Avet: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 79: Línia 79:
* '''Secció ''Amabilis'''''
* '''Secció ''Amabilis'''''
**''[[Abies amabilis]]'' -<ref name="HawksworthWiens1998">{{cite book|author1=Frank G. Hawksworth|author2=Delbert Wiens|title=Dwarf Mistletoes|url=https://books.google.com/books?id=bdfXQ4c5h4IC&pg=PA179|date=April 1998|publisher=DIANE Publishing|isbn=978-0-7881-4201-7|pages=179–}}</ref>
**''[[Abies amabilis]]'' -<ref name="HawksworthWiens1998">{{cite book|author1=Frank G. Hawksworth|author2=Delbert Wiens|title=Dwarf Mistletoes|url=https://books.google.com/books?id=bdfXQ4c5h4IC&pg=PA179|date=April 1998|publisher=DIANE Publishing|isbn=978-0-7881-4201-7|pages=179–}}</ref>
**''[[Abies mariesii]]'' -<ref name="KolbekSrutek2013mar">{{cite book|author1=Jirí Kolbek|author2=M. Srutek|author3=Elgene E. O. Box|title=Forest Vegetation of Northeast Asia|url=https://books.google.com/books?id=Txz_CAAAQBAJ&pg=PA425|date=14 March 2013|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-94-017-0143-3|pages=425–}}</ref>
**''[[Abies mariesii]]'' -


* '''Secció ''Pseudopicea'''''
* '''Secció ''Pseudopicea'''''

Revisió del 04:00, 31 jul 2021

Aquest article tracta sobre un gènere de coníferes. Vegeu-ne altres significats a «Abies de Judà».
Infotaula d'ésser viuAvet
Fulles d'Abies grandis
Pinyes
Abies alba

Els avets (Abies) són un gènere de plantes coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae) que comprèn de 45 a 55 espècies.

L'única espècie d'avet que creix espontàniament als Països Catalans en alguns vessants ombrívols del Pirineu és l'Abies alba, mentre que al sud de la península Ibèrica també hi creix Abies pinsapo.

Totes les espècies d'aquest gènere són arbres de fulla persistent que atenyen de 10 a 80 metres d'alçària. Les fulles es diferencien d'altres pinàcies en el fet que estan inserides per una base que sembla una petita ventosa i pel fet que les pinyes són rectes i es desfan quan són madures per dispersar les llavors.

És un dels arbres típics de Nadal, del qual pengen ornaments o garlandes durant les festes.

Els boscos que formen s'anomenen avetars, avetedes, avetoses o aveteres.

Descripció

Els avets es distingeixen d'altres membres de la família dels pins per les seves fulles en forma d'agulla que estan unides a la branca per un peu que recorda a una petita ventosa i pels seus fruits: cons cilíndrics d'entre 5 i 25 cm de llarg, compactes, amb escates o bràctees, que s'alcen erectes sobre les branques, agrupats a prop de la part superior. En madurar, aquests cons no es desprenen de l'avet com les pinyes dels pins, sinó que en aquest cas es descomponen alliberant els pinyons.

La identificació de les espècies es basa en la grandària i disposició de les fulles, la grandària i forma dels cons i en si les bràctees dels mateixos són llargues i esteses o curtes i amagades dins del con.

Estan estretament emparentats amb els cedres.

Distribució

Més del la meitat dels avets que hi ha a Catalunya són la Val d'Aran, on és l'espècie més abundant, amb un total de 7 milions de peus. La segona comarca amb més avets és el Pallars Sobirà i la tercera, l'Alt Urgell.[1]

Classificació

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Viccionari
Viccionari
 Viccionari

Referències

  1. ↑ Comelles, Jordi «L'IFEC, una fotografia dels boscos». presència, 14-04-2015, pàg. 4-5.
  2. ↑ Diccionario de Agricultura práctica y Economía Rural. Imp. de Luis Garcia, 1855, p. 269–. 
  3. ↑ David L. Sonderman. Balsam Fir (Abies Balsamea). U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1970, p. 3–. 
  4. ↑ General Technical Report INT. Intermountain Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1981, p. 4–. 
  5. ↑ William Ramsey McNab. A Revision of the Species of Abies. Academy, 1877, p. 685–. 
  6. ↑ James Veitch & Sons. A Manual of the Coniferae: Containing a General Review of the Order; a Synopsis of the Hardy Kinds Cultivated in Great Britain; Their Place and Use in Horticulture, Etc., Etc. James Veitch & Sons, 1881, p. 106–. 
  7. ↑ Avet de Corea.
  8. ↑ Abies nephrolepis
  9. ↑ Abies veitchii.
  10. ↑ F.A. Andersson. Coniferous Forests. Elsevier, 29 December 2005, p. 17–. ISBN 978-0-444-81627-6. 
  11. ↑ Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1897, p. 358–. 
  12. ↑ William A. Dick-Peddie. New Mexico Vegetation: Past, Present, and Future. UNM Press, 1993, p. 74–. ISBN 978-0-8263-2164-0. 
  13. ↑ José Ángel Villarreal Q.. Flora de Coahuila. UNAM, 2001, p. 20–. ISBN 978-968-36-9771-4. 
  14. ↑ F.J. Bigras. Conifer Cold Hardiness. Springer Science & Business Media, 14 March 2013, p. 575–. ISBN 978-94-015-9650-3. 
  15. ↑ Manejo de semillas de 100 especies forestales de América Latina. CATIE, 2000, p. 109–. ISBN 978-9977-57-349-6. 
  16. ↑ Abies Guatemalensis: A Two Year Status Report. North Carolina State University, School of Forest Resources, 1985. 
  17. ↑ Bertrand de Montmollin. La lista "Top 50" de especies vegetales amenazadas de las islas del Mediterráneo:. IUCN, 2007, p. 86–. ISBN 978-2-8317-0929-1. 
  18. ↑ J. Vigo. L'alta muntanya catalana : flora i vegetació. Institut d'Estudis Catalans, 2008, p. 98–. ISBN 978-84-92583-24-9. 
  19. ↑ Panayotis Dimopoulos. Protection and Management of Species, Habitats, Ecosystems and Landscapes. MDPI, 22 April 2021, p. 109–. ISBN 978-3-0365-0176-5. 
  20. ↑ William Ramsey McNab. A Revision of the Species of Abies. Academy, 1877, p. 695–. 
  21. ↑ Stefan Buczacki. Los mejores árboles y arbustos de hoja perenne. Ediciones AKAL, 4 July 2000, p. 80–. ISBN 978-84-89840-04-1. 
  22. ↑ Dr. Joe Rozencwajg,NMD. Dynamic Gemmotherapy. Beyond Gemmotherapy. Volume 1.. Lulu.com, 9 September 2016, p. 158–. ISBN 978-1-365-38785-2. 
  23. ↑ Joaquín María de Castellarnau y Lleopart. Estudio micrográfico del tallo del pinsapo (Abies pinsapo, Boiss.), 1881. 
  24. ↑ Anales del Instituto Botánico A.J. Cavanilles. El Instituto, 1975. 
  25. ↑ Andrej Kormut̕ák. The Genetics and Embryology of Taiwan Fir (Abies Kawakamii (Hayata) Ito). Taiwan Forestry Research Institute, 1998. 
  26. ↑ R. R. Mill. Proceedings of the Fourth International Conifer Conference: Conifers for the Future? : Wye College, England, 23rd-26th August, 1999. International Society for Horticultural Science, 2003. ISBN 978-90-6605-380-9. 
  27. ↑ V.P. Singh. Gymnosperm (naked seeds plant) : structure and development. Sarup & Sons, 2006, p. 71–. ISBN 978-81-7625-671-1. 
  28. ↑ Charles Sprague Sargent. Forest Flora of Japan: Notes on the Forest Flora of Japan. Houghton, Mifflin, 1894, p. 89–. 
  29. ↑ De-Yuan Hong. The Plants of China. Cambridge University Press, 23 April 2015, p. 453–. ISBN 978-1-107-07017-2. 
  30. ↑ Inventory. U.S. Department of Agriculture, 1929, p. 13–. 
  31. ↑ Jingyun Fang. Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate. Springer Science & Business Media, 15 September 2011, p. 8–. ISBN 978-3-642-15017-3. 
  32. ↑ C.P. Khare. Indian Medicinal Plants: An Illustrated Dictionary. Springer Science & Business Media, 22 April 2008, p. 1–. ISBN 978-0-387-70637-5. 
  33. ↑ Claire G. Williams. Conifer Reproductive Biology. Springer Science & Business Media, 1 May 2009, p. 7–. ISBN 978-1-4020-9602-0. 
  34. ↑ Frank G. Hawksworth. Dwarf Mistletoes. DIANE Publishing, April 1998, p. 179–. ISBN 978-0-7881-4201-7. 
  35. ↑ Jirí Kolbek. Forest Vegetation of Northeast Asia. Springer Science & Business Media, 14 March 2013, p. 425–. ISBN 978-94-017-0143-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Avet&oldid=27925137»