minar els moviments progressistes. Es filtraven històries falses als mitjans i publicaven full falsos i altres publicacions usant el nom dels grups vigilats. Falsificaven la correspondència, enviaven cartes anònimes i realitzaven trucades anònimes. Escampaven desinformació sobre trobades i esdeveniments, muntaven pseudomoviments de grups dirigits per agents governamentals i manipulaven o duien a terme tàctiques repressives contra familiars, treballadors, caps, professors i altres per causar problemes als activistes.[25]
  3. Fustigació mitjançant el sistema legal: l'FBI i la policia van abusar del sistema judicial per assetjar a dissidents i fer que semblessin criminals. Van mentir sota jurament i van presentar evidències falses com a pretext per a detencions il·legals i empresonaments injustos. Imposaven lleis d'impostos i altres tipus de regulacions governamentals de manera discriminatòria i citacions judicials i denúncies amb el propòsit d'intimidar activistes i silenciar als seus simpatitzants.
  4. Força extralegal i violència: l'FBI i la policia amenaçaven, instigaven i duien a terme robatoris, vandalisme, assalts i pallisses amb el propòsit d'espantar els dissidents i trastornar els seus moviments. En el cas dels activistes negres i porto-riquenys, aquests atacs -incloent assassinats polítics- eren tan extensos, despietats i calculats que poden ser qualificats de forma precisa com una forma de terrorisme 'oficial".[26]

L'FBI va efectuar operacions tipus black bag, entrades subreptícies sense ordres judicials, contra els grups polítics i els seus membres.[27]

Partidaris de l'FBI argumenten que aquesta estava convençuda que l'amenaça de subversió nacional que suposaven els grups radicals requeria d'esforços extraordinaris per a impedir la violència i la insurrecció revolucionària. Hoover estava disposat a fer servir al·legacions falses per atacar als seus enemics polítics. En un memoràndum va escriure: "El propòsit de l'acció de contraintel·ligència és despertar les Panteres Negres i és irrellevant preguntar-se si hi ha fets per sostenir els càrrecs".

El 1969 un agent especial de l'FBI a San Francisco va informar a Hoover que la seva investigació de les Panteres Negres revelava que, al menys a la seva ciutat, els nacionalistes negres estava primordialment donant de menjar als infants. Hoover va contraatacar amb un memoràndum insinuant que les ambicions professionals de l'agent estaven directament relacionades amb el seu subministrament d'evidències per a donar suport a la visió de Hoover que les Panteres Negres era "una organització propensa a la violència que buscava enderrocar el Govern amb mètodes revolucionaris".

Bibliografia

  • Blacstock, Nelson. Cointelpro: The FBI's Secret War on Political Freedom. Pathfinder Press, 1988. ISBN 0-87348-877-6. 
  • Carson, Clayborne; Gallen, David, editors. Malcolm X: The FBI File. Carroll & Graf Publishers, 1991. ISBN 0-88184-758-5. 
  • Churchill, Ward; Vander Wall, Jim.. The Cointelpro Papers: Documents from the FBI's Secret Wars Against Dissent in the United States (2nd ed.). South End Press, 2002. ISBN 0-89608-648-8. 
  • Churchill, Ward; Vander Wall, Jim.. Agents of Repression: The FBI's Secret Wars Against the Black Panther Party and the American Indian Movement (2nd ed.). South End Press, 2002. ISBN 0-89608-646-1. 
  • Cunningham, David. There’s Something Happening Here: The New Left, The Klan, and FBI Counterintelligence. University of California Press, 2004. ISBN 0-520-23997-0. 
  • Davis, James Kirkpatrick. Assault on the Left. Praeger Trade, 1997. ISBN 0-275-95455-2. 
  • Garrow, David. The FBI and Martin Luther King, Jr. (Revised ed.). Yale University Press, 2006. ISBN 0-300-08731-4. 
  • Glick, Brian. War at Home: Covert Action Against U.S. Activists and What We Can Do About It. South End Press, 1989. ISBN 0-89608-349-7. 
  • Halperin, Morton; Berman, Jerry; Borosage Robert; Marwick, Christine. The Lawless State: The Crimes Of The U.S. Intelligence Agencies, 1976. ISBN 0-14-004386-1. 
  • Perkus, Cathy. Cointelpro. Vintage, 1976. 

Referències

  1. ↑ «I. Introduction and Summary». A: Intelligence Activities and the Rights of Americans – Church Committee final report. United States Senate. 
  2. ↑ Jeffreys-Jones, Rhodri. The FBI: A History. New Haven, CT: Yale University Press, 2008, p. 189. ISBN 978-0-300-14284-6. OCLC 223872966. 
  3. ↑ «The Women's Liberation Movement and COINTELPRO». www.freedomarchives.org. Arxivat de l'original el 2015-07-24.
  4. ↑ Weiner 2012.
  5. ↑ Newton, Michael. White Robes and Burning Crosses: A History of the Ku Klux Klan from 1866. Jefferson, North Carolina: McFarland, 2014, p. 146. ISBN 978-0-7864-7774-6. OCLC 877370955. 
  6. ↑ Newton, Michael. The FBI Encyclopedia (en anglès). McFarland, 2012, p. 143–145. ISBN 978-1476604176. 
  7. ↑ «Triumphs of Democracy, by Noam Chomsky (Excerpted from Language and Responsibility)». chomsky.info. Arxivat de l'original el 2009-01-05. [Consulta: 19 gener 2020].
  8. ↑ «The San Diego Coup». Ramparts. Arxivat de l'original el 2005-03-08.
  9. ↑ Churchill & Vander Wall 1990
  10. ↑ Walby, Kevin; Monaghan. «Private Eyes and Public Order: Policing and Surveillance in the Suppression of Animal Rights Activists in Canada». A: Bezanson. Rethinking Society in the 21st Century. 4th. Toronto: Canadian Scholars, 2016, p. [COINTELPRO, p. 148, a Google Books 148], note 1. ISBN 978-1-55130-936-1. OCLC 1002804017. 
  11. ↑ Orr, Martin. «The Failure of Neoliberal Globalization and the End of Empire». A: Berberoglu. Globalization in the 21st Century: Labor, Capital, and the State on a World Scale. Springer, 2010, p. [COINTELPRO, p. 182, a Google Books 182]. ISBN 978-0-230-10639-0. OCLC 700167013. 
  12. ↑ Swearingen, M. Wesley. FBI Secrets: An Agent's Expose. Boston: South End Press, 1995. ISBN 978-0-89608-502-2. OCLC 31330305. 
  13. ↑ «Murder of Fred Hampton». It's About Time – Black Panther Party Legacy & Alumni. Arxivat de l'original el 2010-02-15. [Consulta: 19 juliol 2009].
  14. ↑ Final Report of the Select Committee to Study Governmental Operations With Respect to Intelligence Activities, Book III: Supplementary Detailed Staff Reports on Intelligence Activities and the Rights of Americans, 1976
  15. ↑ «COINTELPRO Revisited – Spying & Disruption – In Black & White: The F.B.I. Papers». What Really Happened. Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 23 juny 2008].
  16. ↑ «A Huey P. Newton Story – Actions – COINTELPRO». PBS. Arxivat de l'original el 2011-05-15. [Consulta: 23 juny 2008].
  17. ↑ Weiner 2012.
  18. ↑ Weiner 2012, p. 233
  19. ↑ Hersh 2007, p. 372.
  20. ↑ Hersh 2007.
  21. ↑ Corrigan, Lisa M. Prison Power: How Prison Influenced the Movement for Black Liberation (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2016, p. 86–88. ISBN 978-1496809100. 
  22. ↑ Neal, Cleaver, Kathleen «Mobilizing for Mumia Abu-Jamal in Paris» (en anglès). Yale Journal of Law & the Humanities, 10, 2, 1998. ISSN: 1041-6374 [Consulta: 25 febrer 2018].
  23. ↑ http://www.icdc.com/~paulwolf/cointelpro/churchfinalreportIIIa.htm, comprobado el 10 de julio de 2006.
  24. ↑ Como ejemplo de infiltración en organizaciones, Bill Wilkinson, el líder de Imperio Invisible, los Caballeros del Ku Klux Klan, era un informador del FBI.
  25. ↑ Un ejemplo del trabajo que realizaban COINTELPRO en los medios es una serie de artículos en el San Francisco Examiner que aparentaban ser entrevistas con el Marxista radical H. Bruce Franklin. Un pleito por difamación subsecuente mostró que el columnista de derechas Ed Montgomery había cooperado estrechamente con el FBI en la escritura de la historia, y que J. Edgar Hoover había firmado los artículos antes de su publicación. http://www.sfbg.com/39/03/cover_anniversary_intro.html, comprobado el 10 de julio de 2006. En otro ejemplo, el FBI también llevó a cabo un campaña de difamación contra el activista pro derechos civiles Viola Liuzzo después de que fuese asesinada por cuatro miembros del Ku Klux Klan, de los cuales uno era un informante del FBI. http://www.detnews.com/2004/metro/0409/30/c01-289311.htm, comprobado el 10 de julio de 2006.
  26. ↑ Un ejemplo de robo es discutido en http://www.sfbg.com/39/03/cover_anniversary_intro.html, comprobado el 10 de julio de 2006. Un ejemplo de implicación en actos violentos es el asesinato de 1965 de la activista pro derechos civiles Voila Luizzo por cuatro integrantes del Ku Klux Klan, uno de los cuales era el informante del FBI Gary Rowe. El comité Church también encontró que, "durante la realización de funciones pagadas por el Gobierno, [Rowe] había... 'golpeado severamente a personas, había abordado autobuses properido patadas a gente, había [entrado] en restaurantes y les había pegado [a negros] con porras, cadenas y culatas de pistola'". http://www.icdc.com/~paulwolf/cointelpro/churchfinalreportIIa.htm, comprobado el 10 de julio de 2006. Otro ejemplo en que se fijó el Comité Church era "El envío de una carta anónima al líder de una panda de una calle de Chicago (descrita como 'propensa a la violencia') afirmando que las Panteras Negras se suponía que tenían 'ganas de atacaros'. La carta se sugirió porque 'podría intensificar la... animosidad' y causar que el líder de la pandilla callejera 'tomase una acción retaliatoria'. http://www.icdc.com/~paulwolf/cointelpro/churchfinalreportIIa.htm, comprobado el 10 de julio de 2006.
  27. ↑ http://www.icdc.com/~paulwolf/cointelpro/churchfinalreportIIIf.htm, comprobado el 10 de julio de 2006.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=COINTELPRO&oldid=27083850»